Els atacs amb explosius al macroprostíbul Paradise de la Jonquera queden impunes

Els atacs amb explosius al macroprostíbul Paradise de la Jonquera (Alt Empordà) perpetrats el desembre del 2012, impunes. L'Audiència ha absolt els set acusats d'integrar l'organització criminal que va atemptar contra el local i va amenaçar el seu propietari. Només en condemna un a 5 mesos de presó i multa de 900 euros perquè durant l'escorcoll a casa seva hi van localitzar un passaport, un carnet de conduir i una carta d'identitat falsos. S'enfrontaven a penes d'entre 4 i 26 anys i mig de presó. La sentència conclou que no ha quedat acreditat que fossin els autors de l'atac amb explosius de la matinada del 12 de desembre, de la col·locació d'un cotxe bomba el 23 del mateix mes i de la trucada alertant d'un atemptat la nit de Cap d'Any.

"La sala entén que els indicis de l'acusació resulten del tot insuficient, fins i tot analitzats conjuntament, per acreditar l'autoria dels acusats en relació als fets comesos entre l'11 i el 31 de desembre del 2012, doncs són indicis fragmentaris, escassament concloents, de molt escassa potència acreditativa i, en molts casos, als que es pot donar fàcilment una explicació tan senzilla com objectivament lícita", conclou la sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona de la que ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol.

El tribunal considera provats els tres atacs perpetrats contra el macroprostíbul de la Jonquera (dos amb explosius reals i el tercer una falsa alarma que va obligar a desallotjar el local la nit de Cap d'Any) i el correu amb amenaces directes al propietari del Paradise advertint-lo que "mentre no pagués els seus deutes" continuarien "fent explotar artefactes" al seu negoci però conclou que no s'ha pogut acreditar que cap dels set processats fos responsable dels atemptats.

La sentència recull els indicis que la fiscalia esgrimia contra els acusats i conclou que tots ells han pogut donar una explicació exculpatòria plausible. L'Audiència exposa que el primer indici, que a més va ser el que va dirigir la investigació contra els processat, va ser la localització d'una ampolla amb líquid inflamable que els assaltants havien utilitzat per cremar un dels vehicles implicats en la col·locació del cotxe bomba la nit del 23 de desembre. Al recipient no hi havia ADN ni empremtes però els Mossos d'Esquadra van rastrejar el lot per intentar determinar on s'havia venut i qui l'havia comprat.

D'aquesta manera, van arribar fins a un supermercat de Vilatenim on van poder identificar tres dels sospitosos (dos d'ells s'han assegut al banc dels acusats però el tercer, qui segons la investigació policial era el líder de la suposada organització criminal, va morir el desembre del 2017 a Viladecans (Baix Llobregat) quan va esclatar una bomba col·locada al seu cotxe.

El tribunal, però, conclou que la compra d'aquest líquid ha quedat "justificada" al judici per l'acusat que s'enfrontava a la pena més alta de presó, defensat pel lletrat Carles Monguilod: "Ha estat justificada amb una explicació senzilla, com és que té una finca a Cantallops des de fa 20 anys on fa barbacoes amb amics". L'Audiència també apunta que la investigació es va centrar en aquests tres sospitosos i no va tenir en compte que, només aquell mes, es van vendre fins a 28 ampolles semblants a supermercats de Girona, Figueres i Olot.

Indicis explicats

La sentència desgrana tots els indicis contra els processats (en recull fins a nou) i els contraposa amb les explicacions que els acusats van donar al judici per explicar-los d'un en un, com per exemple que tots ells es coneixien i per això els van veure plegats a través de les vigilàncies i seguiments o que el sospitós que va morir i el seu germà es trobaven prop del locutori des d'on es va enviar l'amenaça adreçada al propietari del Paradise perquè la tarda del 24 de desembre havien anar a fer compres nadalenques a Barcelona. També sosté que, tot i la durada de les intervencions telefòniques i l'anàlisi de la localització dels mòbils del processats, "no s'ha registrar cap conversa en la que fessin referència a armes, a explosius o a amenaces. De fet, ni tan sols consta que parlessin del club Paradise".

Tot i que durant els escorcolls a casa d'alguns dels investigats van localitzar armes i munició (pels quals la fiscalia va renunciar a formular acusació), l'Audiència remarca que "cap de les armes intervingudes coincideix amb les utilitzades pels assaltants ni tampoc es van localitzar explosius o detonadors".

Per tot això, la secció tercera de l'Audiència de Girona conclou que "no hi ha base suficient com per declarar provat que els processats formessin una organització criminal, doncs no s'ha acreditat que haguessin comès conjuntament cap delicte" i que la seva suposada participació en els atacs al Paradise "ha quedat molt lluny de resultar provada".

"La gent ordinària no sol tenir armes"

El tribunal subratlla que "és evident" que la forma d'actuar dels processats no es correspon amb "un patró de conducta normal, com el que resultaria esperable en un ciutadà corrent": "La gent ordinària no sol tenir armes i municions a casa, documents oficials alterats, ni lloga vehicles amb identitats falses ni es comunica en clau amb els seus amics o canvia constantment de telèfon".

La sala exposa que no pot fer "un exercici d'ingenuïtat" però que, més enllà d'aquestes sospites, no s'ha pogut acreditar que la "conducta sospitosa" dels acusats estigui relacionada amb els atemptats: "Entenem que res concret s'ha acreditat, ni sobre l'autoria dels fets, ni sobre l'existència d'una suposada organització criminal".

El fiscal, al final del judici, va sol·licitar condemnes d'entre 4 anys i 26 anys i mig de presó i multa de 7.200 euros per delictes d'organització criminal, tinença d'explosius, danys continuats, robatori amb força, falsedat documental, amenaces i furts continuats. Les defenses, encapçalades pels lletrats Carles Monguilod, Joaquim Bech de Careda, Joan Pere Zapata, Salvador Ortiz, Jordi Serra i Carles Deutú van demanar l'absolució.

L'Audiència de Girona absol els set processats pels delictes relacionats amb els explosius i només en condemna un a 5 mesos de presó i multa de 900 euros per un delicte de falsedat documental. Li aprecia una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes perquè el seu lletrat, Joaquim Bech de Careda, va argumentar al judici que la causa havia estat 47 mesos paralitzada "sense justificació". La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.

Dos atacs i un avís

Segons la sentència, el primer dels atacs va tenir lloc cap a les sis de la matinada del 12 de desembre quan dos homes, a cavall d'una moto, van llançar dos artefactes explosius que contenien TNT contra el prostíbul. Un va esclatar causant desperfectes en una zona de magatzem.

El segon atac va tenir lloc el 23 de desembre quan els assaltants van deixar un cotxe -sostret a Castelló d'Empúries- davant la porta del club, van avisar que a dins hi havia una bomba i van fugir a bord d'un altre cotxe. A dins del vehicle hi havia dues bombones de butà enfrontades i, al mig, un paquet amb càrrega explosiva de TNT i pentrita. Tampoc va arribar a explotar.

Cap a les deu de la nit del 31 de desembre, els Mossos d'Esquadra van rebre una trucada avisant de la col·locació d'una bomba a l'interior de l'establiment que explotaria a mitjanit. Va resultar ser una falsa alarma però l'avís va obligar a evacuar un miler de persones del Paradise i dels establiments del voltant.