Ucraïna es prepara per a una guerra llarga i prorroga la llei marcial

El Govern ucraïnès ja no es conforma a negociar un alto el foc amb Rússia per aturar momentàniament la invasió del país, vol que l’Exèrcit rus abandoni tot el seu territori. “No ens ofereixi un alt al foc. És impossible sense la retirada total de les tropes russes”, va escriure ahir en xarxes socials Mikhailo Podoliak, assessor del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i un dels integrants del grup negociador ucraïnès.

“La societat ucraïnesa no està interessada en un nou Minsk i la tornada de la guerra en uns anys. Fins que Rússia estigui a punt per alliberar completament les nostres terres, la nostra plataforma de negociació són les armes, les sancions i els diners”, va agregar. Per la seua part, Zelenski va firmar ahir un decret per prorrogar la llei marcial i el termini de mobilització general al país davant de la possibilitat que la guerra amb Rússia es prolongui.

“Espero que la Rada Suprema –el Parlament d’Ucraïna– doni suport a aquesta decisió”, va dir, abans d’acusar Rússia de “foragitar reclutes sense experiència a la batalla com a carn de canó”. A més, va afirmar que Moscou utilitza bombes de fòsfor prohibides per “cremar escoles i cases comunes”. D’altra banda, el viceministre d’Exteriors rus, Andréi Rudenko, va assegurar ahir que Rússia està disposada a reprendre les negociacions amb Ucraïna si Kíiv expressa “la seua disposició a fer-ho”.

“No vam ser nosaltres els que vam interrompre el procés de negociacions, el van interrompre els nostres socis ucraïnesos”, va dir.L’Exèrcit rus va centrar ahir els seus atacs a l’est i sud d’Ucraïna i el Kremlin es va mostrar “absolutament convençut” de poder aconseguir l’“alliberament” del Donbass i la desmilitarització dels territoris veïns. A més, la caiguda de l’acereria d’Azovstal, l’últim reducte de la resistència ucraïnesa a Mariúpol, els està permetent començar a redistribuir part de les tropes en altres fronts.

El president de Finlàndia, Sauli Niinistö, i la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, han demanat a Turquia que no veti l’entrada dels seus països a l’OTAN, un procés que Ankara veu amb suspicàcies, enmig de la inquietud dels estats escandinaus per la invasió russa d’Ucraïna. “Estem oberts a abordar totes les preocupacions que Turquia pugui tenir respecte al nostre conjunt de membres” a l’OTAN, va expressar Niinistö ahir en una compareixença a la Casa Blanca al costat del president dels EUA, Joe Biden.

El mandatari nord-americà va expressar el seu “rotund suport” a les sol·licituds dels nòrdics per entrar a l’Aliança Atlàntica, al considerar que aquests països “compleixen tots els requisits per ser-ne membres”. Tanmateix, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha advertit que vetarà l’entrada de Finlàndia i Suècia a l’Aliança Atlàntica si aquests països mantenen el que Ankara considera una acollida de “terroristes” kurds. “Finlàndia condemna totes les formes de terrorisme i està activament compromesa a combatre’l”, va dir Niinistö, que va confirmar que hi haurà contactes amb Turquia per mirar que Ankara canviï d’opinió al respecte.

Malgrat la sol·licitud d’ingrés a l’OTAN, la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, va assegurar ahir que “ningú no vindrà a nosaltres per imposar-nos armes nuclears o bases permanents si no les volem”. “No em sembla que hi hagi ni tan sols interès a desplegar armes nuclears o obrir bases de l’OTAN a Finlàndia”, va dir.