SEGRE

SALUT

Identifiquen dos proteïnes determinants en el desenvolupament del càncer de pell

Identifiquen dos proteïnes determinants en el desenvolupament del càncer de pell

Identifiquen dos proteïnes determinants en el desenvolupament del càncer de pellEFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un equip de científics ha aconseguit identificar dos proteïnes que són clau en el comportament de les cèl·lules mare de la pell, l’alteració de les quals pot ser determinant i afavoreix l’aparició de tumors. La troballa, que han aconseguit científics del Centre d’Investigació del Càncer (un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de la Universitat de Salamanca) pot ajudar en el desenvolupament de noves teràpies antitumorals, i les conclusions d’aquest treball s’han publicat a la revista Oncogene.

La pell representa una barrera física que protegeix les persones de l’ambient exterior, a més de ser un òrgan amb gran importància per mantenir diferents paràmetres fisiològics com la temperatura corporal, ha destacat el CSIC en una nota de premsa difosa avui. Però a causa de la seua exposició contínua al medi ambient, ha de ser regenerada contínuament per mantenir la seua funció, per la qual cosa cada persona reemplaça completament tota la seua pell en un període inferior a les dos setmanes.

Per mantenir aquest procés, a la pell hi ha unes cèl·lules mare que son les encarregades de produir tots els components cel·lulars de la pell, com les glàndules sebàcies o els cabells, però les alteracions de la funció d’aquestes cèl·lules mare poden donar lloc a problemes en el manteniment de la integritat de la pell quan funcionen malament o a la formació de tumors quan comencen a proliferar de forma descontrolada.

Així, els investigadors han destacat que el coneixement precís dels processos biològics que determinen el número, el manteniment i la funció adequada de les cèl·lules mare de la pell té molta importància, tant des del punt de vista de la investigació bàsica com per al desenvolupament de noves teràpies.

Utilitzant ratolins modificats genèticament on es podien activar o inactivar gens específics, els investigadors han descobert que dos proteïnes (Vav2 i Vav3) són clau per assegurar que aquestes cèl·lules mare assoleixin prou quantitat a la pell i també perquè funcionin de forma adequada.

Durant els seus experiments van comprovar que quan aquestes dos proteïnes s’eliminaven es produïen menors nombres de cèl·lules mare i que a més no funcionaven de forma adequada.

Això donava lloc a processos de regeneració de la pell defectuosos després de patir ferides o després de la depilació; i al contrari, quan aquestes molècules s’activaven de forma crònica es produïa un augment de la població de cèl·lules mare a la pell i els processos de regeneració de la pell eren molt més ràpids.

"La forma activada d’aquestes proteïnes es comporta donant lloc a una formació de cabells més gran quan s’indueix la regeneració de la pell en aquests ratolins; i també els cicatritzen les ferides més ràpidament", ha indicat l’investigador Francisco Lorenzo-Martín. Tanmateix, quan es generaven tumors, aquestes cèl·lules mare activades induïen unes característiques més malignes.

"Això no és un desavantatge sinó un avantatge: l’estudi d’aquest procés ens ha permès desenvolupar noves firmes diagnòstiques que prediuen l’evolució dels pacients de càncer de pell i, alhora, trobar noves vies per inactivar aquestes funcions malignes de les cèl·lules mare", segons l’investigador Xosé Bustelo.

L’anàlisi de les cèl·lules mare normals i tumorals a través de microxips per desentranyar els canvis que es produïen va permetre als investigadors conèixer quins eren els mecanismes regulats per aquestes dos proteïnes i que estan associats a aquestes funcions fisiològiques i malignes.

Els resultats també han mostrat que la inhibició d’aquestes proteïnes podria ser d’interès en aquest procés, una cosa que els científics estan investigant ara a través del desenvolupament de compostos químics capaços d’inhibir de forma específica la seua funció, ha precisat Bustelo, i ha observat que aquesta part del treball encara requereix d’investigació addicional tant a nivell de models experimentals com en humans.

Aquestes investigacions han comptat amb el suport econòmic de l’associació Worldwide Cancer Research, la Asociación Española contra el Cáncer, la Fundación La Caixa, la Agencia Estatal de Investigación i la Consejería de Educación de Catella i Lleó.

tracking