El TSJC deixa Laura Borràs a un pas del judici

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs la instrucció de la investigació contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i altres persones per possible malversació de fons públics, prevaricació, frau administratiu i falsedat en document mercantil a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ara la fiscalia té deu dies per demanar l'arxivament o noves diligències, o presentar l'escrit d'acusació. La defensa pot recórrer davant del mateix TSJC. La causa investiga suposats contractes irregulars quan Borràs dirigia la ILC del 2013 al 2017. Segons el TSJC, Borràs hauria adjudicat indirectament i de forma arbitrària a un conegut seu 18 contractes per més de 300.000 euros relacionats amb la web de la institució.

Borràs va ser nomenada directora de la ILC el gener del 2013. Aquell març la junta de govern de l'òrgan va aprovar la creació d'una web, unificar en un sol espai totes les activitats organitzades o subvencionades per la ILC i publicitar les activitats a Facebook i Twitter. Entre el març del 2013 i el febrer del 2017 la ILC va adjudicar, per mitjà de la seva directora, 18 contractes menors relatius a la programació manteniment de la web de la institució. D'aquests, sis van ser adjudicats a Isaías H. per un import global de 112.503 euros, sis a Xarxa Integral per 101.035 euros, tres a Freelance per 54.437 euros, i tres més a tres professionals i empreses diferents per uns 62.000 euros. La contractació va pujar a un total de 330.000 euros, dels quals la ILC per sí mateixa o a través de l'ICO en va satisfer 309.000.

El magistrat instructor del TSJC recorda que en els 18 contractes menors Borràs va proposar la contractació, va acordar l'adjudicació, va aprovar la despesa, va certificar l'execució del servei, va conformar la factura corresponent i va autoritzar finalment el pagament, excepte en un contracte del 2015 que no es va pagar perquè no es va presentar la factura.

Els contractes s'agrupen en quatre unitats funcionals: creació i desenvolupament del portal web de la ILC, web dedicada a l'Any Vinyoli, nova plataforma virtual 'Què llegeixes' i web dedicada a l'any literari Ramon Llull.

El TSJC explica que el setembre del 2013 el Parlament va instar el Govern a traslladar als òrgans de contractació de la Generalitat i als organismes autònoms indicacions específiques per potenciar la incorporació de mesures per facilitar la transparència i la lliure concurrència, així com les "bones pràctiques contractuals". El gener del 2014 es van aprovar directrius que establien que la contractació s'havia de fer preferentment mitjançant el procediment obert i, si no podia ser així, que es publicités la contractació per possibilitar la major concurrència possible. També instava a fer partícips les Pimes dels procediments negociats i dels contractes menors, procurant convidar almenys cinc licitadors, i que s'havien de delimitar en lots diferenciats totes les contractacions en que fos possible per facilitar la competència.

Tot i no ser exigible en els contractes menors, els de menys de 18.000 euros, el Departament de Cultura aconsellava la petició de tres pressupostos a diferents proveïdors. En el cas de la ILC era la directora qui contactava amb els proveïdors que poguessin estar interessats.

L’informe definitiu de control de la contractació menor de la ILC corresponent al 2013 emès per la interventora del Departament de Cultura, després de constatar que Isaías H. i Xarxa Integral havien resultat adjudicataris de dos i tres contractes menors respectivament i d’acceptar les al·legacions exculpatòries de Borràs respecte d'un contracte, va recomanar evitar sempre el fraccionament de l’objecte del contracte. El 2014 l'informe va expressar dubtes sobre la continuïtat d'un contracte adjudicat a Isaías H. respecte a un contracte de l'any anterior, tot i que Borràs havia al·legat que "el portal en la seva versió anglesa és completament nou". Dels anys 2015 i 2017 la interventora no va descriure irregularitats rellevants.

Però un informe de la Sindicatura de Comptes del 2020 va dir que dos contractes menors adjudicats a Isaías H. el 2016 i el 2017 van vulnerar la llei de contractes del sector públic perquè hi havia reiteració de l'objecte dels contractes.

