Generalitat i Govern pacten desjudicialitzar la política i protegir i impulsar el català

La taula de diàleg entre el Govern central i el de la Generalitat celebrada ahir a Madrid va acabar amb dos acords: un de “parcial” per “desjudicialitzar la política” i un altre per “impulsar i protegir la llengua catalana” donant autonomia als centres educatius a Catalunya perquè decideixin sobre el reforç d’aquesta llengua i per fomentar-ne l’ús al Senat i al Parlament europeu. Així ho van avançar ahir el ministre per a la Presidència, Félix Bolaños, i la seua homòloga catalana, Laura Vilagrà, que van encapçalar les delegacions dels respectius Executius, davant de l’absència tant de Pedro Sánchez com de Pere Aragonès. Bolaños va concretar que l’impuls de la desjudicialització ha de portar-se a terme dins de l’ordenament jurídic vigent i que l’eventual millora del marc normatiu s’ha de produir mitjançant mecanismes ja establerts.

A més, va insistir que els acords han de ser amb majories “grans”, encara que no es van fer concrecions de com posaran fi a la judicialització de la política. En aquest sentit, va insistir que una eventual reforma del delicte de sedició, com sol·licita la Generalitat, no és possible en aquests moments perquè no existeix aquesta majoria parlamentària per portar-la a terme.Entre les premisses que centren el pacte sobre el català, el ministre va reconèixer i va valorar la llei sobre la protecció de la llengua aprovada pel Parlament “amb un 80% de suports” i va assenyalar que Moncloa veu amb bons ulls que cada centre educatiu tingui autonomia per fomentar la llengua que consideri que s’ha de reforçar. A més es va comprometre a projectar la diversitat lingüística i a sol·licitar el català com a llengua d’ús al Parlament europeu, igual que al Senat.Des de la seu de la Generalitat a Madrid, Vilagrà també va celebrar aquests “primers acords” ja que es tracta, va dir, d’un “pas previ imprescindible” per afrontar la “resolució del conflicte polític a Catalunya”, encara que va advertir que mentre no es reconegui el dret a l’autodeterminació aquesta resolució segueix sent lluny.

La consellera va precisar que l’acord preveu que abans que acabi l’any hi ha d’“haver reformes legislatives que facin efectiva aquesta fi de la judicialització” per “superar la repressió” que, al seu parer, encara s’està produint. En aquesta línia, va afirmar que “la majoria” per reformar el delicte de sedició sí que hi és. Quant a l’acord sobre la llengua, va valorar que l’Executiu central “doni cobertura” a la fórmula de protecció aprovada pel Parlament.Vilagrà, que espera que la taula torni a reunir-se a la tardor, va assegurar que va explicar els pactes als socis de Govern, Junts, que no van assistir a la trobada al veure aquest espai de diàleg com una via morta i que van considerar que aquest espai de negociació s’està allunyant dels objectius inicials: l’amnistia i l’autodeterminació

Junts, que no va ser a la taula, va criticar que ERC deixa de banda l’amnistia i autodeterminació

Catalunya podrà gastar 3.100 milions d’euros addicionals al pressupost del 2023 que es destinaran a combatre la inflació, el “gran problema econòmic” que afronta tot Europa, segons va anunciar ahir el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, després d’assistir al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

A la trobada es va confirmar que les autonomies podran augmentar el marge de dèficit fins al 0,3 per cent del PIB, un acord assolit entre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Les dos dècimes de dèficit addicional pactades permetran a la Generalitat gastar 525 milions d’euros més en els comptes públics del 2023. A la reunió, el ministeri d’Hisenda va confirmar que per a l’any vinent les comunitats autònomes rebran 134.336 milions d’euros del sistema de finançament autonòmic, un 24 per cent més que aquest exercici i un nou màxim històric.D’aquests, en total, Catalunya podrà disposar de 26.560 milions d’euros, dada que inclou els avançaments de l’any que ve, les liquidacions de fa dos exercicis, el marge de dèficit extra i altres ingressos addicionals que estan inclosos a la disposició addicional tercera de l’Estatut, per compensar el dèficit d’infraestructures o per reforçar la policia catalana.El conseller va advertir que la despesa extra no es pot destinar a accions estructurals per evitar retallades més endavant, ja que a partir del 2024 tornaran a estar en funcionament les regles fiscals, suspeses actualment.