Absolen l'acusat de violar una noia a Figueres, gravar-ho en vídeo i demanar-li diners per no difondre les imatges

L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat de violar una noia a Figueres, gravar-ho en vídeo i demanar-li diners per no difondre les imatges. El processat s'enfrontava a una pena de fins a 13 anys de presó. Els fets que van arribar a judici es remuntaven al 18 de febrer del 2019. Segons sostenia la fiscalia, l'acusat hauria portat la jove a un bosc amb la seva furgoneta i allà, l'hauria violada. Després, va demanar-li 2.500 euros -dels quals n'hauria cobrat més de 1.000- per no fer públiques les imatges. Al judici, ell ho va negar. La sentència conclou que el relat de la denunciant no és creïble, perquè no va relatar aspectes clau del cas quan la fiscalia li ho va demanar i la seva declaració davant del tribunal va ser "vague i genèrica".

Els fets que ara l'Audiència ha sentenciat es remunten al 18 de febrer del 2019. Segons sostenia l'acusació pública, aquell dia el processat va portar la jove a una zona boscosa propera a Figueres amb la seva furgoneta. Allà, va aturar el vehicle i la va violar. I dies després, va començar a reclamar-li que li donés diners si no volia que les imatges que havia enregistrat es fessin públiques.

Al judici, la denunciant va explicar que ell i el processat no eren parella, si bé feia uns tres mesos que els dos quedaven. La jove no va poder descriure la suposada agressió sexual, dient que no ho recordava perquè va passar molta "por". També va assegurar que, en un primer moment, no volia denunciar els fets. Però que va decidir-se a fer-ho quan l'acusat li va reclamar diners per segon cop -ja ho havia fet en una altra ocasió- per no difondre el vídeo.

El processat, assistit per l'advocat Joan Ramon Puig, va negar les acusacions. Va sostenir que els dos havien mantingut relacions en diferents ocasions i que sempre havien estat consentides. L'acusat va atribuir la denúncia a un intent de justificar els vídeos que havien gravat junts, perquè ell havia perdut el mòbil i la noia temia que es fessin públics. S'enfrontava a una condemna per agressió sexual, descobriment i revelació de secrets i amenaces condicionals.

"Vague i genèrica"

La sentència de la Secció Tercera, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada, absol l'acusat de tots els delictes que li imputava la fiscalia. L'Audiència diu que la declaració de la denunciant no és creïble, i que en conseqüència no pot decantar la balança cap a una condemna. El tribunal subratlla que, de fet, "l'acusació es fonamenta en aquest únic testimoni" i conclou que el relat que la jove va fer al judici té una "dèbil credibilitat".

De fet, l'Audiència de Girona diu que la declaració de la noia va ser "vague, genèrica i sense detalls". I subratlla que això "no és coherent en cap cas", perquè precisament la fiscalia li va demanar que exposés tot allò que li havia passat. "Podria pensar-se que això obeís a un estat de nerviosisme o afectació, però la Sala no va apreciar que la denunciant se sentís incòmoda per narrar aquests episodis, ni tampoc la possibilitat que se li haguessin oblidat", recull la sentència.

A més, el tribunal també fa constar que, quan la forense la va explorar, la denunciant li va dir que tenia una relació sentimental amb un home "des de feia setmanes". O que, fins i tot, la jove li va explicar a la seva germana que l'acusat l'havia gravada en vídeo, però no li va dir si les relacions havien estat o no consentides. "Això referma els dubtes del tribunal, perquè és del tot estrany que la suposada víctima parli amb algú de confiança -com és una germana- per dir-li que l'havien gravada mantenint relacions sexuals, però sense precisar si havien estat forçades", recull la sentència.

"Molt estrany"

Pel que fa als altres delictes, tots centrats en la difusió del vídeo, l'Audiència de Girona també diu que el tribunal no ha assolit "el convenciment" que cal per dictar una condemna. D'entrada, perquè seria "molt estrany" que algú que hagi comès una agressió sexual amenaci amb difondre un vídeo que se li pot girar en contra (ja que seria una prova del delicte).

Però més enllà d'això, perquè aquestes suposades imatges no s'han aportat a la causa, i la denunciant tampoc ha entregat cap prova que hagués fet un primer pagament de més de 1.000 euros a l'acusat quan ell va amenaçar-la amb difondre el vídeo. "No aporta cap document que avali aquesta transacció, com el rebut d'un reintegrament fet en un caixer o a la finestreta d'alguna entitat", diu la sentència.

Per això, la Secció Tercera absol l'acusat de tots els delictes de què l'acusava la fiscalia. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant del TSJC en un termini de deu dies.