Mas acusa La Moncloa de la guerra bruta contra l'independentisme

L’expresident de la Generalitat Artur Mas va acusar ahir La Moncloa de ser darrere dels informes falsos encarregats a l’excomissari José Manuel Villarejo per desacreditar líders independentistes el 2012, i va dir que no creu que el responsable últim fos el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. “La Moncloa també ho sabia, això no s’organitza des d’un ministeri”, va assegurar en una entrevista a RAC1. Davant d’aquesta situació, Mas va reclamar insistir en la via judicial, fins i tot a nivell europeu, perquè hi hagi conseqüències per a aquells que hagin “lesionat drets fonamentals”.

El 2012, el president del Govern era Mariano Rajoy. “Prosseguirem amb la via judicial, no es pot fer gaire més”, va assegurar l’expresident, que va demanar responsabilitats als impulsors de la “guerra bruta” contra l’independentisme. Al seu torn, va lamentar que a dirigents del moviment “se’ls hagi jutjat del dret i del revés” i a l’Estat “els surti, com diuen en castellà, de rositas”.

Aquestes declaracions arriben després que El País publiqués dimarts uns enregistraments en els quals es demostra que l’excomissari i el que va ser número dos d’Interior durant el mandat de Mariano Rajoy, Francisco Martínez, haurien planificat i manipulat la publicació de notícies i informes al diari El Mundo per desacreditar dirigents independentistes. Això va succeir dos setmanes abans de les eleccions anticipades que Artur Mas va convocar l’any 2012. Segons la conversa, a més, l’empresari Javier de la Rosa, pròxim a la família de l’expresident Jordi Pujol i condemnat per corrupció, va confessar a Villarejo que els Pujol tenien comptes a Suïssa, a més d’una fundació amb entre 130 i 140 milions d’euros.

“No diré que em van robar les eleccions, però això va tenir un gran impacte en el resultat”, va dir Mas, que en aquests comicis va perdre dotze diputats.També la diputada de la CUP al Congrés Mireia Vehí va reaccionar als àudios de Villarejo amb les exdirigents del PP Esperanza Aguirre i María Dolores de Cospedal, que va titllar d’“esgarrifosos”. Va acusar el PP i el PSOE de “gestionar les clavegueres de l’Estat de la mateixa manera”. A més, va vincular el cas amb l’espionatge del Catalangate i va retreure a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que no hagi ofert “cap explicació vàlida” en aquest sentit.

Per la seua part, l’Audiència Nacional considera que les converses del 2013 destapades dilluns entre Cospedal i l’excomissari sobre els papers de l’extresorer del PP Luis Bárcenas no aporten cap novetat a la investigació sobre l’operació Kitchen, per la qual cosa no valora la reobertura de la peça.Respecte al cas d’Aguirre, que el 2014 va recórrer a l’excomissari perquè l’ajudés que la justícia arxivés una causa contra ella, el conseller madrileny del PP Enrique Ossorio va restar importància ahir als àudios perquè no hi ha “la més mínima novetat”.

Esbronc entre Pedro Sánchez i el PP al Congrés

El president del Govern, Pedro Sánchez, va recordar ahir a la sessió de control a l’Executiu al Congrés que el PP va ser “condemnat per corrupció” i va assegurar que aquest partit estava més pendent de “parar la famosa llibreteta” de l’extresorer Luis Bárcenas. Prèviament, la portaveu del Grup Popular a la Cambra, Cuca Gamarra, va etzibar a Sánchez que el seu Govern “va nàixer d’un pacte diabòlic” amb aquells que sabia que estaven sent espiats per la seua “vinculació amb violentes revoltes a Catalunya”, amb referència a ERC.

Aquestes declaracions formen part d’una multitud de retrets mutus entre PP i PSOE per l’espionatge a polítics activistes independentistes. Gamarra va afirmar que queden “moltes incògnites” que Sánchez ha d’aclarir sobre les investigacions del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) després del cessament de la ja exdirectora, Paz Esteban.D’altra banda, el president va afirmar que la diferència en política territorial quan governa el PP i quan ho fa el PSOE és que els populars “enviaven piolins a Catalunya” –amb referència als agents destinats durant l’1-O– i amb els socialistes “la selecció espanyola de futbol pot jugar a Catalunya sense cap tipus de problema”. Aquestes declaracions van provocar les crítiques de l’oposició, del sindicat JUPOL i de la Guàrdia Civil.

Torra i Costa porten al Suprem els espionatges

L’expresident de la Generalitat Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa han presentat un recurs a la sala contenciosa del Tribunal Suprem com a espiats al Catalangate, que consideren “directament atribuïbles” a Pedro Sánchez i al Govern central. Segons Torra, aquest recurs és un pas “per aconseguir als tribunals europeus una condemna a l’Estat” per vulneració de drets.

Rebutgen que el Govern acusi en el cas Pegasus

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama va rebutjar ahir, per falta de legitimació, la petició que havia realitzat la Generalitat per personar-se com a acusació popular en el cas Pegasus, en què s’investiga sota secret l’espionatge patit pel president del Govern i els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska.

El defensor del poble avala l’actuació del CNI

El defensor del poble, Ángel Gabilondo, ha verificat que l’actuació del Centre Nacional d’Intel·ligència s’ha realitzat d’acord amb la Constitució i la llei en els divuit casos examinats dels independentistes espiats amb Pegasus. Així ho indica en un informe publicat ahir, en què, no obstant, creu que s’hauria de perfeccionar el control judicial perquè “no és el mateix interceptar comunicacions el 2022 que el 2002”.

Brussel·les no investigarà l’ús de Pegasus a la UE

La defensora del poble europeu, Emily O’Reilly, descarta per ara investigar l’espionatge amb Pegasus a la Unió Europea (EU).

Ahir va dir que és “conscient” dels casos reportats en la comunitat –com Espanya, Hongria o Polònia–, però va assegurar que no ha rebut cap queixa sobre aquesta qüestió.

Sánchez, “disposat” a reunir la taula de diàleg

El president del Govern, Pedro Sánchez, va expressar ahir la seua disposició a convocar una nova reunió de la taula de diàleg entre La Moncloa i la Generalitat quan “ho consideri també la part catalana”. No obstant, fonts del Govern central citades per ACN responsabilitzen Pere Aragonès i Esquerra Republicana del fet que la reunió encara no hagi tingut lloc.