Escòcia anuncia una nova consulta per la independència

El Govern escocès ha confirmat avui el 19 d’octubre de 2023 com a data per a la celebració d’un "referèndum consultiu" sobre la independència d’Escòcia del Regne Unit, que haurà de ser "legal i constitucional", va declarar la cap de l’Executiu autonòmic, Nicola Sturgeon.

Sota els paràmetres de la legalitat i el respecte a la democràcia, Sturgeon va detallar davant del Parlament escocès el pla del seu govern per celebrar un referèndum d’aquí a menys de 16 mesos.

"El referèndum ha de ser legal; si no, la independència no tindria efecte" va dir la ministra principal escocesa, per a qui, altrament, "el resultat no serà reconegut per la comunitat internacional".

"Aquest Parlament té un mandat clar i democràtic per oferir a Escòcia aquesta opció", va assenyalar Sturgeon en el seu discurs, amb referència al resultat de les últimes eleccions regionals, que va proporcionar un legislatiu majoritàriament independentista.

"Tanmateix, el Govern britànic rebutja respectar la democràcia escocesa", va prosseguir davant de la cambra regional en el seu discurs, amb el que va cridar a l’Executiu central a "asseure’s i negociar" els termes, i va confirmar que ha enviat una carta al primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, per a això.

La relació d’ambdós parlaments data de fa més de 300 anys, sota la unificació dels mateixos amb el regnat de Jaume VI d’Escòcia i I d’Anglaterra el 1707.

Segons el marc legal actual, contemplat a l’Acta d’Escòcia (1998), qualsevol legislació sobre el futur de la Unió ha de comptar amb el beneplàcit del Govern central, ja que les competències del Parlament escocès exclouen els assumptes constitucionals del Regne Unit.

El Govern escocès va publicar en paral·lel la llei per al referèndum, amb un total de cinc pàgines, que ambiciona celebrar el 19 d’octubre de 2023.

La legislació, que encara no ha estat presentada a la Cambra regional, estableix que la pregunta serà consultiva, com l’anterior el 2014 i el Brexit el 2016, pel que necessitarà l’acord d’ambdues administracions per a la implementació del resultat. "Un resultat positiu no acabaria amb el Regne Unit", va aclarir la ministra principal Sturgeon

La pregunta, com en el plebiscit anterior el setembre de 2014 en què l’opció per la permanència es va imposar (55 % per 45 %), serà: "Hauria de ser Escòcia un país independent"

En el dia d’avui els sondejos mostren una societat dividida, amb un empat tècnic (50-50) entre partidaris de la secessió i la permanència, segons la casa Ipsos Mori. La gana social per celebrar un nou referèndum en la data assenyalada per Sturgeon arriba només al 32 % de l’electorat, mentre que la meitat del mateix sí que estaria a favor de celebrar-ho abans de concloure la legislatura, segons la mateixa enquesta.

Negativa des de Londres

En el seu discurs, Sturgeon va fer referència al manteniment de la posició negativa per part del Govern britànic. Londres va replicar immediatament que "no és el moment de parlar d’un referèndum", segons va afirmar un portaveu en nom del primer ministre britànic.

La posició de l’Executiu central "es manté inalterada", encara que el portaveu va agregar que estudiaran "amb compte els detalls" de la proposta del Govern escocès. "La prioritat tant del nostre Govern com de l’escocès hauria de ser treballar junts, sense desviar l’atenció, en les qüestions que sabem que preocupen a tot el país", va afegir Downing Street.

Davant de la probable negativa a la petició, Sturgeon considera "inevitable" que la qüestió acabi en mans de la Justícia, per la qual cosa l’última paraula la tindrien els jutges. "Accepto que sigui així. He deixat clar durant tot aquest procés que aquest Govern respecta la legalitat", va recalcar Sturgeon.

La ministra principal, a més, va anunciar que ha demanat a la fiscal general d’Escòcia, Dorothy Bain, de dirigir-se al Tribunal Suprem amb l’objectiu de "tenir claredat com més aviat millor" sobre quines parts estarien fora de les seues competències.

Si persisteix la impossibilitat legal perquè el Parlament "pugui donar a la societat escocesa veu" i si el "Govern britànic continua negant aquesta possibilitat", Sturgeon va anunciar la intenció d’utilitzar-les pròximes generals, previstes per a 2025, com a plebiscitàries.