L'Aliança convida Finlàndia i Suècia a ser socis de l'OTAN

Els líders de l’OTAN van acordar ahir a la cimera de Madrid convidar Finlàndia i Suècia a convertir-se en membres de l’OTAN, després que Turquia aixequés dimarts el veto a l’entrada d’aquests dos països nòrdics a l’organització transatlàntica. “Avui els líders de l’OTAN han pres la històrica decisió de convidar Suècia i Finlàndia a convertir-se en membres de l’OTAN”, va declarar el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. Turquia s’oposava al fet que Hèlsinki i Estocolm s’afegissin a l’Aliança perquè considerava que tots dos països donaven suport a organitzacions terroristes kurdes.

Poc abans del vistiplau de l’OTAN a l’adhesió de Suècia i Finlàndia, els Estats Units van afirmar que “donar suport completament” a la modernització de la flota de caces bombarders F-16 nord-americans per part de Turquia, fet que va deslligar de l’aixecament del veto del líder turc Recep Tayyip Erdogan a l’adhesió. Ahir mateix, el president dels Estats Units, Joe Biden, va felicitar Erdogan, al qual va dir que està duent a terme “un gran treball” i que per això vol agrair-l’hi.Per la seua banda, el Govern turc va anunciar que ja ha preparat trenta-tres sol·licituds d’extradició a Suècia i Finlàndia de persones que considera terroristes. La primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, va celebrar la pròxima entrada del seu país a l’OTAN i va assegurar que se senten protegits pels aliats davant de l’amenaça russa.

Per la seua banda, el ministre d’Afers Exteriors del país, Pekka Haavisto, va dir que la invasió russa d’Ucraïna ha sacsejat l’opinió pública finesa i ha suposat un “canvi històric” al país cap a l’adhesió. Així mateix, el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, va afirmar que el seu acord amb Turquia no canvia la seua postura respecte als kurds.Per la seua part, Moscou veu amb mals ulls l’ingrés de Finlàndia i Suècia a l’OTAN, ja que considera l’ampliació de l’Aliança com un factor “particularment desestabilitzador”.

“La cimera, com la caiguda del mur de Berlín”

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va posar èmfasi ahir en la importància que els socis europeus estiguin “units i cohesionats” en el marc d’aquesta cimera de l’OTAN, com probablement no “ho hem estat en dècades, des de la caiguda del mur de Berlín”.

Polònia aplaudeix la presència dels EUA

El viceministre d’Afers Exteriors polonès, Pawel Jablonski, va qualificar de “molt important” la decisió de Washington d’establir el quarter general permanent del Cos Cinquè de l’Exèrcit nord-americà a Polònia.

Sopar especial amb menú del xef José Andres

El president del Govern, Pedro Sánchez, va oferir ahir a la nit als líders de l’OTAN i de la UE un menú elaborat pel xef José Andrés que buscava evocar els sabors de Madrid i que va tenir com a escenari el Museu del Prado. El sopar va començar amb un aperitiu de bacallà, taronja i remolatxa i a continuació es va servir gaspatxo de llamàntol amb verdures d’estiu a l’aroma d’alfàbrega i oli d’oliva verge extra de varietat arbequina.

Els acompanyants dels líders visiten Segòvia

Els acompanyants dels caps d’Estat i de Govern que assisteixen a Madrid a la Cimera de l’OTAN van realitzar ahir un viatge a Segòvia on els va rebre la reina Letícia per visitar el Palau Reial de la Granja de San Ildefonso i la Reial Fàbrica de Vidres.

‘La Bèstia’, la limusina del president Joe Biden

El vehicle oficial amb el qual es desplaça per Madrid el president nord-americà, Joe Biden, anomenat La Bèstia o Cadillac One, és un vehicle amb una longitud de 5,4 metres, un pes de deu tones i capaç de resistir atacs químics i explosions de bombes, així com impactes d’armes lleugeres.

Rússia comparteix imatges satel·litàries de la cimera

L’agència espacial russa, Roscosmos, va difondre ahir al seu canal de Telegram imatges satel·litàries d’Ifema, recinte on se celebra la cimera de l’Aliança Atlàntica, del Pentàgon i d’altres “centres de decisió de l’OTAN”.

Més tard, l’agència espacial russa va denunciar un atac de denegació de servei (DDoS) després de la publicació d’aquestes imatges.

Zelenski: “Necessitem 5.000 milions mensuals”

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va demanar ahir a l’OTAN posar fi a les “zones grises” al flanc oriental per donar una “resposta ferma a les accions de Rússia”, una cosa “necessària per a Ucraïna, tota l’Aliança i la comunitat euroatlàntica”.En un discurs davant dels líders de l’OTAN durant la cimera de Madrid, el mandatari va assenyalar que “si realment identifiquen Rússia com la principal amenaça, han de donar suport completament al seu principal objectiu” bèl·lic, Ucraïna. Així mateix, va demanar ajut econòmic per a Ucraïna, a l’assenyalar que el “suport financer té no menys importància que l’ajuda en armament”.

“Rússia encara rep diàriament milers de milions i els gasta en la guerra. Tenim un dèficit de milers de milions i no tenim petroli ni gas per cobrir-lo. Cada mes necessitem uns 5.000 milions de dòlars per a la defensa”, va subratllar.Els líders de l’OTAN van aprovar ahir un paquet integral de suport a Ucraïna perquè es defensi de Rússia, que preveu, a llarg termini, millorar els seus sistemes operatius militars perquè siguin compatibles amb els occidentals.