El Constitucional admet a tràmit el recurs presentat per Pau Juvillà contra la retirada del seu escó al Parlament
Va ser condemnat a inhabilitació per no complir amb les resolucions que li exigien la retirada de llaços grocs quan era regidor a la Paeria de Lleida
L'exdiputat de la CUP Pau Juvillà.
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que va presentar el dirigent de la CUP Pau Juvillà contra l’acord pel qual se li va retirar l’escó del Parlament arran de la condemna de sis mesos d’inhabilitació que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència. Segons ha informat aquest dilluns l’òrgan de garanties, la Sala Segona del tribunal ha estimat pertinent estudiar el fons del recurs d’empara interposada contra l’acord de 3 de febrer que va firmar la secretària general de la Cambra catalana. El magistrat Enrique Arnaldo serà l’encarregat de redactar la sentència.
L’acord impugnat ordenava als funcionaris del Parlament complir la resolució de la Junta Electoral Central (JEC), que es va adoptar en entendre que sobre Juvillà es presentava la causa d’inelegibilitat sobrevinguda de l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG) al comptar amb una condemna per sentència no ferma de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Va ser el desembre passat quan el tribunal català va condemnar Juvillà per negar-se a complir les resolucions que exigien la retirada de llaços grocs a l’Ajuntament de Lleida el 2019, quan era regidor. En concret, Juvillà va ser condemnat a la pena de multa de tres mesos amb una quota diària de 12 euros i inhabilitació especial per temps de sis mesos. Al febrer es va acordar retirar-li l’acta de diputat.
El dirigent de la CUP ha intentat esgotar totes les instàncies a Espanya abans de, tal com ha anunciat públicament, portar el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). De fet, el Tribunal Suprem estudia els recursos que van presentar Juvillà i el Parlament contra la decisió de la JEC. En el cas del Constitucional, va presentar el recurs d’empara en considerar vulnerat el seu dret de participació, de presumpció d’innocència i de llibertat d’expressió.
