POLÍTICA CATALANA
Illa censura la “paràlisi” del Govern d'Aragonès
Diu que està per sota de Montilla i Pujol || “No és culpa del Govern espanyol que en 30 municipis de Lleida no hi hagi aigua”
El líder del PSC, Salvador Illa, va defensar ahir el seu “Govern alternatiu” davant la “paràlisi” i l’“autocomplaença” del que lidera Pere Aragonès (ERC), el nivell de competència del qual, va criticar, està “molt per sota” dels del socialista José Montilla i el convergent Jordi Pujol, per la qual cosa li va reclamar “més autoexigència”. “Volem una Catalunya de lamentacions o de solucions? Volem una Catalunya complaent o més autoexigent i que reconegui errors, també?”, es va preguntar durant la reunió del consell nacional del PSC. Com a exemple, va recordar que “no és culpa del Govern espanyol que faci dos setmanes que en trenta municipis de les Garrigues no hi hagi aigua”.
I es va queixar que l’Executiu denunciï el baix compliment d’inversions però alhora deixi plantada “per sectarisme” la ministra Raquel Sánchez a la presentació de la B-40. D’altra banda, va demanar al partit preparar les eleccions municipals amb “serenitat”.Com ja va fer dissabte, Illa va retreure a Aragonès que viatgés a Ginebra divendres per mantenir una reunió d’ERC amb la secretària general del partit, Marta Rovira, en plena onada d’incendis.
Rovira replica: “Hauria d’avergonyir-lo la repressió”
“Hauria d’avergonyir-lo la repressió que ens condemna a fer política també des de l’exili.” Així va replicar la secretària general d’ERC al líder del PSC, Salvador Illa, que va retreure a Pere Aragonès el viatge a Suïssa divendres passat en ple episodis d’incendis al país. En un tuit, Rovira també va considerar que les declaracions suposen “un menyspreu als mateixos votants del PSC, que també pateixen el maltractament del PSOE amb les inversions a Catalunya”.Aragonès, que és el coordinador nacional d’ERC, es va traslladar a Ginebra dijous a última hora de la nit per una reunió de partit amb Rovira. A Ginebra també van viatjar els consellers d’Empresa, Roger Torrent, i la de Presidència, Laura Vilagrà.