Anna Gabriel torna de Suïssa i es posa a disposició del Suprem

L’exdiputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel va comparèixer ahir per sorpresa i de manera voluntària davant del Tribunal Suprem després d’estar vivint a Suïssa des del febrer del 2018 per regularitzar la seua situació judicial a Espanya. Gabriel, que va acudir a l’Alt Tribunal acompanyada del seu nou advocat, Iñigo Iruin, el mateix que defensa l’exconsellera d’ERC Meritxell Serret, va comparèixer davant del jutge d’instrucció, Pablo Llarena, que va decretar la seua llibertat provisional amb l’obligació de comparèixer al Suprem les vegades que sigui citada i de designar un domicili i telèfon on ser localitzada. L’exdirigent cupaire va ser investigada com a presumpta autora d’un delicte de desobediència per la participació en el procés el 2017 i no existia contra ella cap ordre internacional o europea de detenció, ja que el delicte no comporta pena de presó, sinó d’inhabilitació i multa.

Llarena sí que va dictar contra ella una ordre estatal de recerca i detenció a fi que fos posada a disposició del Suprem per prendre-li declaració. Després de la compareixença, el magistrat ha deixat sense efecte l’esmentada ordre, així com la declaració de rebel·lia que pesava sobre ella des del juliol del 2018.Malgrat aquest retorn, la seua intenció és continuar vivint i treballant, ara per ara, a Suïssa “en coherència amb una sèrie de responsabilitats professionals i personals adquirides”, segons va assenyalar en un comunicat. Des del novembre passat, Gabriel exerceix com a secretària general del sindicat UNIA a Ginebra.

“Després de quatre anys i mig d’exili, avui es produeix un pas processal necessari per recuperar una llibertat de moviments que mai no hauria hagut de perdre, ni jo ni ningú”, va denunciar.La seua decisió va ser recolzada per tot l’independentisme, que, igual com ella, van criticar que aquest situació no s’hauria d’haver produït mai. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assegurar que l’Executiu no tenia constància dels seus plans però que li “donarà la benvinguda” si decideix tornar finalment a Catalunya. Des de Twitter, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va expressar “tot el suport i solidaritat” a Gabriel: “Sempre al teu costat davant de la repressió”.

“En una democràcia plena, Anna Gabriel no hauria hagut de comparèixer mai en cap jutjat. I encara menys passar uns anys lluny de casa”, va criticar l’expresident Carles Puigdemont. Per la seua part, el diputat de la CUP Xavier Pellicer va expressar alegria pel fet que Gabriel pugui regularitzar la seua situació, malgrat que “mai no hauria d’haver estat imputada”, i va assegurar que, si finalment pot tornar, és perquè s’ha pogut aclarir que “només se l’acusa d’un delicte de desobediència”

Els independentistes celebren la decisió de la cupaire i carreguen contra la “repressió”

La CUP fa el pas i demana que Borràs s’aparti per no desprestigiar el Parlament si li obren judici

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va admetre ahir les “discrepàncies” existents entre ERC i Junts sobre la taula de diàleg, a falta d’una setmana que es reuneixi de nou–encara sense data– a Madrid.

Així ho va manifestar després del Consell Executiu, després que el congrés de Junts d’aquest cap de setmana donés per acabat l’espai de negociació. Segons Plaja, des de la Generalitat, no obstant, continuen treballant en el seu pla de govern i “no hi ha cap canvi respecte a aquest fet”, i va afegir que, quan es va formar l’Executiu català, els punts de partida sobre la taula de diàleg ja eren diferents. “És un Govern independentista, que treballa per l’amnistia i l’autodeterminació, i perquè Catalunya algun dia sigui independent.

Hi ha discrepàncies en alguns punts, i un d’aquests és la taula de diàleg”, va reconèixer. Així mateix, va assegurar que, si finalment Junts decideix ser present a la taula, el Govern està disposat a modificar la delegació catalana que assisteixi. Per un altre costat, la CUP va fer un pas endavant i va reclamar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que s’apartés, fent ús de l’article 25.2 (suspensió voluntària), si al final s’obre judici oral contra ella per corrupció, perquè entén que és la via “menys perjudicial” per a la cambra i per a l’independentisme.

Per la seua part, des de Ciutadans van anunciar que denunciaran Borràs i la Mesa del Parlament per prevaricació si continuen comptabilitzant el vot delegat de l’exconseller Lluís Puig. El Tribunal Constitucional va anul·lar la delegació de vot.

Ordenen repetir el judici absolutori contra els síndics electorals de l’1-O

L’Audiència de Barcelona ha ordenat repetir el judici contra els cinc síndics electorals de l’1 d’octubre, tal com havia sol·licitat la Fiscalia, segons va avançar el digital elnacional.cat.

El mes d’abril de l’any passat, el jutjat penal número 11 de Barcelona va dictar una sentència absolutòria de tots, per als quals el Ministeri Públic sol·licitava dos anys i nou mesos de presó per desobediència i usurpació de funcions públiques. La sentència no veia provat que els síndics donessin cap mena d’instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional advertint que no ho fessin. D’altra banda, Fiscalia creu que es va produir una errada en l’apreciació de la prova i insisteix que van firmar resolucions i van donar ordres, malgrat saber que el TC havia suspès les lleis aprovades pel Parlament que creaven aquesta figura.

Entre ells es troben l’actual consellera d’Igualtat, Tània Verge i el diputat de Junts al Congrés Josep Pagès. Tots dos són aforats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al Suprem, respectivament, la qual cosa podria portar el nou judici a l’Alt Tribunal o bé dividir-lo en tres: al Suprem, al TSJC i al jutjat penal.

Madí nega desviació de fons a la Fiscalia Europea

L’exdirigent de CDC David Madí va negar ahir davant de la Fiscalia Europea haver desviat fons provinents de la UE.

Madí va declarar ahir per aclarir la conversa telefònica que va tenir el 2020 amb Joan Ferran, un soci d’RSM Spain Consultores, poc després d’una suposada reunió amb 60 empresaris de Foment del Treball i l’excap del gabinet de Pedro Sánchez, Iván Redondo, en la qual es va parlar presumptament del repartiment dels fons Next Generation. La conversa es va descobrir durant l’operació Voloh.