L'advocat general del TJUE dona la raó a Llarena sobre les euroordres dels exiliats
El lletrat defensa que el tribunal que ha de decidir sobre l'entrega no pot qüestionar la competència del Suprem
L'advocat general del TJUE dona la raó a Llarena sobre les euroordres dels exiliats
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) defensa que cal demostrar que hi ha "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial de l'Estat per rebutjar les euroordres contra els líders independentistes reclamats per l'1-O.
En resposta a les preguntes del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour apunta que no es pot rebutjar l'entrega per risc de vulneració de drets fonamentals si no es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor". A més, el lletrat defensa que el tribunal que ha de decidir sobre l'entrega no pot qüestionar si el Tribunal Suprem és competent.
L'opinió no vinculant de l'advocat general del TJUE apunta que Bèlgica es va extralimitar en el rebuig a l'euroordre de l'exconseller Lluís Puig, la qual va denegar per risc de vulneració dels drets fonamentals i en qüestionar la competència del Tribunal Suprem per jutjar els implicats en el cas de l'1-O. Malgrat que l'opinió respon als motius pels quals Bèlgica va rebutjar l'extradició de Puig, els arguments que el tribunal de Luxemburg doni en la sentència definitiva afectaran a la resta d'euroordres contra líders independentistes, inclosa la de Carles Puigdemont.
Les preguntes de Llarena
L'opinió de l'advocat general del TJUE respon a les preguntes prejudicials que Llarena va presentar al març del 2021 després de la negativa de Bèlgica a extradir l'exconseller Lluís Puig en veure un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d'innocència. Això marcava un precedent per a la resta d'euroordres i Llarena va enviar al TJUE fins a set preguntes en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que fan els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres.
Concretament, Llarena va preguntar al TJUE si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que així sigui, també demanava esclarir si l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU és un element prou sòlid. A més, el jutge del Tribunal Suprem volia saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència per jutjar els implicats en el cas de l'1-O.
