Sánchez diu que desconeixia l'espionatge a independentistes
Al·lega que la gran majoria dels 65 telèfons espiats i els del Govern espanyol ho van ser per actors aliens a l’administració espanyola
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha al·legat aquest dijous que el seu Executiu "no coneix i no decideix sobre les decisions operatives del CNI" per deixar clar així que desconeixia l’espionatge líders independentistes dut a terme pel centre. En aquest context, ha assenyalat també els "dubtes raonables" de la metodologia de l’informe de The Citizen Lab que apunta a l’espionatge de 65 independentistes, limitant-lo a només 18 i assenyalant que la gran majoria de les intervencions "ho han estat per actors desconeguts completament aliens a l’administració espanyola, com van ser igualment infectats els telèfons dels membres del Govern espanyol". També ha tornat a defensar la seua aposta pel diàleg a Catalunya i oferir a la Generalitat la continuïtat d’aquest a la taula de diàleg.
Durant la seua compareixença aquest dijous en el ple del Congrés per donar compte de les intervencions telefòniques del Centre Nacional d’Intel·ligència després d’esclatar el 'cas Pegasus', ha justificat, no obstant que els serveis secrets les duguessin a terme després de la crisi que van suposar, entre el 2015 i 2020, l’1-O, la declaració d’independència i les protestes com a conseqüència de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. "La crisi va suposar una enorme preocupació per a la seguretat nacional, per això els serveis van proposar la intervenció i el jutge l’acceptés", ha necessitat|precisat el cap de l’Executiu.
Però ha volgut deixar clar també que "el Govern espanyol no coneix i no decideix sobre les decisions operatives del CNI". Afegint que això va poder passar amb un altre govern, però "mai", ha recalcat, amb el seu. "Els garanteixo que no passarà", ha postil·lat Pedro Sánchez justificant aquesta afirmació en què és l’essència de la democràcia i també la limitació del poder Executiu i de la "submissió a la més estricta legalitat".
Al contrari, ha apuntat que aquells moments tan "durs i traumàtics" que va viure la societat catalana i espanyola "són temps passats". No obstant, ha precisat que no està dient que el conflicte de Catalunya estigui superat , –"res més lluny de la realitat", ha exclamat– perquè queda molt per davant. Però s’ha mostrat convençut que el seu govern ha tornat l’assumpte "al territori del qual mai no va haver de sortir".
En aquest punt ha posat de relleu la seua aposta pel diàleg que va comprometre en el seu discurs d’investidura i per la taula de negociació oberta amb Catalunya.
DUBTES RAONABLES SOBRE LA METODOLOGIA DE THE CITIZEN LAB
Quant a l’informe publicat per la plataforma The Citizen Lab, que denunciava l’espionatge a 65 independentistes catalans, ha apuntat els "dubtes raonables" sobre la metodologia i ha assenyalat que el propi informe reconeix la impossibilitat d’atribuir de manera concloent les operacions de hackeig a una entitat específica.
En aquest context, ha deixat clar que el propi informe del Defensor del Poble, ha assenyalat que la intervenció telefònica del CNI es va limitar a 18 dirigents i no a 65 com diu l’informe de l’entitat canadenca, i tots ells sota l’estricta legalitat amb autorització judicial.
Per tant, ha assenyalat que davant les especulacions, la conclusió és que la gran majoria dels mòbils infectats que recull l’informe de The Citizen Lab "ho han estat per actors desconeguts completament aliens a l’administració espanyola, com van ser igualment infectats els telèfons dels membres del Govern". "Aquesta és i no una altra la realitat", ha postil·lat.