La responsable de gestió administrativa de la ILC va declarar al jutjat que Intervenció no veia amb bons ulls que el mateix proveïdor fos contractat cada any. Quan ella mateixa va comprovar que els contractes amb Isaías H. podien estar relacionats, va suggerir a Borràs diversos cops que es tramitessin com un sol contracte negociat. A principis del 2014 es va reunir amb el cap de contractació del Departament de Cultura i va començar a redactar un esborrany de plec de condicions amb les orientacions rebudes. Però Borràs va refusar la proposta assegurant que els contractes eren diferents.

Converses interceptades

La interlocutòria inclou converses telefòniques interceptades a Isaías H. on admetia cert temor que l'aplicació de l'article 155 a la Generalitat la tardor del 2017 fes treure a la llum els "marrons" que ell tenia amb la "jefa" Borràs perquè en els contractes amb la ILC ell presentava "dos pressupostos bons i quatre de no bons". "El pitjor és si la Borràs deixa de ser directora", conclou. També hi ha correus electrònics entre Isaías H. i Borràs on admeten que el mateix proveïdor no pot facturar per conceptes diferents durant el mateix any i es fan tres pressupostos de menys de 18.000 euros. "Ja puc començar a trucar portes perquè em facin factures, ja que haig d'embolicar a algú", conclou l'informàtic.

Més endavant, Isaías H. diu: "el pressupost del portal l'he fet contemplant els 40.000 euros; entenc que serà a l' hora de facturar que es faran les pertinents particions de no més de 18.000 euros". "Se'm fa estrany i complicat haver de fer aquest 'trapi'; ja sé que és el que  hi ha, però posa't al meu lloc, haver d'embolicar varies persones perquè em facin factures de 3 quilos!". "Estaria bé que em confirmessis si no hi ha una altra manera de fer-ho, diguem-ne més elegant", acaba demanant.

Borràs li va respondre que "el pressupost ha de quedar com si fóssiu professionals independents per als totals que no poden superar, com ja saps, els 18.000 euros més IVA. Si veuen que el que s’ha fet és fraccionar un encàrrec complet en diferents paquets és quan llavors pensen que hi ha una infracció. La qüestió és fraccionar, doncs, cadascun dels conceptes per a que quedi clar que són com parts que cal anar acoblant conjuntament. Finalment, sobre el tema de diversificar les factures, el problema està en què, les hauríem de fraccionar per any. Intervenció no permet que hi hagi més encàrrecs de 18.000 per any. Ja he preguntat el tema Cooperativa, com si fóssiu diversos els que hi esteu afiliats i m’ho estan mirant. Però m’han avançat que creuen que no, perquè al capdavall ells paguen a un ens que seria el mateix, la cooperativa, encara que després us ho repartiu entre 2 o entre 100. A qui es lliuren els diners és a la coop. Entens?".

En altres converses, Borràs i Isaías H. seguien concretant com anar presentant pressupostos i factures i cobrar-los per diferents vies.

Factures i pressupostos amb noms diversos

Un cunyat d'Isaías H., amb qui no mantenia relació continuada, es va negar a facilitar-li el seu DNI per elaborar pressupostos en nom seu i ha negat haver elaborat cap dels set pressupostos presentats a la ILC en nom seu. Una amiga de joventut d'Isaías H. també va negar haver presentat un pressupost al seu nom presentat el 2015.

El representant de l'empresa Elit3 14, que va ser investigador del grup de recerca Hermeneia i docent del màster de la UB Literatura en l'era digital juntament amb Borràs i Isaías H., també ha negat haver presentat cap dels vuit pressupostos que apareixen en els expedients de contractes menors.

El 2015 Isaías H. va enviar un correu electrònic a la cooperativa de disseny gràfic i comptabilitat Smartcooper demanant poder fer una factura a través seu, però li van denegar. La representant de la cooperativa va negar l'autoria de dos pressupostos per a contractes del 2015 i 2016, i va assegurar que ells no presenten pressupostos, sinó factures proforma i projectes, i que la direcció de correu electrònic que figura als documents és incorrecta.

