Eufòria a Xangai després del final del confinament

La gran majoria dels 25 milions d’habitants de la metròpolis oriental xinesa de Xangai ha tornat avui als seus carrers després que les autoritats posessin fi a més de dos mesos d’un estricte confinament imposat per aturar el seu pitjor rebrot de covid. El final del tancament va arribar amb la mitjanit d’aquest dimecres, i alguns habitants de Xangai van celebrar la seua recuperada llibertat de la manera més tradicional possible: llançant focs artificials.

D’altres, botella de xampany en mà, es van llançar a brindar amb amics i familiars que no veien des de finals de març, segons vídeos en xarxes socials. Després de l’alba, les escenes d’eufòria van deixar pas a les de la tan enyorada normalitat, amb un trànsit rodat que començava a recordar al Xangai de sempre, tot i que encara quedaven molts comerços tancats, i els que obrien estan limitats al 75 % del seu aforament.

I com els restaurants encara no poden allotjar comensals, molts optaven per demanar per portar i organitzar improvisats pícnics en zones verds del centre. De moment, gimnasos, museus o cines tampoc no tenen autorització per obrir.

Els vianants i oficinistes es van tornar a entremesclar als carrers amb les legions de repartidors que van mantenir vives les línies de subministrament aquestes setmanes, entre els quals molts es van veure obligats a viure en tendes de campanya a causa que les seues urbanitzacions no els permetien entrar i sortir per treballar.

L’últim informe de contagis va afegir 15 nous casos, molt lluny del pic de gairebé 28.000 de mitjans d’abril; des de l’inici del rebrot, a finals de febrer, a la ciutat s’han sumat 58.000 casos confirmats -és a dir, simptomàtics, perquè els asimptomàtics no engrosseixen els balanços oficials a la Xina- i 588 morts.

Normalitat gradual i "amb condicions"

Malgrat l’eufòria, Xangai no ha recobrat totalment la "normalitat" de la nit al dia, ja que, segons van informar ahir a la nit els mitjans oficials, entorn del 90 % de la població podrà sortir als carrers "amb condicions", mentre que la resta encara haurà d’esperar, especialment els prop de 200.000 que viuen en les poques àrees on encara es registren nous contagis.

A més, dur a terme activitats rutinàries com prendre el transport públic o anar a comprar a un supermercat requerirà una prova negativa de covid efectuada en les últimes 72 hores, una exigència que s’aplicarà fins i tot a l’hora d’entrar o sortir de les urbanitzacions.

Per a això, sota ordres de Pequín, les ciutat ha erigit fins 15.000 quioscos de recollida de mostres, amb una capacitat de processat a nivell municipal d’uns 8,5 milions de tubs cada dia i més de 50.000 treballadors autoritzats per fer les proves. Des d’aquest matí hi havia llargues però àgils cues davant d’aquests llocs.

Les proves seran gratuïtes fins el 30 de juny, i després d’això costaran 16 iuans (2,4 dòlars, 2,25 euros), encara que les autoritats no han especificat si aquest requisit ha arribat per quedar-se.

El que segur que ha suposat un alleujament per a nombrosos residents és la retirada, anunciada pel Govern, del poder de decisió dels comitès veïnals -els òrgans que regeixen les urbanitzacions- per poder sortir o no dels complexos residencials.

En les últimes setmanes, malgrat que la majoria dels ciutadans es trobaven ja en àrees en les quals, sobre el paper, podien sortir als carrers, molts d’aquests comitès van mantenir segellats els accessos sota la silenciosa connivència del Govern municipal.

Els dies finals de maig, considerats de "transició", també han deixat altres notícies positives com el desmantellament de moltes de les tanques instal·lades als carrers -en alguns casos, autèntiques barricades- o el tancament d’alguns dels centres d’internament en els quals van ser ingressats els encomanats.

Avui, el diari The Paper ha confirmat el tancament del més gran d’aquests complexos, l’establert en el Centre Nacional de Convencions i Exposicions, obert el 9 d’abril i pel qual van passar gairebé 175.000 persones. Per a molts, la perspectiva d’encomanar-se resultava doblement aterridora perquè en aquests centres era habitual estar amb milers d'altres infectats en cubicles sense gairebé privacitat.

Una cicatriu oculta

En aquesta jornada de tornada de la vida als carrers, no només quedaven ocultes els somriures d’alliberament rere les màscares, sinó també la profunda cicatriu que les interminables setmanes d’incertesa deixa en la salut mental dels habitants.

Encara que, com és habitual, la premsa oficial es va mirar per buscar angles positius i per provar d’apaivagar els ànims amb articles i vídeos de temàtica inspiradora, solidària o optimista, molts hauran de lluitar per superar una experiència veritablement traumàtica.

En aquestes últimes setmanes, i malgrat l’incansable treball dels censors, les xarxes socials han transmès relats -molts d’ells, sense verificar- de protestes davant de les mesures i la dificultat d’aconseguir aliments, de pares i fills separats durant el confinament o de morts per falta de assistència mèdica.

El millor exemple del descontentament generalitzat es va produir el 23 d’abril, quan les xarxes cremaven amb un vídeo anomenat "Veus d’abril", que recollia diversos enregistraments sobre el sofriment provocat pel confinament, en un autèntic combat contra la censura, que els anava esborrant. En alguns casos, les autoritats locals van provar de deslegitimar les protestes -escenificades, per exemple, amb cassolades- dels veïns assegurant que eren "incitades per forces estrangeres".

La cicatriu també s’està notant, segons les dades oficials, als indicadors econòmics, ja que la producció a les fàbriques va estar totalment paralitzada durant setmanes, arrancant de nou a finals d’abril per a algunes empreses -per exemple, Tesla-, que havien d’allotjar els seus treballadors per aïllar-los de l’exterior.

A partir d’avui, encara que algunes fàbriques continuaran operant sota aquest sistema de "circuit tancat", ja no seran necessaris permisos especials per reprendre la producció a la ciutat, que ja ha anunciat un pla per "revitalitzar" l’economia.