La UE llança un pla de 300.000 milions per acabar amb la dependència energètica russa

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va presentar ahir un ambiciós pla en el qual la Unió Europea podria mobilitzar fins a 300.000 milions d’euros d’inversions per al 2030 per posar fi a la seua dependència del petroli i el gas russos. El pla, sota el nom REPower EU, pretén augmentar la participació de les centrals de carbó i les nuclears en el mix energètic per reduir la dependència dels combustibles fòssils russos en dos terços durant el present exercici per eliminar les importacions de Moscou a final de la dècada.

Es tractaria, segons afirmen fonts comunitàries, d’una mesura de caràcter temporal que no es preveu que s’estengui en el temps més enllà de quinze anys, encara que es desvia de la línia marcada prèviament per reduir la participació de les centrals de carbó del mix energètic per assolir l’objectiu que la Unió Europea sigui central en carboni el 2050.Von der Leyen va detallar que el pla mobilitzarà 300.000 milions d’euros d’inversió, dels quals 75.000 seran en forma de subvencions i 225.000 a través de préstecs. La Comissió ha obert la porta que el finançament requerit per al pla REPower EU es canalitzi a través del Pla de Recuperació i Resiliència, recorrent als préstecs encara no utilitzats i xifrats en 225.000 milions d’euros.

A més a més, el pla comptarà amb finançament addicional a càrrec dels fons de la Política Agrícola Comuna (PAC), dels Fons de Cohesió o de la subhasta de Comerç de Dret d’Emissions.

Suècia i Finlàndia fan “un pas històric” cap a l’OTAN

Els ambaixadors de Suècia i Finlàndia davant de l’OTAN van entregar ahir les sol·licituds d’ingrés a l’Aliança a la seu de l’organització transatlàntica, a Brussel·les, on es van reunir amb el secretari general aliat, Jens Stoltenberg, que va qualificar aquest pas d’“històric”.El diplomàtic finlandès Klaus Korhonen i el suec Axel Wernhoff van entregar en mà a Stoltenberg les sol·licituds dels seus països per entrar a l’OTAN i, a continuació, el secretari general aliat va qualificar de “pas històric” les peticions. “Les sol·licituds realitzades avui són un pas històric”, va assegurar Stoltenberg.Va afegir que és “un bon dia en un moment crític per a la nostra seguretat” i va agrair l’entrega de les sol·licituds d’ingrés dels dos països.

“Els aliats consideraran ara els pròxims passos en el vostre camí cap a l’OTAN”, va avançar el secretari general.Turquia ha manifestat la seua oposició a l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’Aliança perquè considera que els dos països mantenen una política d’acollida de militants kurds. L’entrada de nous membres a l’Aliança és una decisió que prenen els països de l’organització transatlàntica per unanimitat, de manera que fa falta el vistiplau d’Ankara.

Rússia es prepara per a una contesa prolongada

Rússia ha passat a un mode defensiu al sud d’Ucraïna amb la construcció de fortificacions i manté la pressió militar a l’est entorn de Lugansk i Izíum, amb cada vegada més indicis que es prepara per a una guerra prolongada.

Gairebé un miler de “presoners” a Azovstal

Rússia va afirmar ahir que 694 militars ucraïnesos més es van “rendir” durant la passada jornada a l’acereria d’Azovstal, a Mariúpol, de manera que arriben a 959 els “presoners” que des de dilluns s’han entregat, segons el seu argot.

El primer rus jutjat es declara culpable

Vadim Xiximarin, el primer soldat rus que ha estat processat a Ucraïna per crims de guerra, es va declarar culpable d’haver matat un civil en la seua declaració d’aquest dimecres al tribunal de Kíiv que el jutja, va informar el mitjà ucraïnès The Kyiv Independent.

Rússia expulsa 27 diplomàtics espanyols

Rússia expulsarà 27 diplomàtics i personal de l’Ambaixada espanyola a Moscou i del consolat a Sant Petersburg en resposta a l’expulsió d’idèntic nombre d’empleats de la legació russa a Espanya anunciada a l’abril per Madrid.