Sánchez anuncia més control sobre el CNI, però no pot concloure la crisi per l'espionatge

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir l’impuls de noves mesures per controlar el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i una nova llei de secrets oficials per intentar tancar la crisi oberta per l’espionatge polític amb Pegasus, però ni aquestes iniciatives ni les seues explicacions no van convèncer ni el Govern ni ERC. Sánchez va comparèixer davant del Congrés per aclarir aquest espionatge a dirigents independentistes, del qual es va desvincular repetidament, ja que va afirmar que va ser el CNI el que va decidir el seguiment prèvia autorització judicial, sense que el Govern central en tingués constància. Aquest aval judicial el va portar a afirmar que els serveis d’intel·ligència han actuat sempre dins de la llei, tot i que l’ocorregut, va dir, ha permès una reflexió per acabar que es poden reforçar més les garanties amb el màxim respecte als drets dels ciutadans.

A aquest objectiu van dirigits els dos anuncis fets pel cap de l’Executiu. Malgrat tot, va justificar l’actuació del CNI davant de la situació que vivia Catalunya. En aquest context, va reconèixer que la declaració d’independència i els sabotatges van ser una enorme font de preocupació per a la seguretat, i per això es va actuar.

Sánchez va lamentar que aquest assumpte hagi afectat la confiança amb el Govern català i ERC, però està disposat a bolcar-se per reconstruir-la. Per a això està pendent de fixar-se la data d’una reunió amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i una nova reunió de la taula de diàleg.Però els seus anuncis i oferiments no van convèncer Aragonès, qui va advertir que “les preguntes essencials continuen sense resposta”, ni als socis de l’Executiu central. El portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, va exigir explicacions sobre quin delicte va cometre Aragonès per ser espiat, i li va retreure que argumenti un espionatge il·legal i obri portes “perilloses” contra la democràcia.

“Espanya fa pudor de tancat i és d’un patriotisme tòxic que espanta”, va asseverar, abans d’instar el Govern central a deixar de “fer” xantatge als seus socis parlamentaris amb lleis socials. També els portaveus de Junts, el PDeCat i la CUP van qualificar d’insuficients les explicacions de Sánchez i li van retreure no assumir la responsabilitat per l’ocorregut, i altres suports com EH Bildu i Més País van carregar contra ell per espiar els seus propis socis.El portaveu de Podem, Jaume Asens, va valorar els anuncis de Sánchez relatius al CNI però li va demanar que es comprometi de veritat amb el diàleg a Catalunya. També va retreure a ERC que acusés els comuns d’estar vinculats amb l’espionatge.

Això va generar una picabaralla amb Rufián, que li va etzibar “deixi d’anar tant a Waterloo!”. Aquesta afirmació va generar la ira de Junts, que va acusar el republicà de “menysprear els exiliats i la seua tasca a Europa”.

Una altra vegada la corrupció per contraatacar el PP

Les explicacions que va donar el president Pedro Sánchez sobre els casos d’espionatge amb Pegasus també li van valer els retrets dels partits de la dreta.

Però el cara a cara entre Sánchez i la portaveu del PP, Cuca Gamarra, va tenir un apartat especial després que el cap de l’Executiu aprofités la seua compareixença al Congrés per carregar contra la corrupció del principal partit de l’oposició. Segons la seua opinió, a la “corrupció financera que representa el cas Gürtel” i la “instrumentalització” de les forces i cossos de seguretat del cas Kitchen se suma la “corrupció democràtica” del Partit Popular que, segons va denunciar, consisteix a “no acceptar els resultats electorals i a desqualificar com a il·legítim qualsevol govern que no sigui el seu”. Per la seua part, Gamarra li va etzibar que del ple en sortiria “més feble” perquè, al seu entendre, es va centrar a “agenollar-se davant de l’independentisme” sense “contestar absolutament res”.

En aquest sentit, la popular li va preguntar si l’atac al seu mòbil pel sistema Pegasus el lliga “de peus i mans” i si es coneixerà algun dia “quin agent extern” va ser responsable de l’atac i si ho estan investigant. A les crítiques abocades pel PP es van afegir també les dels ultradretans de Vox, amb el seu líder, Santiago Abascal, allargant la mà al Partit Popular per no donar “oxigen” a Pedro Sánchez, i de Cs, que el va acusar d’“atacar sense pietat els constitucionalistes per no molestar els independentistes”.

Torra recorre la segona condemna i denuncia una “persecució”

L’expresident Quim Torra va presentar ahir un recurs d’apel·lació contra la sentència del Jutjat Penal 6 de Barcelona que el condemnava a un total de 15 mesos d’inhabilitació i una multa de 24.000 euros per la segona causa per desobediència per no despenjar una pancarta de la façana de la Generalitat en defensa dels “presos polítics” quan era president, i exigeix a l’Audiència Provincial la seua absolució.

L’expresident de la Generalitat assegura en el seu recurs que la sentència és “una vulneració del dret fonamental de representació política, de la igualtat i de la llibertat d’expressió”. D’aquesta manera, considera que s’incorre en una vulneració del dret a la legalitat penal i al principi de proporcionalitat, i que “significa una persecució de caràcter polític per incomplir de forma rotunda la resolució del Consell d’Europa de juny del 2021”, que exigia a la justícia abstenir-se de sancionar els successors polítics dels líders presos per accions simbòliques en solidaritat amb ells. A més d’això, defensa que la col·locació d’una pancarta reivindicativa que demana “el compliment dels drets humans no és un acte administratiu sinó un acte de caràcter polític”.