El jutge arxiva la investigació per l'espionatge a Torrent i Maragall

El jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ha arxivat provisionalment la investigació per l’espionatge amb el programa Pegasus als telèfons del líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, i l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent. Ho fa a l’espera de rebre la informació sol·licitada a l’empresa israeliana NSO, propietària d’aquest programari espia. El titular del jutjat, que el 2020 va remetre comissions rogatòries a Israel i Irlanda per seguir el rastre de l’espionatge, considera que, al no poder avançar en la investigació, la instrucció podria caducar.

La defensa de Maragall i Torrent, exercida per l’advocat Andreu Van den Eynde, ha recorregut la decisió i ahir va demanar al jutjat més “agilitat” en la investigació. Va afirmar que “no existeix cap supòsit de sobreseïment previst per a instruccions lentes”, i va demanar al jutge que investigui més i acordi les pròrrogues necessàries per allargar la instrucció de sis mesos en sis mesos. “La instrucció ja portava paralitzada més d’un any”, va recordar.

A més, considera que s’ha de mantenir la investigació oberta perquè ha d’analitzar si s’acumulen altres denúncies interposades recentment per l’espionatge amb Pegasus a altres líders independentistes. “No tindria sentit que seixanta-cinc jutjats diferents remetessin seixanta-cinc comissions rogatòries per preguntar les mateixes dades”, va sentenciar. Paral·lelament, la ministra de Justícia, Pilar Llop, va girar full ahir als casos d’espionatge a independentistes a través de Pegasus. “La gent ja ha superat això de Pegasus, jo crec que és que ni l’entenen”, va dir, abans d’opinar que Pedro Sánchez va donar les “explicacions oportunes” al comparèixer dijous passat al Congrés.

No obstant, les paraules del president no van aconseguir concloure la crisi, i independentistes i el Govern català van insistir que l’Executiu central ha d’assumir responsabilitats per l’escàndol. Al seu torn, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va aclarir sobre la seguretat dels mòbils del Govern espanyol que hi ha “moltíssims” organismes dins de l’administració que se n’encarreguen. Quinze dies abans del referèndum de l’1 d’octubre, la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, estava convençuda que la consulta tindria poca repercussió perquè “els catalans són molt covardots”.

Així ho va comentar a l’excomissari José Manuel Villarejo en una conversa registrada el 12 de setembre del 2017 i que el mitjà digital El Món va destapar ahir. Després de discutir aspectes relacionats amb el CNI o els recanvis al departament d’Interior, Villarejo va assegurar que en “el tema de Catalunya no arribarà la sang al riu”. “Molt esbronc, però els espanyols som molt folklòrics”, deia l’excomissari.

“Els catalans al final són molt covardots, aquesta és la meua sensació”, va etzibar Cospedal. “Tant de bo hi hagi esbronc al carrer... Seria collonut!”, va subratllar Villarejo, abans d’afegir que “des del meu punt de vista, això seria collonut perquè els deslegitimitza i els posa en evidència”.“Des del juliol que haurien d’estar nomenats els nous càrrecs –d’Interior i de la policia– perquè arribarem al primer d’octubre i hauríem de tenir prevista la resposta als disturbis que els de la CUP muntaran al carrer, que ens anirà divinament”, va dir l’excomissari, abans de sentenciar que “tant de bo hi hagi detinguts”.

En un altre ordre de coses, segons uns àudios destapats ahir per El País, Villarejo li va dir al número dos del ministeri de l’Interior a l’època de Jorge Fernández Díaz que calia tenir vigilat el capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa, perquè “tenia informació del barbes” referint-se a Mariano Rajoy.