Estrasburg condemna Espanya per filtrar dades de jutges catalans favorables a un referèndum
Imatge d'arxiu de la seu del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar aquest dimarts a Espanya per no protegir la privacitat de magistrats catalans les fotos i dades policials dels quals van ser filtrades al diari 'La Razón', que els va publicar el 3 de març de 2014 amb el títol "La conspiració dels 33 jutges sobiranistes".
La sentència de la demanda "M.D. i d’altres contra Espanya" imposa una indemnització de 4.200 euros per danys morals i 3.993 per costes i despeses per a cadascun dels 20 magistrats que van presentar la demanda davant del Tribunal europeu. El febrer de 2014, 33 magistrats que exercien en tribunals catalans van firmar un manifest a favor del dret a decidir del poble català. A l’esmentat diari van aparèixer els seus noms, fotos, tribunals on treballaven i, en alguns casos, les seues idees polítiques.
El fallo del Tribunal d’Estrasburg defensa que "la mera existència d’aquests informes policials, sense cap base legal, viola el Conveni" Europeu de Drets Humans, en concret l’article 8 (Dret al respecte de la vida privada i familiar). El TEDH dona per fet "que les fotografies dels demandants publicades al diari procedien de la base de dades policial" i que "no hi ha cap altra explicació que la que les autoritats van permetre que aquesta filtració fos possible". Afegeix la Sala Tercera del Tribunal europeu que "les investigacions realitzades sobre les filtracions van ser insuficients, ja que al cap de la Policia de Barcelona, figura clau en la investigació, no se li va prendre declaració". I afirma que aquests procediments insuficients "molt probablement haurien estat útils per a la investigació dels fets de l’assumpte i haurien solucionat la ingerència en els drets dels demandants".
Així, el Tribunal europeu "no està convençut que s’hagi dut a terme una investigació efectiva per determinar les circumstàncies en les quals els periodistes van tenir accés a les fotografies dels demandants i, en el seu cas, sancionar els responsables".
El procediment penal a Espanya va ser portat, primer, pel Jutjat d’Instrucció número 22 de Barcelona i es va traslladar, després, al Jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid. Després del seu pas per l’Audiència Provincial de Madrid, el cas va ser arxivat pel jutge d’instrucció de Madrid "en no poder identificar el responsable dels fets delictius de què es tracta".
