El Congrés aprova la llei de memòria democràtica amb el 'sí' de Bildu, PNB i PDeCAT i l'abstenció d'ERC
La norma declara la il·legalitat del règim franquista, però no modifica la llei d'amnistia per jutjar crims a Espanya
Un moment de la sessió del Congrés dels Diputats.
El Congrés ha aprovat aquest dijous la llei de memòria democràtica amb el vot a favor del PSOE, Unides Podem, EH Bildu, PNB, PDeCAT i Més País i amb l'abstenció d'ERC, que reclamava un text més ambiciós. JxCat i la CUP hi han votat en contra perquè consideren la norma insuficient. PP, Vox i Cs s'han oposat frontalment a la llei. El text declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d'amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme. La norma ha obtingut 173 vots a favor, 159 en contra i 14 abstencions.
Una altra reivindicació no atesa és que es torni la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per museïtzar l'edifici i convertir-lo en un centre de memòria. Tanmateix, arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDeCAT el text ha incorporat alguns elements reivindicats, com la declaració explícita de la il·legalitat dels tribunals franquistes.
Pel que fa a les esmenes del PDeCAT, algunes de les millores que han inclòs en el text són la incorporació de les institucions d'autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega.
Horitzó del 1983
Un dels elements més criticats per la dreta és que s'hagi inclòs la creació d'una comissió tècnica que estudiarà possibles vulneracions de drets humans de persones que van lluitar per la consolidació de la democràcia fins al 1983. Fonts del govern espanyol remarquen que això no implica estendre l'aplicació de la norma fins a aquell any sinó que es limita temporalment fins a l'aprovació de la Constitució de 1978.
El que s'estén fins al 1983 és la possibilitat d'estudiar violacions de drets humans perquè experts puguin proposar el reconeixement i la reparació de les víctimes, però les mateixes fonts asseguren que això no obre la porta a investigacions judicials. Tant PP com Cs han acusat l'executiu espanyol de qüestionar la Transició i han denunciat el pacte amb EH Bildu.
Més elements de la norma
El text conté altres elements com la creació d'un banc estatal d'ADN de víctimes de la guerra i de la dictadura, l'elaboració d'un cens de víctimes i d'un mapa de fosses o la creació d'una fiscalia especialitzada en memòria democràtica i drets humans. La norma també modifica la denominació del Valle de los Caídos a Valle de Cuelgamuros, que tindrà una resignificació que implicarà que s'hagin de traslladar les restes de Primo de Rivera, ja que no podran estar en un lloc preeminent com fins ara.
Afers pendents a la llei
La diputada d'ERC Carolina Telechea ha criticat que la norma "continua quedant-se molt lluny del que hauria de ser una reparació justa". "Amb el que avui s'aprova, la ferida segueix sagnant", ha dit Telechea, que ha lamentat que no s'hagi tocat la llei d'amnistia que dona "impunitat als botxins". La diputada ha dit que l'abstenció dels republicans és un "gest d'immensa generositat" i ha avisat que els republicans estaran "vigilant de prop" l'aplicació de la norma.
El diputat de JxCat Josep Pagès ha dit que el seu partit "no pot avalar el relat fals" del règim del 78 i ha criticat que la norma "l'engreixa". Pagès ha lamentat que amb la llei de memòria democràtica "no es jutjarà ningú" i "continua la impunitat".
El diputat de la CUP Albert Botran ha lamentat que les víctimes "seguiran sense trobar justícia a l'estat espanyol" i que la llei té mancances en matèria d'indemnitzacions a víctimes o el retorn del patrimoni a ateneus i cooperatives. "El no manté obertes aquestes reivindicacions. No s'ha de tancar res", ha dit Botran.
La diputada d'EH Bildu Bel Pozueta ha reivindicat que les esmenes d'EH Bildu "han millorat el text", que conté "avenços" en relació amb la llei de memòria històrica de 2007, però ha admès que haurien volgut "arribar més lluny". "Seguirem treballant per corregir-la i aconseguir nous avenços", ha afirmat.
Alguns grups marxen quan parla Vox
Alguns grups parlamentaris, com Unides Podem, ERC o EH Bildu, han abandonat l'hemicicle durant la intervenció de Vox. El diputat ultradretà Francisco Contreras ha assegurat que Salvador Puig Antich no va ser executat per anarquista sinó "per haver matat un policia".
