Els soldats de l'acereria s'entreguen sense saber el seu destí i acaba la resistència a Mariúpol

Ucraïna va abandonar ahir la lluita a l’acereria d’Azovstal, símbol de la resistència ucraïnesa a la guerra amb Rússia, després de donar per complerta la missió a Mariúpol, al sud-est del país, i la rendició dels primers 265 defensors, majoritàriament membres del Batalló Azov, d’ideologia neonazi, el destí del qual és ara incert. “La guarnició de Mariúpol ha complert la seua missió de combat. El Comandament Militar Suprem va ordenar als comandants de les unitats estacionades a Azovstal que salvin la vida del personal” que hi quedava, va assegurar l’Estat Major General de l’Exèrcit ucraïnès en un comunicat.

Kíiv va confirmar així les informacions de mitjans russos sobre l’inici de les evacuacions d’Azovstal dilluns després d’unes llargues i complicades negociacions entre representants dels dos bàndols. Fins ahir a la nit, van sortir de la planta 265 combatents, entre els quals 51 ferits greus, segons Rússia, que són considerats com a “presoners de guerra”. L’Oficina del Fiscal General de Rússia ja ha demanat al Tribunal Suprem que reconegui com a organització terrorista el Batalló Azov, integrat a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna i qualificat com a “nazi” per Moscou, per la qual cosa difícilment aquests militars podrien ser utilitzats per a un canvi de presoners.

Suècia i Finlàndia demanen avui ingressar a l’OTAN

Suècia i Finlàndia entregaran avui a Brussel·les la sol·licitud d’ingrés a l’OTAN, segons va anunciar ahir la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, en roda de premsa conjunta amb el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, de visita oficial a Estocolm. “És un missatge fort i un senyal clar que estem junts davant del futur”, va dir Niinistö.

L’anunci es va produir després que l’Eduskunta (Parlament finlandès) ratifiqués per àmplia majoria l’ingrés del país a l’Aliança Atlàntica, aprovat dos dies enrere pel president i el Govern, i que l’Executiu suec anunciés dilluns que demanaria l’entrada a aquesta organització.Per la seua banda, els ministres de Defensa de la Unió Europea (UE) van donar ahir ferm suport al fet que els seus membres Finlàndia i Suècia passin a formar part també de l’OTAN, i van avaluar les carències en la seua despesa militar per emprendre unes inversions conjuntes que els equipin adequadament davant d’amenaces com la invasió russa a Ucraïna.