L'obertura de judici a Borràs deixa en l'aire el seu càrrec de presidenta del Parlament

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obrir ahir judici oral contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pels delictes de prevaricació i falsedat documental per fraccionar presumptament contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va dirigir fins al 2018, per adjudicar-l’hi a un amic. En una interlocutòria, que no es pot recórrer, el jutge Carlos Ramos ordena asseure Borràs al banc dels acusats, en una data encara pendent de fixar, després que la Fiscalia demanés per a ella una condemna de sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació. Al costat de la també presidenta de Junts s’asseuran dos investigats més en el cas: el seu amic Isaías H., adjudicatari dels contractes, per al qual el Ministeri Públic demana la mateixa pena, i Andreu P., que suposadament va elaborar factures que van permetre emmascarar les irregularitats i que afronta una condemna de tres anys de presó i deu d’inhabilitació.

Amb l’obertura del judici oral, el TSJC dona deu dies a les defenses perquè presentin els seus escrits expressant desacord o conformitat amb els fets que la Fiscalia veu delictius.Aquesta situació deixa el futur polític de Borràs en mans del Parlament, que haurà de decidir si la suspèn del càrrec partint d’un article del reglament que obliga a apartar els diputats que esperin ser jutjats per corrupció (vegeu el desglossament). Tant el PSC com ERC i la CUP van tornar ahir a demanar a la presidenta que s’aparti i deixi el càrrec per pròpia iniciativa, abans que es voti la seua suspensió a la mesa. En cas d’arribar a aquest últim punt els tres van advertir que votaran a favor que se la suspengui de les funcions.

Al tractar-se d’una causa relacionada amb la corrupció, l’enfocament que ERC i la CUP donen al cas és diferent del dels independentistes encausats pel procés, malgrat que Borràs insisteix que “no hi ha cas” i que és víctima de la “persecució política” de l’Estat per intentar apartar-la de la primera línia, per la qual cosa demana a les forces independentistes que respectin la “unitat antirepressiva”. Davant d’aquest fet, l’Executiva de Junts, que es va reunir d’urgència després de la notícia, va donar el seu suport “sense fissures” a la presidenta i va citar la resta de forces independentistes a “no caure en la trampa de l’Estat espanyol”, que, segons ells, els vol dividits i enfrontats. Per la seua banda, tant Vox com Cs van presentar un escrit a la mesa en el que reclama que s’apliqui l’article 25.4 del reglament i se li suspenguin els drets i deures parlamentaris i que es fixi dia i hora del ple per triar la nova presidència del Parlament.

El PP li va demanar la dimissió.Els comuns també demanen la dimissió i la suspensió com a diputada, perquè “ningú està per sobre de la institució ni del deure de ser exemplar davant de l’ombra de la corrupció”.

ERC i la CUP consideren que la causa de Borràs no està relacionada amb la repressió al sobiranisme

Si el Parlament suspèn Borràs, Alba Vergés, vicepresidenta i d’ERC, n’assumiria el càrrec

L’obertura de judici oral a Laura Borràs i la seua negativa a deixar el càrrec situa el Parlament en una dimensió desconeguda, perquè mai s’havia assegut al banc dels acusats un president en exercici del càrrec, i el reglament permet més d’un camí a seguir. Per ara, la mesa ha de decidir demà en una reunió extraordinària si la suspèn del càrrec, en virtut de l’aplicació de l’article 25.4, del reglament de la Cambra catalana, que obliga aquest òrgan a suspendre els diputats que s’enfrontin a judici oral per corrupció. La correlació de forces ara mateix és clarament desfavorable per a Borràs, ja que Junts només té dos membres –ella, que a més no podria votar per evident conflicte d’interessos, i Aurora Madaula–, pels dos d’ERC, dos del PSC i un de la CUP, que ja van avisar que votaran a favor de la suspensió si no dimiteix.

En cas que el Parlament opti per aquesta opció, que sembla la més probable, no s’activaria automàticament el relleu. Seria la vicepresidenta de la Cambra, Alba Vergés, la que assumiria les seues funcions. ERC ja va assegurar que estaria disposat a acceptar que fos algú de Junts qui la substituís, cosa que obligaria a una reestructuració de la mesa.Si es generés el “dubte” sobre si el delicte de prevaricació del qual se l’acusa s’ha de considerar com a corrupció, s’hauria de sol·licitar un dictamen a la comissió de l’estatut dels diputats, que dirigeix el diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas.

Com a última opció el cas podria arribar al ple del Parlament, on els 135 diputats haurien de decidir.