La reunió Vilagrà-Bolaños tensa de nou la relació entre Junts i ERC

L’eventual trobada entre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès, per provar de reencarrilar les relacions entre ambdós Executius que es va pactar dimecres en una reunió entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la consellera a la Presidència, Laura Vilagrà, ha provocat l’enèsim enfrontament entre els dos socis que conformen el Govern català: ERC i Junts. El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va carregar contra els republicans assegurant que el que haurien de fer no és “concertar cites amb el Govern central, sinó fer-li perdre votacions al Congrés” perquè aquest és l’“únic diàleg que entén Sánchez”. El vicepresident va avançar que demanarà explicacions a Aragonès per una reunió de la qual “no tenen cap informació”, una cosa que des d’ERC neguen.

Va asseverar també que per al seu partit les relacions amb l’Executiu central segueixen “congelades” arran del Catalangate i va criticar que els seus socis s’hagin obert de nou al diàleg quan no hi ha hagut “ni explicacions ni dimissions” per l’escàndol. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va recriminar als d’Esquerra que trenquessin els acords aprovats a la Cambra que paralitzaven les relacions entre governs i va lamentar que es produís “una nova divisió innecessària” dins de l’independentisme.Dur amb ERC va ser també l’expresident Carles Puigdemont, que va avisar que “no serveix de res” dialogar amb Sánchez si el sobiranisme no recupera la seua unitat i una estratègia compartida. L’exlíder de Junts va lamentar que els seus socis decidissin trencar unilateralment els acords assolits per tornar de Madrid amb les mans buides.Vilagrà va replicar els retrets dels seus socis afirmant que “ens voten per ser útils, per donar solucions i per fer política”.

Així, va respondre que el que el Govern ha de fer és treballar per donar resposta als problemes que hi ha a Catalunya, com “la repressió que viuen moltíssimes persones” o l’espionatge a líders independentistes. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, per la seua part, va replicar a Puigneró que Junts “ha votat el 60% de les iniciatives a favor del Govern central” al Congrés, mentre que ERC ho ha fet en el 70% dels casos. “Vicepresident, menys declaracions i més dades”, va dir en un tuit, en el qual va suggerir que la diferència es deu a iniciatives que a Junts li han semblat massa progressistes, segons les seues paraules.D’altra banda, malgrat que Vilagrà va explicar que en la reunió amb Bolaños “es va obrir l’opció d’una agenda antirepressiva per als mesos vinents”, que pot incloure mesures concretes i modificacions legislatives, el ministre, va assegurar que no sap què és l’agenda antirepressiva de què la consellera parla.D’altra banda, el líder del PSC, Salvador Illa, va celebrar des de les Garrigues que s’hagi optat per tornar al diàleg.

Els indults, en mans del Suprem un any desprésEl Consell de Ministres va aprovar el 22 de juny del 2021 l’indult parcial que va permetre els nou líders independentistes condemnats per l’1-O sortir de presó a temps per celebrar Sant Joan i després de gairebé quatre anys privats de llibertat. Ara, un any després d’aquesta decisió, el Suprem torna a tenir a les seues mans el futur de la mesura de gràcia. Al gener els magistrats van tancar la carpeta dels indults al no acceptar els recursos presentats per Partit Popular, Ciutadans i Vox, entre altres, contra la mesura, justificada pel Govern central com d’utilitat per “millorar la convivència a Catalunya”.

Quatre mesos després, al maig, i després d’un canvi de magistrats, un Suprem dividit va decidir canviar de criteri, acceptar els recursos i entrar a revisar la mesura de gràcia. El marge que té de maniobra el tribunal per tombar-los, no obstant, és molt petit, ja que només podria fer-ho per un defecte de forma o al considerar que no estan ben argumentats amb els supòsits que exigeix la llei: justícia, equitat i utilitat pública.Els nou indultats, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van aprofitar l’assenyalada data per reivindicar la seua lluita a favor de l’independentisme i denunciar la repressió i la persecució exercida per l’Estat. Així mateix, van tornar a reclamar una llei d’Amnistia i el dret a l’autodeterminació.