Turquia acaba cedint i retira el veto a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, i el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, van firmar ahir un acord a tres bandes en virtut del qual Ankara aixeca el veto a l’adhesió de Hèlsinki i Estocolm a l’Aliança Atlàntica. Els mandataris dels tres països van mantenir ahir a Madrid una reunió a quatre bandes amb la participació del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, en la vigília de la cimera de l’Aliança Atlàntica a la capital d’Espanya, i va ser aquest el primer acord de gran calat assolit en aquesta reunió. Turquia havia frenat l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN al·legant la seua suposada connivència amb organitzacions com el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG).

Encara que la cimera oficialment comença avui, ahir ja van començar a arribar a Espanya els líders dels trenta països participants, entre els quals el president nord-americà, Joe Biden, que va aterrar a primera hora de la tarda a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid), on el va rebre el rei Felip VI. Més tard, el líder nord-americà es va reunir amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i van renovar les bases de la relació bilateral en matèria de defensa, seguretat, drets humans, igualtat de gènere, immigració, canvi climàtic o energia i cooperació científica, entre altres assumptes.En la transcendència de la cimera van coincidir també Sánchez i el secretari general de l’OTAN, durant la visita que tots dos van fer al matí a les instal·lacions del recinte d’Ifema, on es portarà a terme la cimera. Després del recorregut, Pedro Sánchez va afirmar que el propòsit de la cimera és “clar i rotund”: llançar un missatge d’unitat, “de democràcies que es reuneixen per defensar la democràcia”.A més a més, va agrair l’elecció de Madrid, que portarà el nom del nou Concepte Estratègic, una declaració política amb la determinació de transformar la dissuasió i defensa davant de nous reptes, que s’aprovarà i que marcarà les pautes d’actuació de l’aliança per als pròxims deu anys.

D’altra banda, es preveu aprovar un paquet integral d’ajuda a Ucraïna perquè es defensi de la invasió russa, entre algunes de les principals decisions que s’esperen de la cimera de Madrid, així com un “concepte estratègic” per tal de combatre la violència sexual contra dones i nenes en els conflictes.

L’OTAN vol oferir un “rotund missatge d’unitat en defensa de la democràcia”

L’arribada de les delegacions participants va provocar nombroses afeccions a la mobilitat i les incidències circulatòries van ser la tònica predominant a la capital de l’Estat.

El Kremlin acusa l’Aliança Atlàntica de buscar la confrontació

El Kremlin va afirmar ahir que l’OTAN demostra que busca la confrontació i revela la seua essència agressiva a l’atansar les seues estructures militars a les fronteres de Rússia, per la qual cosa el país planeja enfortir el flanc occidental. A més, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va afirmar que la campanya militar a Ucraïna pot acabar avui mateix si Kíiv ordena als “nacionalistes” que deposin les armes i compleixin les condicions de Moscou.Per la seua part, el vicepresident del Consell de Seguretat rus, Dmitri Medvédev, va afirmar que Crimea és part de Rússia i va advertir que qualsevol atac contra la península, annexionada el 2014, es consideraria una declaració de guerra.

Per la seua banda, les autoritats d’Ucraïna van decretar tres dies de dol per la mort de vint persones en un atac executat dilluns per les forces russes contra un centre comercial a la ciutat de Krementxuk, succés que a més es va saldar amb prop de seixanta ferits. Rússia va afirmar, tanmateix, que no va atacar el centre comercial, sinó un magatzem amb armes i municions dels EUA i de països europeus, que van fer detonar i van provocar “un incendi” en aquest edifici annex. Ahir, almenys 8 persones van morir durant un bombardeig rus que ha afectat un grup de civils a la ciutat oriental de Lissitxansk, a Lugansk, quan anaven a aprovisionar-se d’aigua.Al seu torn, l’agència de qualificació de riscos Moody’s va confirmar que Rússia va incórrer la vigília en un impagament sobre els cupons de dos eurobons per valor de gairebé 100 milions de dòlars al no rebre els inversors els fons que es devien.

Els Estats Units ampliaran la seua presència naval a la base de Rota

El president dels EUA, Joe Biden, va informar ahir el cap de l’Executiu espanyol, Pedro Sánchez, de la intenció de desplegar dos nous destructors a la base naval de Rota (Cadis), que s’afegiran als quatre que ja hi ha des de l’any 2014 i estan integrats a l’escut antimíssils de l’OTAN. Aquest reforç, plantejat ja amb l’Administració Trump, es calcula que comportaria un augment de sis-cents militars a Rota, a banda d’obligar a reformar el conveni bilateral entre els EUA i Espanya, país que Biden va qualificar d’“un aliat indispensable”. La petició nord-americana ha de passar pel Consell de Ministres ja que representa una modificació de l’esmentat conveni.

El G7 amplifica la condemna a Rússia i es planteja prohibir el seu petroli

El G7 va amplificar la condemna del club dels poderosos a Rússia i va ratificar el seu suport il·limitat a Ucraïna, en una reunió bolcada a mostrar la seua cohesió sense fissures i a tall de pont cap a la següent gran cita, la cimera de l’OTAN a Madrid. “Després de l’inici de l’invasió d’Ucraïna no hi ha camí de retorn per a Rússia”, va dir Olaf Scholz, després de tres dies de deliberacions amb els líders d’EUA, Canadà, Japó, Regne Unit, França i Itàlia, com a amfitrió per exercir Alemanya la presidència de torn. A més, el G7 es va plantejar la possibilitat de prohibir el transport del petroli rus tret que la venda respecti un preu màxim acordat amb els socis internacionals.