El Parlament dona llum verda a la llei del català que blinda la immersió i nega percentatges

El Parlament va aprovar ahir la llei en defensa del català a l’escola per respondre a la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que fixa un 25% de castellà a les aules. La norma, que reconeix l’“ús curricular i educatiu” del castellà i reafirma el català com a llengua vehicular, sense establir percentatges lingüístics, va tirar endavant amb els vots a favor d’ERC, Junts, PSC i comuns, que van trencar per primera vegada la política de blocs instaurada a la Cambra els últims anys. La resta de grups hi va votar en contra.

També hi va haver una abstenció, la del diputat de Junts Francesc Ten, que ho va fer com a “gest de reconeixement” a Salvador Ribot, un activista que fa dos setmanes que està en vaga de fam en defensa de la immersió. L’aprovació arriba després que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries avalés la norma amb l’argument que “s’amplia l’ús del castellà” a l’escola. La llei havia d’aprovar-se en l’anterior reunió del Parlament perquè estigués llesta abans de la data límit imposada per aplicar la sentència, el 31 de maig, però els partits de la dreta ho van aturar a l’acudir a l’òrgan consultiu.

Vox, Cs i PP ja van anunciar que portaran al Tribunal Constitucional la llei, malgrat el dictamen favorable del Consell, i van carregar contra els socialistes per alinear-se amb ERC i Junts. En aquest sentit, els van acusar de “cedir” al discurs independentista permetent que no es compleixin les sentències judicials i d’“arraconar” el castellà. Davant d’això, la diputada del PSC Esther Niubó va defensar que la nova llei reconeix un ús del castellà que va més enllà de l’assignatura de llengua i que no desafia el TSJC. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, va recalcar que la nova llei “blinda la immersió i la cohesió social” i que ni el català no és patrimoni dels independentistes ni el castellà de la “dreta espanyolista”.

Per la seua part, des de la CUP, Carles Riera va carregar contra els impulsors de la llei perquè és un “nyap” i una “claudicació” que, al seu parer, “oficialitza” el castellà com a llengua curricular i “obre la porta a la seua vehicularitat, al bilingüisme i a la segregació”.El Parlament haurà també de validar el decret llei aprovat pel Govern a finals de maig que rebutja els percentatges en l’ensenyament de llengües i situa el departament d’Educació com a únic responsable legal dels projectes lingüístics dels centres. Aquest està pendent de rebre un dictamen del Consell.

El Govern celebra que sigui possible “arribar a grans consensos”

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va celebrar el consens aconseguit per aprovar la llei del català a l’escola, a la qual van donar suport PSC, ERC, Junts i comuns.

“És un consens que representa un gran acord de país, que és obert i que també vol sumar els que no s’han sumat a aquesta votació”, va destacar en una intervenció en el ple abans que es votés la iniciativa. Segons la seua opinió, la proposició de llei situa el català “com a eix vertebrador del model lingüístic de l’escola catalana davant dels riscos i les amenaces que hi ha hagut durant els últims anys”. És per aquest motiu que va requerir a la CUP que s’afegís a l’acord, cosa que va rebutjar fer a causa dels seus recels respecte a la nova normativa. El president de la Generalitat també va agrair el treball “dels grups que han participat en el consens des de la responsabilitat i per preservar la cohesió en la societat catalana”.