L'OMS adverteix que el canvi climàtic planteja "greus riscos" per a la salut mental

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit, amb motiu de la conferència ambiental 'Estocolmo+50', que el canvi climàtic planteja "greus riscos" per a la salut mental i el benestar. Per tant, a través d’un informe, ha instat els països que incloguin el suport a la salut mental en la seua resposta a la crisi climàtica, i dona exemples de diversos països pioners que l’han incorporat eficaçment.

Les conclusions del document coincideixen amb les d’un informe recent del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seues sigles en anglès), publicat el febrer d’aquest any.

Segons l’IPCC, la rapidesa del canvi climàtic suposa "una amenaça cada vegada major" per a la salut mental i el benestar psicosocial, en provocar trastorns que van des del malestar emocional fins l’ansietat, la depressió, el dolor o les conductes suïcides.

"Els efectes del canvi climàtic estan cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana, i existeix un escàs suport especialitzat en matèria de salut mental per a les persones i les comunitats que s’enfronten a perills relacionats amb el clima i a un risc a llarg termini", ha comentat la directora del Departament de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut de l’OMS, l’espanyola María Neira.

L’organisme sanitari internacional de Nacions Unides apunta que els efectes del canvi climàtic en la salut mental es distribueixen "de forma desigual" entre determinats grups que es veuen afectats "de manera desproporcionada", a causa de factors com la situació socioeconòmica, el gènere o l’edat.

Segons una enquesta de l’OMS que es va dur a terme el 2021 a 95 països, només 9 d’ells havien inclòs, fins la data, el suport en matèria de salut mental i psicosocial en els seus plans nacionals sobre salut i canvi climàtic.

Com a exemples, l’OMS esmenta les Filipines, que va reconstruir i va millorar els seus serveis de salut mental després de l’impacte del tifó Haiyan el 2013, o el de l’Índia, on un projecte "ha permès ampliar la reducció del risc de desastres, a més de preparar a les ciutats per respondre als riscos climàtics i fer davant les necessitats psicosocials i de salut mental".

"L’impacte del canvi climàtic està agreujant la situació ja per si mateix summament complicada que es troben la salut mental i els serveis de salut mental a nivell mundial. Gairebé mil milions de persones viuen amb trastorns mentals però, als països d’ingrés baix i mitjà, tres de cada quatre persones no tenen accés als serveis necessaris. Si s’augmenta el suport en matèria de salut mental i psicosocial en el marc de les mesurades de reducció del risc de desastres i relacionades amb el clima, els països podran fer més per ajudar a protegir les persones que corren més risc", ha comentat sobre això la directora del Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l’OMS, Dévora Kestel.

En concret, recomanen cinc enfocaments perquè els governs abordin els efectes del canvi climàtic en la salut mental. En primer lloc, integrar les consideracions climàtiques en els programes de salut mental, així com el suport a la salut mental amb l’acció climàtica. També reclamen reduir l’"important dèficit" de finançament que existeix per al suport a la salut mental i psicosocial.

"Los Estados Miembros de l’OMS han deixat molt clar que, per a ells, la salut mental és una prioritat. Estem treballant en estreta col·laboració amb els països per protegir la salut física i mental de les persones davant les amenaces climàtiques", ha reblat el doctor Diarmid Campbell-Lendrum, responsable de la lluita contra el canvi climàtic de l’OMS, i un dels principals autors de l’IPCC.