Isaías H. era soci de Xarxa Integral, una cooperativa de defensa de persones en risc d'exclusió i que també presta el servei de gestió fiscal i facturació als seus socis. Aquests, a canvi de pagar la quota periòdica de soci, perceben, normalment en metàl·lic, l'import íntegre de la factura cobrada per la cooperativa. Isaías facturava a través d'aquesta cooperativa els serveis de docència al màster de la literatura de la UB.

Isaías H. també era soci de Freelance, una cooperativa que també factura en nom de professionals audiovisuals, cobra els serveis i els transfereix als associats descomptant assegurances, comissions, costos de Seguretat Social i IRPF i les despeses de gestió. Isaías H. va ser donat d'alta a la Seguretat Social com a treballador per compte aliè de l'entitat en diversos períodes del 2013, 2015 i 2017. Un representant d'aquesta cooperativa també ha negat que elaboressin els pressupostos que figuren als contractes menors, que no estan elaborats amb les plantilles que fan servir i que contenen algunes dades errònies.

Indicis

Per últim, en l'escorcoll del domicili d'Isaías H. es van trobar tots els pressupostos i factures presentades als 18 expedients de contractes menors. En concret, una carpeta denominada 'pressupostos-LAURA' tenia tres arxius que corresponien als pressupostos presentats pel grup de recerca de la UB Hermeneia a tres expedients investigats.

Per tot això, el magistrat instructor conclou que Isaías H. va percebre directament de la ILC el preu del sis contractes menors adjudicats directament a ell, 112.500 euros, més 21.500 euros d'un contracte adjudicat a Xarxa Integral. Les declaracions de la renda del 2013 al 2017 d'Isaías H. revelen que la major part dels seus ingressos procedien de treballs realitzats per a la ILC, cobrats en nom propi o a través de la cooperativa Freelance.

A més, entre el 2013 i el 2017 va rebre diverses transferències de Xarxa Integral i també va fer ingressos en efectiu coincidint amb el cobrament d'algunes factures. De fet, del 2014 al 2016 Xarxa Integral va pagar més de 51.000 euros en metàl·lic. De Freelance va rebre uns 32.000 euros i hi ha un correu del 2013 d'Isaías H. a Freelance on demana que suprimeixin el seu nom d'una factura feta per cobrar un dels contractes.

També hi ha indicis que Andreu P.M. va guanyar un contracte el 2014 amb un pressupost fet en realitat per Isaías H.. De fet, pocs dies després de guanyar dos contractes el juliol del 2014, Isaías H. va dir a P.M. com havia d'omplir les factures, advertint-lo que els conceptes eren "tots inventats". També li deia que no fes cas dels preus, ja que no eren ni orientatius i que les factures es feien per cobrar un contracte anual encobert. Un cop Andreu P.M. i la seva empresa van cobrar les factures, van fer transferències a Isaías H. per valor de 30.000 euros a compte d'unes factures que l'informàtic havia presentat a P.M. per serveis que no consten. Les factures i pressupostos d'Andreu P.M. a la ILC es van trobar a casa d'Isaías H.. Un altre informàtic també va treballar per a la ILC per encàrrec d'Andreu P.M. el 2013 i 2014 i consultava dubtes tècnics amb Isaías H.. Un altre indici revelador és que al codi font del portal web de la ILC apareix en múltiples ocasions el correu electrònic personal d'Isaías H.. Els discos durs del principal encausat revelen que els pressupostos de diverses empreses van ser creats pel mateix equip informàtic, en les mateixes dates i amb el mateix programari.

Amb tots aquests indicis, el magistrat instructor obre el procediment abreujat contra Borràs, Isaías H., Andreu P.M. i Roger E.P., responsable de gestió administrativa des del 2016 i a qui el magistrat considera que era conscient de les irregularitats.