POLÍTICA POLÈMICA
El Parlament avala congelar relacions entre Generalitat i Moncloa i vol que cessin Robles
Podem i partits independentistes demanen investigar al Congrés les 'clavegueres' de l'Estat i l'espionatge || La ministra amenaça els que “ataquen Espanya” amb utilitzar contra ells la força del CNI
Robles amb l’antiga directora del CNI, Paz Esteban, i la nova, Esperanza Casteleiro.
El ple del Parlament va aprovar ahir una resolució per instar la Generalitat a “congelar totes les relacions institucionals” amb l’Executiu central fins que s’aclareixi l’espionatge a persones vinculades amb l’independentisme català, el denominat Catalangate. Aquest punt d’una moció impulsada per Junts va tirar endavant amb els vots a favor de l’esmentada formació, ERC i la CUP i el rebuig del PSC, comuns, Cs, Vox i PP. També va prosperar la petició al Govern català de reclamar explicacions al president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, així com també l’exigència que es creï una comissió d’investigació al Congrés i que s’assumeixin responsabilitats polítiques.
En aquest sentit, la Cambra catalana va reclamar la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, a qui consideren responsable de l’escàndol, que no només ha escatxigat polítics independentistes, sinó també membres del Consell de Ministres espanyol. A Madrid, Unides Podem, que comparteix amb el PSOE el Govern de coalició, es va unir als independentistes d’ERC, Junts, Bildu PDeCAT i la CUP per demanar al Congrés la creació d’una comissió d’investigació sobre les anomenades clavegueres de l’Estat, des de les operacions que s’atribueixen a l’excomissari José Manuel Villarejo fins a l’ús del software israelià Pegasus per espiar polítics. La iniciativa, que també porta la firma del Compromís i del BNG, pretén que el Congrés investigui “la vinculació de diversos estaments oficials de l’Estat i un entramat mediàtic, empresarial i parapolicial, amb recursos i armes reservades a organismes estatals, al servei d’interessos espuris al marge de l’interès general”.Per la seua part, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va tornar a exigir que es depurin “responsabilitats” per l’escàndol, malgrat que va evitar parlar de “noms” concrets fins que no es determini què ha succeït exactament.
Això sí, va avisar Robles que vagi “amb compte, que no la denunciïn” per haver revelat què es va tractar fa una setmana en la Comissió de Despeses Reservades de la Cambra Baixa. “Crec que en dos minuts va revelar més secrets que suposadament jo i ja porto dos denúncies”, va dir el republicà. Precisament la Fiscalia del Tribunal Suprem ha incoat diligències per estudiar aquestes querelles per un presumpte delicte de revelació de secrets oficials arran de les seues declaracions després de la comissió de secrets oficials.Robles, que va assistir a la presa de possessió de la nova directora del CNI, Esperanza Casteleiro, va advertir que els que ataquen Espanya, que ho fan “de manera sofisticada amb hackejos i altres”, es trobaran davant els serveis secrets.
La Moncloa va atribuir a les “fallades de seguretat” el cessament de l’anterior cap del CNI, Paz Esteban, no obstant, segons van assenyalar diversos mitjans, el centre d’intel·ligència va advertir més d’una desena de vegades sobre els riscos que el sistema Pegasus podria comportar per a la seguretat de les institucions espanyoles, i molt en particular per als alts càrrecs de l’Executiu, l’abril del 2017. A més, el 2019 va advertir de possibles espionatges.
Sánchez salva amb el suport del PP la llei de Seguretat
La reforma de la Llei de Seguretat Nacional que el Govern central va portar ahir a les Corts va superar el seu primer obstacle gràcies a un suport condicionat del PP, que amb el seu vot en contra de les esmenes a la totalitat presentades per ERC i Junts va permetre que el text pugui tramitar-se.
Es tracta d’una reforma de la llei que es va aprovar el 2015 amb el Govern popular i que va ser avalada pel Tribunal Constitucional, però que ara l’Executiu vol modificar perquè en situacions com les viscudes recentment, com la pandèmia o la guerra, l’Estat tingui un instrument legal per prendre mesures per fer front a aquestes crisis.Els partits que van presentar les esmenes a la totalitat, Esquerra i Junts, però també altres com PNB o Bildu, veuen la reforma com una violació de les competències autonòmiques i dels drets fonamentals.El PP, no obstant, va deixar clar que el rebuig de les esmenes no és un xec en blanc i va exigir negociar article per article aquesta llei amb què “Sánchez pot confiscar-te els teus béns i obligar-te a realitzar serveis sense cap compensació”.
