França, Alemanya i Itàlia prometen més armes a Ucraïna i suport per entrar a la UE

Els caps de Govern d’Alemanya, Olaf Scholz; França, Emmanuel Macron; Itàlia, Mario Draghi, i Romania, Klaus Iohannis, van anunciar ahir el seu suport davant del fet que Ucraïna rebi de manera “immediata” l’estatus de país candidat a integrar-se a la Unió Europea durant una visita conjunta a Kíiv, inèdita des de la invasió russa del passat 24 de febrer, en la qual a més van afirmar que seguiran amb l’enviament d’armament. El suport explícit de França i Alemanya, fins ara més reticents, al costat d’Itàlia i Romania, es produeix la vigília que la Comissió Europea emeti el dictamen formal sobre la sol·licitud d’adhesió d’Ucraïna, una opinió que s’espera favorable després dels reiterats gestos de la cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, però que queda per veure si estarà condicionada d’alguna manera. “Europa està del vostre costat, i hi estarà tot el temps que calgui fins a la victòria”, va proclamar Macron.

Els caps de Govern també van tractar la qüestió del subministrament d’armes per reforçar les capacitats de defensa de les forces armades ucraïneses i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va aprofitar la trobada per demanar una vegada més suport urgent. En resposta a la seua crida, Macron va anunciar l’enviament de sis canons pesants autopropulsats, i Scholz, blanc de nombroses crítiques per la lentitud del suport militar alemany, va dir que ha aprovat el subministrament de radars que ajudin a defensar ciutats contra atacs aeris. Això s’uneix a la promesa donada aquest dimecres pel president dels EUA, Joe Biden, de subministrar a Kíiv ajuda militar per un valor de 1.000 milions de dòlars que inclou sistemes de míssils i artilleria. Abans de la visita es va especular que els líders europeus pretenien pressionar Zelenski per acceptar compromisos de cara a un eventual acord de pau amb Rússia, però aquest extrem va ser negat per tots.

A l’espera de l’arribada de nou armament per part d’Occident, les tropes ucraïneses segueixen entaulant dures batalles a la zona del Donbass, on se centren els combats més ferotges. A Severodonetsk, on segons els prorussos uns 1.200 estan bloquejats a la planta química Azov, els bombardejos segueixen sense descans mentre s’intenta pactar, sense èxit, un corredor humanitari. Al sud, per la seua part, l’Exèrcit ucraïnès ha aconseguit crear una línia de contraatac a prop de l’ocupada ciutat de Kherson.

L’OTAN es prepara per reforçar el flanc a la zona dels bàltics

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assenyalar ahir que l’OTAN es prepara per reforçar el flanc oriental de l’aliança i augmentar el nombre de forces als batallons de combat als bàltics i Polònia amb un model de tropes preassignades, sense desplegament al terreny.

Així es va pronunciar després de la reunió de ministres de Defensa aliats a Brussel·les, en què el cap polític de l’OTAN va defensar un “nou model de força”, que compti amb més tropes en alerta. La proximitat de l’Aliança a les fronteres russes és precisament la que ha deixat les relacions entre Moscou i els EUA en un “punt de confrontació molt i molt candent”, segons va afirmar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Rússia, que va assegurar que les sancions imposades per Washington són les “més dures des de la guerra freda”, també va admetre que la seua economia ha de canviar a fi d’evitar un retrocés als temps de l’URSS.