Zelenski rebutja la idea de cedir territoris a Rússia per aconseguir la pau

El president d’Ucraïna, Volódimir Zelenski, va rebutjar de forma contundent la idea llançada per alguns dirigents polítics occidentals, entre ells l’exsecretari d’Estat dels EUA Henry Kissinger, de cedir territoris a Rússia per aconseguir la pau.

En la seua habitual declaració gravada ahir a la nit, que recullen aquest dijous les agències ucraïneses, Zelenski va criticar durament els plantejaments que fan "algunes autoritats" en el sentit que "mai no importa el que faci l’Estat rus. Sempre hi ha algú que diu: tinguem en compte els seus interessos", la qual cosa implica cedir en alguna cosa.

El mandatari ucraïnès va criticar les paraules pronunciades per Kissinger al recent Fòrum de Davos, que va suggerir el dimarts que les converses de pau haurien de tenir per objectiu crear fronteres al llarg de la "línia de contacte" en el conflictiu Donbass, tal com existia en vigílies de la invasió russa.

Kissinger va agregar sobre això que: "Les negociacions han de començar en els pròxims dos mesos abans que generi trastorns i tensions que no se superaran fàcilment. Idealment, la línia divisòria hauria de ser un retorn a l’statu quo d’abans", la qual cosa aparentment suggereix que Ucraïna accepti cedir gran part del Donbassi la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014. "Continuar la guerra més enllà d’aquest punt no suposaria la llibertat d’Ucraïna, sinó una nova guerra contra la mateixa Rússia", va remarcar Kissinger.

En el seu discurs d’ahir a la nit, Zelenski va comparar les opinions de Kissinger amb l’ocorregut amb l’Alemanya nazi el 1938, quan els intents d’apaivagar l’agressor van consistir en concessions territorials que no van sufocar la gana alemanya per més territoris. "No importa el que faci l’Estat rus, sempre hi ha algú que diu: tinguem en compte els seus interessos. Aquest any al Fòrum Econòmic (de Davos) es va tornar a escoltar (aquesta idea)", va explicar Zelenski.

I això "malgrat que milers de míssils russos van impactar a Ucraïna. Malgrat les desenes de milers d’ucraïnesos assassinats. Malgrat (l’ocorregut en) Butxa i Mariúpol, etc. Malgrat les ciutats destruïdes. I malgrat els 'camps de filtració' construïts per l’Estat rus, en els quals maten, torturen, violen i humilien (als ucraïnesos) com en una cinta transportadora". va dir Zelenski.

Per això "darrere de totes aquestes especulacions geopolítiques dels qui aconsellen a Ucraïna que regali alguna cosa a Rússia, els 'grans analistes geopolítics’sempre són reticents a veure la gent comuna. Als ucraïnesos ordinaris. Els milions que realment viuen al territori que proposen de cedir a canvi de la pau", va recalcar el president.

Després de destacar que "ningú no estava preparat per assumir el coratge amb què el poble ucraïnès ha defensat el seu país", va agregar que "hem de fer tot el possible perquè el món adquireixi l’hàbit permanent de tenir en compte a Ucraïna, perquè els interessos dels ucraïnesos no s’infravalorin respecte als interessos d’aquells que tenen pressa per tornar a reunir-se amb el dictador (Vladimir Putin)".

La invasió russa iniciada el passat 24 de febrer ja va tenir una primera fase el 2014 quan les tropes russes van envair i es van annexionar la península de Crimea. En aquestes mateixes dates, al Donbass ucraïnès (que inclou a les regions de Lugansk i Donetsk), les guerrilles prorusses van començar a lluitar contra el govern de Kíiv ajudats per forces enviades per Moscou, en un conflicte que ha quedat enquistat des d’aleshores.

Poc abans d’iniciar-se la invasió russa el 24 de febrer, ambdues regions es van autoproclamar repúbliques independents i van ser reconegudes immediatament pel govern de Putin.

La nova invasió russa d’Ucraïna, de la qual s’acaben de complir tres mesos, després de patir alguns fracassos en el control de l’oest del país i Kíev, s’ha centrat en les últimes setmanes a ocupar el Donbass, després de prendre la ciutat del sud de Mariúpol, per aconseguir un corredor que li permeti unir tot l’est i sud d’Ucraïna.