La UE s'atansa a un acord sobre l'embargament total al petroli rus

Els caps dels estats membres de la Unió Europea es van reunir ahir en una cimera extraordinària per tancar un acord polític que desbloquegi el sisè paquet de sancions contra Rússia i permeti embargar el petroli importat per via marítima, uns dos terços del comprat pels estats membres. Van deixar per a una segona fase –la data de la qual no s’ha concretat– el veto al cru que arriba per l’oleoducte que proveeix Hongria i Eslovàquia per salvar les reserves a l’acord del Govern de Viktor Orbán. Tot just arribar a la reunió, el mandatari hongarès, fins ara contrari a aquesta mesura per la seua dependència al subministrament rus, va exigir una nova excepció per al seu país com a condició perquè Budapest accepti el paquet de mesures.

En aquest sentit, va deixar la porta oberta a desbloquejar l’acord si se li garanteix que Hongria podrà “obtenir petroli rus d’una altra manera” si hi ha problemes amb l’oleoducte que passa pel país. Per la seua banda, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que va intervenir en la cimera per videoconferència, va retreure als Vint-i-set la seua lentitud per aprovar l’embargament del petroli i els va instar a aparcar les seues divisions.

En un altre ordre de coses, les autoritats de la regió ucraïnesa de Kherson designades per Moscou van informar que han començat “la venda de gra” d’aquesta província a Rússia. Paral·lelament, Ucraïna va acusar Rússia del robatori del gra emmagatzemat a les seues ciutats i, segons Kíiv, Moscou també utilitza els ports de Crimea per exportar il·legalment a tercers països.

Per la seua part, el president rus, Vladímir Putin, va traslladar al seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, la disposició per reprendre les exportacions de fertilitzants i gra a través del mar Negre si els Vint-i-set i els EUA aixequen les sancions imposades a Moscou.D’altra banda, Rússia va tancar ahir l’aixeta del gas als Països Baixos i Dinamarca després que les dos administracions es neguessin a pagar en rubles. No obstant, van dir que el proveïment està assegurat.

Sánchez preveu doblar la despesa militar a Espanya de cara al 2024

El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar ahir a l’acte commemoratiu del quarantè aniversari de l’ingrés d’Espanya a l’OTAN que preveu doblar la inversió en despesa militar de cara al 2024 per garantir la seguretat d’Espanya i que conflictes com el d’Ucraïna no posin en risc el model democràtic.

La partida de Defensa per al present exercici representa l’1,03% del PIB, i l’Executiu s’ha marcat duplicar-la el 2024. Ho va anunciar davant del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i de representants dels 30 països que formen l’Aliança, a més de Felip VI i expresidents del Govern. No van assistir-hi, tanmateix, els socis de Podem al Govern, els ministres del qual es van absentar com a mostra de rebuig per aquesta iniciativa.

Per la seua part, el rei va reclamar a l’OTAN que, a més de Rússia, faci “cada vegada més atenció” a la seua frontera sud, on hi ha un auge del jihadisme que “amenaça directament les nostres societats” i altres actors “estatals i no estatals” que ho intenten fer també de forma indirecta.

L’Exèrcit rus s’acarnissa amb el Donbass i entra a Severodonetsk

En el dia 96 de la invasió russa d’Ucraïna, l’Exèrcit del Kremlin va continuar intensificant ahir l’ofensiva al Donbass, sobretot a la ciutat de Severodonetsk. Les milícies prorusses de l’autoproclamada república de Lugansk, a l’est d’Ucraïna, van confirmar l’inici de l’“assalt” a la ciutat, el principal nucli de la regió sota control de Kíiv, i on la situació s’ha tornat extremament difícil.

Segons va informar el governador de la regió, Serhí Haidai, el control de la ciutat es disputa carrer a carrer, i “totes les infraestructures importants de la ciutat han quedat destruïdes”. Una de les víctimes mortals que l’ofensiva russa va causar a Severodonetsk és la del periodista francès Frederick Leclerc-Imhoff, que viatjava en un comboi humanitari. D’altra banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, va dir que no enviarà míssils de llarg abast a Ucraïna capaços d’arribar a territori rus, tal com li demanen les autoritats ucraïneses.