Johnson salva la moció de censura del seu partit però amb els conservadors dividits

El primer ministre britànic, Boris Johnson, va conservar ahir el seu lloc gràcies al suport d’una majoria de diputats conservadors en la moció de censura interna sobre el seu lideratge. Tanmateix, el cap de l’Executiu, castigat per l’escàndol de les festes a Downing Street durant la pandèmia, va patir una forta patacada al veure com 148 parlamentaris tories (d’un total de 359) van votar per retirar-li la confiança. Més del 40% del grup parlamentari conservador va votar en contra del seu propi primer ministre, un càstig major que ja va patir la seua antecessora, Theresa May, el 2018, que va sobreviure a un vot de censura per acabar dimitint pocs mesos després davant de la pressió del partit.

Johnson va superar els 180 vots per mantenir-se en el poder, encara que la història apunta que a l’haver-ho aconseguit per un estret marge el seu futur és incert, ja que en aquest tipus de situacions un primer ministre al final és destituït. El mateix Johnson va afirmar quan Theresa May es va sotmetre a aquesta moció de censura i va aconseguir un 63 per cent de suport que va ser “un molt mal resultat, molt pitjor del que sembla”. Johnson va aconseguir ahir menys dels 226 vots equiparables al resultat de May, de forma que suposa un dur revés per al mandatari, embolicat en la polèmica.

Els aliats propers del cap de Govern van provar de matisar la derrota després de conèixer-se els resultats. “Aquest és un partit democràtic. El primer ministre ha guanyat. Marquem una línia i centrem-nos a treballar”, va afirmar als mitjans el ministre d’Educació, Nadhim Zahawi.“Satisfeta que els companys hagin donat suport al primer ministre. El recolzo al cent per cent”, va declarar la ministra d’Exteriors, Liz Truss, considerada una de les principals aspirants a succeir Johnson si acaba caient. Entre els crítics amb el líder conservador, el diputat Roger Gale va avançar que es continuarà oposant a Johnson com a líder de la formació malgrat la seua victòria en la moció de censura. “Crec que un primer ministre honrat miraria les xifres, acceptaria el fet que ha perdut el suport d’una part significativa del seu partit i consideraria el seu futur. Però no crec que ell ho faci”, va agregar Gale.

A penes dos hores abans de la votació, Johnson va fer un últim intent per descoratjar els rebels en una reunió privada amb els diputats tories en la qual va ressaltar que sota el seu lideratge van aconseguir la victòria electoral més gran en diverses dècades fa tot just dos anys i mig. Boris Johnson va entrar en la reunió a porta tancada entre aplaudiments i xivarri i va instar els diputats del Partit Conservador a “no entrar en un debat infernal del dia de la marmota sobre els beneficis de pertànyer al mercat únic”.

En particular, Johnson va recordar als membres del Comitè del 1922 la clara victòria que va aconseguir a les eleccions del desembre del 2019 i “no reobrir qüestions que vam tancar fa dos anys i mig”. “Ja sabeu la força increïble que podem ser quan estem units. Els qui són en aquesta sala van aconseguir la victòria conservadora més gran en 40 anys sota el meu lideratge”, va destacar. Johnson va recordar la victòria que va suposar el referèndum per a la sortida de la UE i va prometre “aprofitar les llibertats del Brexit” davant l’alternativa del Partit Laborista que “senzillament no pot igualar aquest programa”. Contra el cap de Govern es van pronunciar diputats procedents de totes les faccions del Partit Conservador, des dels més fervents partidaris del Brexit fins a l’ala més moderada, i fins i tot li van donar l’esquena alguns dels parlamentaris que van aconseguir el seu escó per primera vegada gràcies a la seua empenta electoral del 2019.

El 60 per cent dels britànics consideren que el primer ministre havia de ser destituït del càrrec en la moció de censura interna, segons dos estudis publicats ahir i elaborats per YouGov i ComRes.

Quatre líders tories, qüestionats en mig segle

Les mocions internes contra els líders del partit conservador britànic han estat freqüents els últims temps. Dels últims cinc primers ministres tories només David Cameron, que va dimitir el 2016, va tancar el seu mandat sense sotmetre’s a una.

En alguns casos, com el de Margaret Thatcher, la votació va forçar la seua renúncia al càrrec, mentre que en d’altres, com el de Theresa May, va iniciar l’ocàs de la seua carrera política malgrat haver obtingut el suport de la majoria dels seus diputats. Edward Heath es va sotmetre el 1975 a una moció quatre mesos després de perdre les eleccions per ratificar el seu lideratge. Thatcher, que havia estat la seua ministra, es va presentar com a candidata i va guanyar.

Anys després ella mateixa va haver d’afrontar aquest procés en dos ocasions, el 1989 i el 1990. Va superar ambdós votacions, però va acabar dimitint amb un partit dividit. John Major i Iain Duncan Smith, que ni tan sols va arribar a trepitjar el 10 de Downing Street, també es van sotmetre a una el 1995 i el 2003.

May, predecessora de Johnson, en va afrontar una el 2018 per l’acord del Brexit, molt criticat.