Boris Johnson cedeix a les pressions i dimiteix de primer ministre i líder dels conservadors

Després de mesos de suplici i unes últimes hores d’agonia en directe, Boris Johnson va cedir ahir a la pressió del seu partit i va anunciar la dimissió com a primer ministre britànic, encara que es mantindrà de manera interina fins que els conservadors elegeixin un nou líder, possiblement fins a la tardor. Les últimes renúncies en el si del seu gabinet, conegudes a primera hora d’aquest dijous, van ser una llosa impossible d’aixecar. Encara la nit anterior Johnson defensava la seua intenció de seguir malgrat que mig centenar de càrrecs governamentals havien abandonat el vaixell.La renúncia dels ministres de Sanitat, Sajid Javid, i Economia, Rishi Sunak, va donar pas a 59 cartes de dimissió en 48 hores per forçar la retirada de Johnson.

Amb el pas de les hores, els diputats conservadors, especialment els membres del seu gabinet, van anar canviant de costat.En un comunicat a la nació davant de les portes del número 10 de Downing Street, la seua residència oficial, Johnson va anunciar que dimiteix i que ha posat en marxa el procés per ser substituït com a líder del Partit Conservador britànic i, per tant, com a primer ministre del Regne Unit.“Lamento no haver convençut els meus companys, lamento no poder continuar liderant, però ningú és indispensable en la vida política”, va assenyalar el premier.“Està clar que la voluntat del Partit Conservador al Parlament és que hi hauria d’haver un nou líder del partit i per tant un nou primer ministre”, va dir.Tanmateix, va recordar que fins que els conservadors elegeixin un nou líder ell seguirà al capdavant del Govern de forma interina, malgrat que són molts dins i fora del seu partit que li reclamen que marxi ja.Va reconèixer que en les últimes hores va intentar convèncer el seu Govern que seria “estrany” reemplaçar-lo ara i va lamentar haver “fracassat” en aquestes discussions, mentre que va admetre que “en política ningú és imprescindible”.També va dir que se sent “immensament orgullós” pels assoliments del seu Govern, com el Brexit, la crisi de la pandèmia i fer front a l’agressió russa a Ucraïna.L’encara primer ministre creu que ara hi haurà molta gent que se senti “alleujada”, però també molts que se senten “decebuts”, però “així és la vida”.El líder del Partit Laborista britànic, Keir Starmer, va dir que no s’ha de permetre que Johnson s’“aferri” al Govern de manera interina i va amenaçar de presentar una moció de censura per retirar-lo del poder.Així mateix, l’exprimer ministre conservador John Major també va considerar “imprudent” que l’actual mandatari vulgui seguir fins a la tardor.

De periodista a estrafolari alcalde fins a ser un fervent aïllacionista

Nascut el 19 de juliol del 1964 a Nova York, Alexander Boris de Pfeffel Johnson té arrels aristocràtiques i es va educar a l’elitista col·legi d’Eton abans de llicenciar-se a la universitat d’Oxford. El 1987, gràcies a contactes familiars, va entrar en pràctiques al diari The Times, d’on va ser acomiadat per falsificar una cita, i va ser columnista del Telegraph i director entre 1999 i 2005 de la revista conservadora The Spectator, on va suscitar crítiques per indisciplina laboral i comentaris racistes, classistes i sexistes.

Gran admirador de Winston Churchill, el 2001 va guanyar un escó als Comuns i entre 2008 i 2016 va ser alcalde de Londres, on el seu carisma i estil estrafolari li van fer guanyar popularitat. Després d’encapçalar la campanya per la sortida de la UE en el referèndum del 2016, va ser nomenat per la seua antecessora en el càrrec, Theresa May, ministre d’Exteriors, lloc de què va dimitir el juliol del 2018 per discrepàncies amb la seua cap sobre el Brexit. El juliol del 2019 és nomenat primer ministre després de la caiguda de l’Executiu de May.

El desembre d’aquell any obté per als conservadors una rotunda majoria a les eleccions legislatives i l’aval per negociar la sortida de la UE. El Regne Unit abandona la UE el 31 de gener del 2020. Amb l’arribada de la pandèmia comença el principi del final per a ell amb els escàndols de les Partygate, en ple confinament.

El passat 6 de juny surt airós d’una moció de confiança al seu propi partit però queda tocada la seua confiança i a partir de llavors comença la cascada de dimissions dins del seu gabinet, per la qual cosa decideix presentar la dimissió com a primer ministre.

Sturgeon: “Sempre va ser incapaç de ser primer ministre”

La ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va considerar ahir que el cap del Govern britànic, Boris Johnson, “sempre va ser incapaç de ser primer ministre”.L’exnegociador de la UE per al Brexit Michel Barnier espera que, amb la sortida de Johnson de Downing Street, s’obri “una nova pàgina en les relacions” bilaterals en les quals el Regne Unit sigui “més respectuós amb els compromisos” firmats.Des d’Ucraïna, el president Volodímir Zelenski va agrair a Johnson el “decidit suport” brindat en els últims mesos a les autoritats i el poble ucraïnesos per fer front a la invasió russa i es va mostrar “apenat” per la seua dimissió.

Deu possibles aspirants per reemplaçar el líder caigut en desgràcia

Polítics tories com per exemple la fiscal general Suella Braverman o el diputat Steve Baker s’han postulat ja públicament com a candidats, mentre que altres pesos pesants del Govern, fins a sumar una desena, sonen des de fa mesos com a possibles aspirants a reemplaçar el primer ministre, Boris Johnson, en el càrrec els últims tres anys.La majoria dels possibles successors s’han mostrat previnguts a l’hora d’expressar la seua postura sobre el tema, si bé el nom de Penny Mordaunt, exministra de Defensa, ha guanyat força durant els últims dies.

Un altre dels noms que ressonen amb força és el de la ministra d’Exteriors, Liz Truss, aliada de Johnson.