Sánchez s'escuda en les fallades de seguretat per justificar haver cessat la directora del CNI

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va justificar ahir el cessament de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, per les sentències de seguretat en les comunicacions dels membres del Consell de Ministres, després de conèixer-se que el seu mòbil, i el dels titulars de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, van ser espiats amb Pegasus. Així es va pronunciar en la sessió de control del Congrés, que va girar gairebé per complet entorn de l’escàndol. Fuetejat per les preguntes dels populars, Sánchez va contraatacar rescatant el cas Kitchen, un espionatge parapolicial ordenat pel Govern del PP al seu extresorer Luis Bárcenas, i va advertir que ara “els pispes no estan al poder”.

“Amb aquest Govern ni els fons públics, ni els serveis d’intel·ligència s’utilitzaran per tapar fets delictius ni per perseguir adversaris polítics fora de la llei”, va etzibar el cap de l’Executiu a la portaveu del PP, Cuca Gamarra, que el va acusar de governar per als independentistes. Sánchez va recordar que van ser els socialistes els que van ajudar a desclassificar documents de la trama i va reiterar que els de l’espionatge també es revelin si així ho ordena el jutge.

A més de les crítiques de l’oposició, el Govern central es va enfrontar també a les dels seus socis, que veuen insuficient el cessament al CNI. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va tornar a assenyalar Robles com la culpable de les vigilàncies “per acció o per omissió” i va exigir saber qui va ordenar els espionatges.

La ministra, que va fer una encesa defensa del centre d’intel·ligència i del seu ministeri, va respondre al republicà que va tenir l’oportunitat d’examinar la documentació secreta i les resolucions judicials motivades que acreditaven l’espionatge a polítics independentistes i que “si va preferir no veure-les serà perquè no voldrà saber la veritat”. Per la seua part, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va defensar la legalitat de les actuacions del CNI en l’espionatge a l’independentisme, i va tancar la porta a la comissió d’investigació.

Podem va exigir “eliminar” i desfer-se de “qualsevol residu de les clavegueres de l’Estat”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no dona per tancat el cas d’espionatge a independentistes amb el sistema Pegasus i, més enllà del cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, exigeix que qui “va ordenar” les escoltes assumeixi també responsabilitats polítiques.

En la sessió de control del Parlament va advertir que “s’equivoca qui pensi que amb la decisió del cessament de la directora del CNI s’acaba la depuració de responsabilitats, la necessària transparència que encara no hem trobat i s’aconsegueixen les garanties de no repetició”. En aquest sentit, va exigir que “es desclassifiquin les resolucions del magistrat que van fer que el CNI espiés” independentistes. A més, va reclamar assumir “responsabilitats polítiques”, si bé aquesta vegada no va posar noms sobre la taula, com sí que va fer en el ple anterior, quan va assegurar que la ministra de Defensa, Margarita Robles, havia quedat “políticament inhabilitada”.

Poc abans, el president de Junts a la Cambra, Albert Batet, va coincidir que el cessament de la directora del CNI no és suficient, i després d’afegir que no pot servir “com a cap de turc”, va defensar davant d’Aragonès que “no es pot dialogar amb els que ens espien”. D’altra banda, el vicepresident de la Generalitat Jordi Puigneró va recordar que el primer secretari del PSC, Salvador Illa, formava part del Govern central en l’època en què el CNI va espiar independentistes: “La pregunta que li hauríem de fer al senyor Illa és: vostè ho sabia?”. “Sap que no”, va respondre Illa.

Malgrat les paraules d’Aragonès, el seu partit, Esquerra Republicana, va afirmar que cal buscar una sortida per reconduir les relacions amb el Govern central, malmeses des de l’esclat del cas Pegasus i, en aquest context, va considerar que l’anunciada reunió entre el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, i un calendari per reactivar la taula de diàleg sobre el conflicte català podria ser la via per desencallar la situació.