EUROPA DE L'EST CONFLICTE BÈL·LIC
Finlàndia trenca la seua neutralitat i fa passos per entrar “com més aviat millor” a l'OTAN
Rússia avisa de mesures, incloses les militars, si fructifica l'adhesió, que Suècia també es planteja || L'Aliança Atlàntica promet a Hèlsinki una adhesió “ràpida” i li ofereix protecció
Imatge d’edificis destruïts per atacs russos a Khàrkiv.
Tant el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, com la primera ministra, Sanna Marin, van adoptar ahir la històrica decisió de donar suport a l’adhesió a l’OTAN i trencar així amb més de vuit dècades de no-alineament. “Finlàndia ha de sol·licitar el seu ingrés a l’OTAN sense demora. Esperem que els passos a nivell nacional encara necessaris per prendre aquesta decisió es prenguin en els propers dies”, van dir ambdós mandataris.
Segons Niinistö i Marin, la pertinença a l’OTAN –de la qual és país associat però no membre– enfortiria la seguretat de Finlàndia i, al seu torn, el país nòrdic reforçaria l’aliança militar. El seu ingrés a l’OTAN, una cosa impensable fa tot just uns mesos, compta ara amb un ampli suport popular, de fins al 76% dels enquestats, mentre que només el 12% hi és contrari. Suècia, un altre país fronterer amb Rússia, també debat la possible entrada a l’OTAN.El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar que l’Aliança està disposada a integrar Finlàndia de forma “ràpida” si sol·licita el seu ingrés, que podria culminar-se abans de final d’any o principis del 2023.
A més, li va oferir protecció des de la sol·licitud formal fins a l’entrada.Amb Finlàndia, la frontera de l’OTAN s’atansarà encara més a Rússia, gairebé 1.400 quilòmetres de línia comuna que consolida la posició de l’Aliança en una zona pròxima de gran interès econòmic i geoestratègic per a Moscou: l’Àrtic.Per a Rússia, l’ingrés de Finlàndia a l’OTAN serà una amenaça i “no fa més estable ni més segur el continent europeu”, segons el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Va explicar que, una vegada que Finlàndia entri a l’OTAN, Rússia analitzarà la situació per elaborar les mesures necessàries, fins i tot militars, per garantir la seua seguretat. Rússia va agitar també l’amenaça nuclear en boca de l’expresident Dmitri Medvédev, actual vicepresident del Consell de Seguretat rus, que va assegurar que el subministrament d’armes a Ucraïna, l’entrenament de tropes, l’enviament de mercenaris i els exercicis de l’OTAN al costat de les seues fronteres augmenten la possibilitat d’un conflicte directe, fins i tot nuclear.
Gazprom talla el proveïment de gas a Europa a través de Polònia
El gegant gasístic rus Gazprom va tallar ahir el subministrament de gas a Europa a través del gasoducte Iamal, a través de Polònia, després que Rússia imposés sancions contra la propietària polonesa d’aquest tram, EuRoPol GAZ, va informar ahir la companyia. Aquest gasoducte travessa el territori de Rússia, Bielorússia, Polònia i Alemanya. La seua capacitat és de 32.900 milions de metres cúbics de gas a l’any.
Rússia també ha reduït l’enviament de gas a una filial de Gazprom confiscada per Alemanya –Gazprom Germania Gmbh–, segons el ministre d’Economia alemany, Robert Habeck, que va xifrar la retallada en 10 milions de metres cúbics per dia, el 3% del total del subministrament. Rússia va anunciar que reduirà el bombatge de gas a Europa a través d’Ucraïna fins un 28,3% davant de la negativa ucraïnesa a permetre el trànsit del combustible per l’estació Sokhranivka.
