El jutge ordena buscar l’ADN a la roba interior de les tres nenes d’Alcàsser

Un jutjat d’Alzira (València) ha ordenat realitzar noves anàlisis de l’ADN a la roba interior de les tres nenes assassinades en el cas Alcàsser i altres restes trobades a diversos escenaris relacionats amb aquest succés, com la catifa en què van ser embolicades després de la seua violació, tortura i assassinat.

Així consta en una providència, a la que ha tingut accés EFE aquest dilluns, del Jutjat d’Instrucció número 6 d’Alzira, el titular del qual atén així el requeriment de l’acusació popular que exerceix l’Associació Laxshmi, per a la Lluita contra el Crim i la Prevenció, que a finals de maig va sol·licitar aquestes noves diligències d’investigació.

Als seus informes presentats davant del Jutjat, l’entitat reclamava que l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses provi de trobar l’ADN de diverses mostres.

Concretament, d’un llençol blanc que cobria un matalàs d’escuma a la caseta de La Romana (el paratge on es van trobar els tres cadàvers), diverses fibres del folro d’un matalàs trobat al mateix lloc, roba interior de Toñi, les samarretes de Desirée i Miriam, un tros d’entapissament de l’Opel Corsa de Miguel Ricart, unes raspadures preses de l’interior de l’esmentada caseta i d’un tros de fusta del mateix lloc, així com de la moqueta en la qual es va embolicar les víctimes.

Segons l’expert en genètica i director del Laboratori de Genètica Forense de l’Institut de Medicinal Legal de Las Palmas, José Juan Pestano, i el criminòleg i responsable de l’associació Laxshmi, Félix Ríos, les tècniques d’amplificació de l’ADN actuals poden permetre trobar l’ADN on no es va obtenir als anys 90.

Algunes d’aquestes mostres, segons va explicar llavors aquesta acusació, van donar positiu en els anys 90 en proves orientadores sobre semen o sang, "però no van donar confirmació en proves posteriors o no es van practicar per falta de temps, ni es va obtenir l’ADN, possiblement per la baixa sensibilitat de les proves i tecnologia de l’ADN de l’època".

Ara, el Jutjat uneix aquestes peticions a la causa oberta i demana a l’esmentat Institut madrileny que procedeixi a l’anàlisi genètica de nou peces, així com de la moqueta.

Amb aquesta última petició l’equip que lidera Rius considera que "queda conclosa la revisió forense del cas Alcàsser", amb set informes de revisió sobre els vehicles de Miguel Ricart i Antonio Anglés, cabells i altres elements trobats als escenaris, sobre aspectes antropològics del cas, recomanacions en la recerca internacional d’Anglés, sobre la fugida d’aquest pròfug, sobre interpretació de possibles taques de sang en l’Opel Corsa, i viabilitat de proves genètiques a determinades peces de convicció.

"Ja s’han inclòs totes les possibles àrees forenses que podien reavaluar-se en el present cas, sempre dirigides als objectius que permet la peça separada del sumari que es troba activa en l’actualitat", afegeixen des de Laxshmi.

El gener passat es van complir 29 anys de la troballa dels cadàvers de Miriam, Toñi i Desirée, les tres noies d’entre 14 i 15 anys que havien desaparegut dos mesos abans. Van ser dos apicultors que els van trobar semienterrats en un paratge proper al pantà de Tous denominat La Romana.

La sentència dictada el setembre de 1997 per l’Audiència de València, i confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem, va dictar que "Miguel Ricart, en companyia d’un altre home identificat i que no es troba a disposició del Tribunal -amb referència a Antonio Anglés-, i possiblement d’alguna altra persona més", van segrestar les tres adolescents per satisfer els seus desitjos sexuals.

Les víctimes van ser sotmeses a violacions i tortures extremes i a trenc d’alba de l’endemà van ser executades i enterrada en una fossa que els seus assassins coneixien, ja que els havia servit anteriorment per ocultar una moto robada.

La investigació judicial sobre el succeït, de la que és responsable l’esmentat jutjat d’Alzira, està completament esgotada, encara que queda oberta una peça dedicada exclusivament a la localització d’Anglés, un dels pròfugs més perseguits de tot Europa.