Quatre dècades a l'OTAN

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha rebut aquest cap de setmana el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, amb qui ha mantingut reunions de treball preparatòries de la Cimera de l’Organització de l’Atlàntic Nord que se celebrarà a Madrid el 29 i 30 de juny. Tot això, quan avui se celebren els actes del quaranta aniversari de l’entrada d’Espanya a l’Aliança, amb el teló de fons de la guerra a Ucraïna i en ple procés de creixement amb Suècia i Finlàndia. El Govern ha volgut donar el màxim realçament a la celebració al considerar que aquell pas va ser “una fita fonamental per comprendre l’Espanya d’avui” per l’estabilitat que va aportar a la democràcia, segons fonts de l’Executiu.

La cita del Teatro Real coincideix amb la data en la qual Espanya, sota el govern de Leopoldo Calvo Sotelo, es va convertir en el membre número 16 del pacte militar fundat el 1949 pels Estats Units, el Canadà i una desena de països europeus. L’arribada al poder de Felipe González l’octubre d’aquell any, després d’arrasar a les urnes, va donar peu a un període de reflexió sobre l’entrada d’Espanya a l’Aliança Atlàntica, que va desembocar en la suspensió de les converses sobre la integració militar espanyola a l’OTAN. En el referèndum celebrat el 12 de març del 1986, el suport a l’adhesió va obtenir el 52,5% vots favorables, davant d’un 39,8% en contra.

Segons assenyala l’última enquesta publicada per l’Aliança Atlàntica el mes de febrer passat, coincidint amb el començament de la guerra a Ucraïna, set de cada deu espanyols donen suport a la permanència a l’organització.Espanya va iniciar la seua participació en totes les àrees de treball de l’OTAN, a excepció de l’estructura militar integrada, a què no es va incorporar plenament fins a l’any 1999.

L’ambaixador de Rússia al Regne Unit, Andrei Kelin, va assegurar ahir que el seu país no té la menor intenció de fer servir armes nuclears a Ucraïna, una opció que, d’acord amb la llei militar russa, només es pot executar quan la pròpia existència del país està amenaçada. “No té res a veure amb l’operació actual”, va assegurar Kelin en una entrevista a la cadena britànica BBC. Moscou es refereix a la seua invasió d’Ucraïna com una “operació militar especial”.

Va negar que Moscou sigui responsable de crims de guerra a Ucraïna, en particular a Butxa, als afores de Kíiv, escenari d’imatges amb cadàvers de civils presumptament executats per les forces russes. Tot mentre el Govern britànic acusava Rússia d’arriscar la seguretat alimentària mundial després de denunciar Moscou per bloquejar les exportacions de gra ucraïnès durant la invasió com a arma de xantatge per forçar la rendició de Kíiv. Per la seua part, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va visitar el front a la regió oriental de Khàrkiv per retre homenatge als militars que combaten contra la invasió de Rússia. “Vull agrair a cadascun de vostès el seu servei. Arrisqueu la vida per tots nosaltres i pel nostre estat. Gràcies per defensar la independència d’Ucraïna”, va afirmar.

El governador va informar el president que més de 2.000 cases han estat destruïdes a la regió, on Rússia encara controla el 31% del territori.Ahir, el centre administratiu del territori controlat per Ucraïna a la regió de Donetsk, a l’est del país, es va quedar sense electricitat com a resultat dels combats amb les forces russes. La central tèrmica de Sloviansk, propera a Kramatorsk, va deixar d’operar.

Uns 125.000 soldats han participat en 22 operacions

Des que va participar en la primera missió de l’Aliança Atlàntica el 1992, Espanya ha desplegat uns 125.000 militars en les vint-i-dos operacions en què ha intervingut, de les quals set segueixen en marxa en l’actualitat, entre aquestes a l’Iraq, Turquia i el Bàltic.Madrid serà la seu de la cimera que l’OTAN celebrarà els dies 29 i 30 de juny, la segona que organitza Espanya després de la del 1997, i que ve marcada per la guerra a Ucraïna. Espanya vol que puguin participar-hi Suècia i Finlàndia, que han demanat la seua adhesió a l’Aliança.