Cadena perpètua per a Salah Abdeslam, l'únic terrorista viu de l'atac a Bataclan

Salah Abdeslam, únic supervivent dels comandos que van executar els atemptats de la nit del 13 de novembre de 2015 a París els acabarà els seus dies a presó, d’acord amb el tribunal especial que li va jutjar a ell i a uns altres 19 homes, a tots ells considerats culpables.

Els magistrats van sentenciar aquest dimecres a Abdeslam, que té ara 32 anys, a cadena perpètua i sense possibilitat de sol·licitar un alliberament condicional, i van imposar aquesta mateixa pena a uns altres cinc acusats que van ser jutjats en rebel·lia, encara que diversos elements apunten que estan tots morts.

Més enllà d’aplicar-los als sis la pena més elevada que preveu la legislació francesa, també van imposar la cadena perpètua, amb un període mínim entre reixes de 22 anys, a Mohamed Abrini, que durant els preparatius també va formar part del grup dels comandos, però que va renunciar en l’últim moment.

El Tribunal del Criminal de París considera que els set formaven part del nucli que va concebre, va preparar i va dur a terme les massacres en les quals van morir 130 persones i diversos centenars van resultar ferides a la sala d’espectacle del Bataclan, a diverses terrasses de bars i restaurants de París i a l’Estadi de França de Saint Denis.

En el cas d’Abdeslam, el president del tribunal, Jean-Louis Périès, ho va definir en llegir la sentència com a "coautor" d’aquestes massacres, la qual cosa ve a desmuntar la seua estratègia de defensa, amb la qual va pretendre convèncer que no va matar ningú directament aquella nit "per humanitat".

Périès va subratllar que el cinturó d’explosius que se li havia atribuït -i que es va trobar en l’extraradi sud de París- no es va activar perquè no podia funcionar. I que aquesta va ser la raó per la qual no es va fer saltar pels aires en un bar o al metro, ja que els investigadors no han pogut determinar quin d’aquests dos objectius era el que tenia encomanat.

En qualsevol cas, els jutges van desautoritzar les últimes paraules d’Abdeslam abans de retirar-se a deliberar, amb les quals els havia provat de persuadir que no era un assassí i que si el condemnaven per això cometrien "una injustícia".

Soldat de l’Estat Islàmic

Ell mateix s’havia disparat un tret al peu el primer dia del judici el setembre, quan en un gest que va ser entès com una fanfarroneria va dir que era un soldat de l’Estat Islàmic i que no reconeixia legitimitat al tribunal. Un altre dels acusats, que està empresonat a Turquia també per assumptes terroristes, Ahmed Dahmani, va ser sentenciat a 30 anys de presó, amb un mínim de dos terços d’aquesta pena entre reixes.

També es va imposar aquesta mateixa pena a uns altres dos dels quals sí que han estat presents al vell Palau de Justícia de París des que van començar les vistes el 8 de setembre: Osama Krayem, Sofien Ayari i Mohamed Bakkali. La resta van tenir penes menys dures, d’entre 18 i dos anys. De fet, els tres que van comparèixer lliures sota control judicial no hauran d’entrar a la presó i dos més sortiran de la presó molt aviat.

El tribunal només va exculpar del delicte de terrorisme a un dels que s’han assegut al banc dels acusats des del mes de setembre passat, Farid Kharkhach, que és un dels tres que era baix control judicial. Els condemnats tenen ara un període de deu dies per presentar recurs.

Un dels primers responsables polítics en reaccionar va ser el que era president francès quan es van perpetrar els atemptats, el socialista François Hollande, que en un comunicat va considerar "exemplar" el procés judicial. "S’ha jutjat els culpables respectant la llei. França ha demostrat que la nostra democràcia pot ser ferma sense qüestionar les seues regles i els seus principis", va assenyalar l’anterior cap de l’Estat, que es va mostrar convençut que el judici servirà per a les generacions futures i perquè "no s’oblidi res del fanatisme dels terroristes i del caràcter irreparable de les vides triturades".

La lectura de les sentències va tancar un macroprocés maratonià, amb diversos anys d’instrucció, 149 sessions repartides en gairebé deu mesos i en el que a més dels testimonis van intervenir uns 400 supervivents dels atemptats o familiars de les víctimes.