Brussel·les proposa reduir almenys un 15% el consum de gas fins al març de 2023 per afrontar possibles talls de Rússia

Brussel·les proposa reduir un 15% el consum de gas entre l'1 d'agost de 2022 i el 31 de març de 2023 al conjunt de països de la Unió Europea per fer front a possibles talls per part de Rússia. En un comunicat emès aquest dimecres, la Comissió Europea ha indicat que "tots els consumidors poden i han de prendre mesures per estalviar", tot subratllant la necessitat d'accelerar la diversificació de les fonts d'energia, l'aposta per compres conjuntes i l'impuls de les renovables. L'aplicació de la mesura entre els diferents estats membres serà voluntària, però l'executiu manté la possibilitat de declarar-la obligatòria si s'observa un "risc substancial d'escassetat de gas" o bé "una demanda de gas "excepcionalment elevada".

Per poder complir aquests objectius, la Comissió Europea exigeix als diferents estats l'actualització dels seus plans de contingència, que s'hauran de presentar, com a molt tard, a finals del pròxim mes de setembre. En paral·lel, l'executiu sol·licitarà un informe cada dos mesos per analitzar el progrés de cada país en aquest aspecte.

La proposta donada a conèixer aquest dimecres també imposa condicions als estats que, condicionades per la seva orografia i infraestructura, hagin de sol·licitar subministrament a altres països de la UE. En aquest sentit, la Comissió requerirà a aquests territoris que demostrin que estan duent a terme mesures per reduir la demanda domèstica.

Per facilitar la feina als estats membres, la Comissió ha adoptat el que ha batejat com a 'Pla Europeu per a la Reducció de la Demanda del Gas', que fixa una sèrie de mesures i principis per fomentar la coordinació. El pla se centra en la substitució del gas per altres fonts d'energia i en l'estalvi energètic a tots els sectors de l'economia.

Pel que fa al primer punt, l'executiu encapçalat per Ursula Von der Leyen marca com a prioritat l'impuls de les energies renovables. No obstant això, tampoc descarta l'ús d'altres combustibles fòssils per fer front a una situació que considera excepcional. "Passar al carbó, al petroli o a l'energia nuclear pot ser necessari com a mesura temporal, sempre que s'eviti l'ús de forma consolidada a llarg termini". També en la mateixa línia, la Comissió suggereix el disseny de sistemes que incentivin la reducció d'energia per sectors. De fet, l'organisme comunitari indica que el pla presentat aquest dimecres només contemplarà excepcions per aquells serveis considerats essencials –com per exemple els hospitals- i per aquelles indústries "decisives per al proveïment de productes essencials".

Recomanacions a les llars

Per ara, les mesures proposades per la Comissió no contemplen un racionament del gas entre les famílies. "Les llars entren dins la definició de 'consumidors protegits' sota les normes comunitàries; seran els menys afectats pels talls i, davant la manca d'imprevistos, no es veuran directament impactats per les disrupcions a gran escala provinents de Rússia", indica el comunicat.

No obstant això, l'executiu també apunta que les llars juguen "un paper molt important" de cara els pròxims mesos per reduir el consum "innecessari" i "evitar el malbaratament energètic". En aquest sentit, anima als consumidors a actuar de forma "responsable" a través d'accions com reduir l'ús dels sistemes de calefacció o refrigeració, tancar llums que s'utilitzen de forma innecessària o millorant l'aïllament de les cases. Per la Comissió, "prendre accions ara pot reduir el risc i els costos per Europa en cas d'una disrupció total, enfortint i fent més resilient el sistema energètic europeu". "L'energia estalviada aquest estiu és energia disponible per l'hivern", afegeix.

Objectiu: incrementar les reserves de gas

A banda de la proposta donada a conèixer aquest dimecres, l'executiu europeu manté el seu objectiu que les reserves de gas al conjunt de la Unió Europea se situïn almenys en el 80% abans del pròxim 1 de novembre per assegurar el subministrament de cara a l'hivern.

Per assolir aquesta xifra, serà especialment rellevant conèixer com actua el Kremlin al gasoducte Nord Stream, que connecta Rússia i Alemanya. La setmana passada, l'operador rus Gazprom va iniciar les tasques de manteniment habituals a la infraestructura, uns treballs que han d'acabar aquest 21 d'agost. Malgrat tot, diverses veus dins el govern alemany temen que Putin talli el subministrament de gas argumentant "problemes tècnics", un fet que ja s'ha repetit en altres gasoductes que connecten Rússia amb la Unió Europea.