Avions militars xinesos a prop de Taiwan a una setmana de la cimera de l'OTAN

Avions de l’Exèrcit xinès van sobrevolar aquesta setmana la Zona d’Identificació de Defensa Aèria (ADIZ) taiwanesa en vigília de les cimeres de l’OTAN i del G7, que la premsa estatal xinesa qualifica aquest dijous com a "possibles creadores de turbulències" a la regió d’Àsia-Pacífic. La incursió xinesa va tenir lloc dimarts i, segons confirma avui el diari Global Times, va implicar 29 avions, entre ells caces Su-30, J-16 i J-11; avions de reconeixement Y-8; avions de reabastament Y-20; avions antinterferències Y-9, avions antisubmarins Y-8, bombarders H-6 i avions-radar KJ-500.

Experts citats pel rotatiu asseguren que la incursió va tenir per objectiu posar en practica "noves tàctiques" per "contrarestar intervencions dels portaavions nord-americans" destacats a la regió. La xifra d’avions militars xinesos que s’endinsen a l’ADIZ taiwanesa va començar a augmentar considerablement a finals de 2021, la qual cosa va provocar que les relacions entre Taipei i Pequín passin des d’aleshores el seu pitjor moment en les últimes quatre dècades.

A finals de maig, l’Exèrcit xinès va anunciar també maniobres a prop de Taiwan com a "advertiment contra el complot entre les forces separatistes i els Estats Units" després que el president d’aquest país, Joe Biden, digués que intervindria militarment si Pequín intenta prendre l’illa per la força.

Global Times també incideix avui que la maniobra arriba en vigílies de les cimeres del G7 i de l’OTAN, en la qual els Estats Units planejarien "incitar als seus aliats, especialment a aquells a Europa, a crear turbulències a la regió d’Àsia-Pacífic per complir el seu objectiu estratègic de contenir la Xina".

En aquest sentit, experts d’un altre diari oficial, Xina Daily, van subratllar dimecres que la cimera de l’OTAN, que se celebrarà a Madrid la propera setmana, podria suposar un "punt d’inflexió" per a l’arquitectura de seguretat a Àsia ja que hi participaran com a observadors el Japó i Corea del Sud "amb el risc que això porti una nova Guerra Freda a la regió".

La Xina insisteix a "reunificar" la República Popular amb l’illa, que es governa de manera autònoma des que els nacionalistes del Kuomintang (KMT) es repleguessin allà el 1949 després de perdre la guerra civil contra els comunistes i continuessin amb el règim de la República de la Xina, que va culminar amb la transició a la democràcia en la dècada de 1990. Però des d’aleshores han pres força les veus que reclamen declarar la independència de Taiwan com a Estat soberà. Això irrita a Pequín, la retòrica del qual no ha deixat d’inflamar-se des de l’accés al poder de l’actual presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, el 2016, i insisteix que "la reunificació s’aconseguirà".

L’illa és a més un dels motius de conflicte més grans entre la Xina i els Estats Units, degut sobretot que Washington és el principal subministrador d’armes de Taiwan i seria el seu aliat militar més important en cas de conflicte bèl·lic amb la Xina.