Erdogan amenaça de frenar l'adhesió de Suècia i FinlàndiaExigeix extradicions de “terroristes” kurds

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va avisar ahir que l’ingrés de Suècia i Finlàndia a l’OTAN no és definitiu, en la mesura que el memoràndum subscrit aquesta setmana és “només és el principi” i Turquia es reserva el dret a prendre mesures si els països nòrdics no compleixen les seues “promeses”. Turquia, Suècia i Finlàndia van firmar aquest dimarts un acord que Erdogan va considerar un “triomf diplomàtic”, en la mesura que compromet l’altra part a resoldre alguns dels recels expressats per Ankara en relació amb la lluita contra el terrorisme.En particular, Ankara volia més compromís dels seus potencials socis en relació amb grups com el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les Unitats de Protecció Popular (YPG).Els deu punts del memoràndum no inclouen compromisos clars, però Erdogan va fer una crida a distingir entre el que figura en el document i els compromisos fixats en la reunió.Així, va assegurar que Suècia s’ha compromès a extradir 73 “terroristes” a Turquia, sense entrar en més detalls sobre aquests casos.“Si no es mantenen les promeses, tal com diu el contracte, actuarem de forma conseqüent”, va dir Erdogan, que va respondre amb un taxatiu “per descomptat” a la possibilitat que Turquia acabi bloquejant l’adhesió de Finlàndia i Suècia.Una vegada firmat el protocol d’adhesió –previst per a dimarts vinent a Brussel·les–, no hi ha un calendari precís per a la plena incorporació dels dos països nòrdics, si bé el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, espera que sigui “com més aviat millor”

La firma del protocol d’adhesió està prevista per dimarts de la setmana que ve a Brussel·les

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va subratllar ahir que la cimera de líders celebrada a Madrid ha servit per reafirmar el compromís comú per protegir els diversos estats membres però va apuntar que l’activació de l’article 5, per exemple en cas de risc per a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, requeriria una “decisió política”. Stoltenberg va comparèixer davant dels mitjans al final de l’última jornada de reunions per fer balanç d’una cimera que ha estat “perfecta”, i va aplaudir la “impecable” organització espanyola.Preguntat expressament per la hipotètica protecció de Ceuta i Melilla, l’exprimer ministre noruec va subratllar que l’OTAN protegeix tots els seus aliats davant amenaces, però va recordar que l’activació de la clàusula de defensa col·lectiva no és automàtica.

Depèn d’una “decisió política”, assumint que és el Consell de l’OTAN el que ha de decidir si el bloc respon o no a hipotètics atacs sobre el territori dels estats membres. Tanmateix, el president del Govern, Pedro Sánchez, va ressaltar que s’ha aconseguit que l’OTAN consideri també una prioritat el flanc sud, amb una menció expressa al risc que suposa la regió del Sahel. En aquest sentit, Sánchez va assegurar que el nou Concepte Estratègic recull igualment el compromís de l’OTAN de defensar “cada centímetre” dels països aliats davant de qualsevol atac, la qual cosa per a Espanya aclareix dubtes sobre la resposta aliada davant de qualsevol amenaça a la integritat territorial d’Espanya a Ceuta i Melilla.

Suport a un 2% en despesa militarEl president del Govern, Pedro Sánchez, va reclamar una reflexió a les formacions polítiques perquè aparquin “qüestions ideològiques” i recolzin el compromís que en matèria de despesa de defensa ha contret en la cimera de l’OTAN: arribar al 2% del PIB el 2029. Paral·lelament, el Congrés va instar ahir a incrementar la inversió en defensa a un 2% del PIB abans del 2030 a través d’una moció del PP de la qual es van desmarcar els grups a l’esquerra del PSOE, inclòs el seu soci de coalició, Unides Podem, i el ministre de Consum, Alberto Garzón.

Els tancs espanyols per a Ucraïna, en l’aireEspanya i Alemanya van evitar ahir revelar si van aprofitar les reunions durant la celebració de la cimera per abordar el possible enviament a Ucraïna per part d’Espanya de carros de combat Leopard, que hauria de comptar amb el suport dels germànics.

Draghi deixa la cimera per una crisi de governEl primer ministre italià, Mario Draghi, va abandonar anticipadament dimecres a la nit la cimera de l’OTAN a Madrid a causa d’una crisi interna en la seua coalició de Govern, després que el líder del Moviment 5 Estrelles (M5E), Giussepe Conte, acusés el mandatari italià de “demanar el seu cap”. Ahir, el líder de la Lliga, l’ultradretà Matteo Salvini, va assegurar que retirar el suport al Govern de Draghi és l’últim que li agradaria fer, però va titllar de provocacions les decisions dels seus aliats en la coalició governamental.

El JEMAD vol augmentar les tropes espanyolesEl cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), l’almirall general Teodoro López Calderón, creu que Espanya necessitaria augmentar el personal de les Forces Armades per assumir les noves capacitats de dissuasió acordades per l’OTAN.

D’ensaladilla “russa” a “tradicional”La cafeteria del centre de premsa de la cimera de l’OTAN a Madrid, al recinte firal d’Ifema, va rebatejar un dels plats més sol·licitats, l’ensaladilla russa, com a “ensaladilla tradicional” després de l’allau de bromes a les xarxes socials pel fet que Rússia “es colés” en una reunió de l’Aliança.

Nova cimera a Espanya de l’OTAN al novembreLa presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, es va reunir ahir amb el president de l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN, Gerald E. Connolly, per preparar la celebració de la pròxima cimera, prevista també a Madrid el mes de novembre vinent.

El Teatro Real tanca l’agenda d’acompanyantsEl Teatro Real va ser ahir escenari del tancament de l’agenda cultural que Espanya va preparar per als acompanyants dels líders de l’OTAN i altres països que es van desplaçar a Madrid per a la cimera, amb un tast d’oli, un esmorzar saludable i un assaig de l’òpera Nabucco com a colofó.