CONFLICTE BÈL·LIC EUROPA DE L?EST
Cent dies de conflicte armat a Ucraïna en plena tensió mundial
Causa la mort de 4.000 civils, 260 nens, i l'èxode de milions d'ucraïnesos
La plaça Mikhailivska, al centre de Kíiv, exhibeix vehicles blindats russos destruïts en combat.
Avui es compleixen cent dies de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Cent dies en què les pretensions del Kremlin han passat de voler ocupar tot el país veí d’ofensives cada vegada més localitzades per capturar ciutat a ciutat, a pas lent però ferm. El que es preveia com una “operació especial” de dos setmanes s’ha convertit en una campanya militar sense terminis; la realitat sobre el terreny i la resistència d’Ucraïna –encoratjada pels ajuts d’Occident i les sancions a l’economia russa– han obligat el Kremlin a redefinir la seua estratègia.
Primer, la resistència ucraïnesa va derrotar les tropes russes a la batalla per Kíiv. A finals de març no va quedar cap altra alternativa per als russos que replegar-se al nord. La retirada va deixar al descobert la devastació de la guerra, que Ucraïna ha denunciat com a “crims de guerra” i que Moscou ha negat.El 21 d’abril, el Kremlin va assegurar haver pres la ciutat portuària de Mariúpol.
No obstant, l’acereria Azovstal serviria com l’últim reducte de la resistència ucraïnesa a la regió. El 17 de maig, Ucraïna va abandonar la lluita en el complex siderúrgic. En l’última setmana, la maquinària de guerra russa ha accelerat la seua ofensiva al Donbass, acarnissant-se ara amb la ciutat de Severodonetsk. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va augurar ahir una “llarga guerra de desgast” que només pot acabar en una taula de negociació.
Per la seua part, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va afirmar que el 20% d’Ucraïna està sota control de les tropes russes. La guerra ja ha segat la vida de 4.000 civils, 260 d’ells nens, i ha forçat més de 6,5 milions d’ucraïnesos a fugir del seu país.
La UE aprova el sisè paquet de sancions contra el Kremlin
La Unió Europea va aprovar ahir el sisè paquet de sancions contra el Kremlin, que inclou l’embargament al petroli rus per via marítima i la desconnexió del principal banc rus, Sberbank, del sistema Swift. Tanmateix, l’acord no inclou a la llista negra europea el patriarca Ciril I, en el que suposa una cessió més a Hongria per desbloquejar el paquet.
Es tracta del líder de l’església ortodoxa russa, pròxim al president rus, Vladímir Putin, polèmic per no haver condemnat l’atac rus.
