Finlàndia desatén les amenaces de Rússia i aprova la seua sol·licitud d'adhesió a l'OTAN

Després de la consulta davant del Parlament, Finlàndia sol·licitarà formalment la seua entrada a l’Organització per al Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). El president del país, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Sanna Marin, ho van anunciar ahir amb la intenció de “maximitzar” les seues opcions de seguretat després de la invasió russa d’Ucraïna. “És un dia històric. S’inicia una nova era”, va declarar Niinistö.

També Suècia és més a prop de sol·licitar la seua entrada a l’OTAN després que ahir el governant Partit Socialdemòcrata anunciés la seua postura favorable a l’adhesió, posició que compta amb ampli suport parlamentari i ciutadà. Després de conèixer la notícia, el secretari de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va indicar que l’organització militar estudia augmentar la seua presència a la regió bàltica i fins i tot desplegar tropes a Suècia i Finlàndia, per garantir la seguretat dels dos països escandinaus des que sol·licitin l’ingrés a l’OTAN.

En ple debat sobre l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, i els dubtes sobre els mesos de ratificació en què no podria invocar-se la clàusula de defensa mútua quedant desprotegits davant de represàlies de Rússia, Stoltenberg va dir que els aliats són “conscients” d’aquesta preocupació i treballen per donar garanties de seguretat als dos candidats. Per la seua part, el ministeri d’Exteriors rus va emetre un comunicat advertint que “Rússia es veurà obligada a prendre mesures de represàlia, tant de caràcter tecnicomilitar com de qualsevol altre tipus per frenar les amenaces a la seua seguretat nacional”. L’actual vicepresident del Consell de Seguretat rus, Dmitri Medvédev, va alertar també que “un conflicte així sempre té el risc de convertir-se en una guerra nuclear en tota regla”.

Els ministres de l’OTAN es van mostrar disposats a facilitar la participació d’ambdós exèrcits en exercicis militars de l’Aliança i a donar-los suport amb operacions de control aeri i intercanvi d’informació d’Intel·ligència. Qui ha mostrat el seu desacord amb aquesta decisió ha estat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que va advertir dissabte passat que la seua postura “no és favorable” al fet que Finlàndia i Suècia ingressin a l’OTAN. Les seues diferències sobre la situació dels nacionalistes kurds i el temor al fet que aquest procés debiliti la seua posició com a mediador entre Rússia i Ucraïna semblen ser darrere d’aquest anunci que contrasta amb la bona acollida dels altres estats membres.

L’ofensiva terrestre russa a Ucraïna s’alenteix

L’exèrcit rus podria haver perdut un terç de les forces de terra que van penetrar en territori ucraïnès fa gairebé tres mesos.

Fet que ha provocat la pèrdua de força de les operacions al Donbass.

Zelenski diu que volen celebrar Eurovisió el 2023

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va publicar ahir a les seues xarxes socials que “l’any que ve Ucraïna serà seu” d’aquest festival i va proposar la devastada ciutat de Mariúpol.

Rússia es nega a alliberar combatents d’Azovstal

Rússia es va negar a negociar el possible alliberament dels combatents ucraïnesos del batalló nacionalista Azov que es troben atrinxerats des de fa diverses setmanes a l’acereria d’Azovstal, a qui va anomenar “criminals de guerra”.

Ucraïna denuncia un atac amb fòsfor blanc

L’assessor de l’alcaldia de la ciutat ucraïnesa de Mariúpol va denunciar ahir que Rússia va llançar bombes de fòsfor blanc contra l’acereria d’Azovstal.