GUERRA EUROPA DE L?EST
Ucraïna paralitza el flux d'un terç del gas a Europa des d'una zona ocupada per Rússia
Acusa el Kremlin del tall del subministrament mentre Brussel·les no veu risc “immediat” de desproveïment
Un home entre restes de vehicles militars a Butxa.
La companyia ucraïnesa que s’encarrega de transportar pel seu territori el gas rus a Europa va anunciar ahir que es va veure obligada a aturar el subministrament d’un terç del gas per “causes de força major”. El cap de l’operadora dels sistemes de gas d’Ucraïna, Serguei Makogon, va acusar Rússia de tallar el subministrament de gas a Europa a través del punt de mesurament de Sokhranivka i l’estació de compressió Novopskov, a la ciutat de Lugansk, ocupada per les tropes russes. Així mateix, va advertir que les autoritats russes seran les “responsables” de les possibles conseqüències humanitàries de la decisió, abans que l’operadora atribuís el tall a “les accions dels ocupants”.
A través de Novopskov es transportaven diàriament fins a 32,6 milions de metres cúbics del combustible rus a Europa, gairebé un terç del total. Ucraïna va confirmar, no obstant, que pot traspassar en un volum de 72 milions de metres cúbics diaris el subministrament de gas al punt de mesurament de Sudzha, malgrat que Gazprom –l’empresa russa de gas– va assegurar que aquest moviment és “tecnològicament impossible”. Per la seua part, la Comissió Europea (CE) va considerar que el tall no genera “cap problema immediat per a la seguretat del subministrament”.
Paral·lelament, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va recalcar que Rússia és un subministrador fiable que “sempre ha complert les obligacions contractuals”, alhora que va retreure a Ucraïna que no hagi proporcionat cap explicació de la “força major” que havia al·legat per interrompre les connexions. Aquest moviment es produeix en plenes negociacions del possible embargament europeu del petroli rus, un mecanisme en forma de sanció al Kremlin que requereix unanimitat dels estats membre perquè pugui aprovar-se.
Malgrat negar-se inicialment per la seua alta dependència al subministrament rus, Hongria va condicionar ahir el seu suport a tenir nous ajuts per impulsar “un programa de modernització en la infraestructura de proveïment d’energia que costaria molts milers d’euros”. També va reclamar que se li permeti la importació per oleoductes al considerar insuficient el període de transició proposat per la CE per garantir la seguretat energètica.
