PANORAMA
El Govern central fixa un mínim de 50 anys per guardar “alts secrets”
Dona llum verda a l'avantprojecte de la nova llei d'informació classificada || PNB i Bildu critiquen que no obri la porta a desbloquejar documentació sobre els GAL
El Consell de Ministres va donar ahir llum verda a l’avantprojecte de la nova llei d’Informació Classificada –també coneguda com de Secrets Oficials–, que estableix un termini de 50 anys prorrogables en 15 més per desclassificar documents. Segons la nova norma, els secrets es distribuiran en quatre categories –alt secret, secret, confidencial i restringit– i els anys per desclassificar-los variaran segons el rang, arribant fins als quatre en el cas dels documents restringits. Actualment, d’acord amb la llei del 1968, no hi ha termini màxim per a la desclassificació d’informació.
No obstant, la documentació que actualment està classificada continuarà sent secreta amb la nova llei.Fins ara, la custòdia dels secrets de l’Estat eren competència del Cos Nacional d’Intel·ligència (CNI), adscrit al ministeri de Defensa.Ara, la custòdia de la informació classificada passarà al ministeri de la Presidència, que lidera Félix Bolaños. El ministre va remarcar que els terminis per desclassificar documents podran revisar-se per l’autoritat que els va classificar i es va obrir a negociar el text amb els partits.Per la seua part, el portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, es va mostrar contrari als terminis plantejats en el text i va marcar les distàncies amb els seus socis de coalició a l’assegurar que aquesta proposta és del PSOE i no de tot el Govern.També des del PNB i Bildu van advertir que la nova llei és “insuficient” i no compleix els compromisos adquirits, perquè no obre la porta a desclassificar documentació sobre els GAL. A més, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va retreure al president del Govern, Pedro Sánchez, que no pacti la llei de Secrets amb el seu partit i que opti per “debilitar” Robles al treure-li competències.
Sánchez descarta reformar el delicte de sedicióEl president del Govern central, Pedro Sánchez, va insistir ahir que “està a favor” de reformar els delictes de sedició i rebel·lió, però considera que actualment “no hi ha majoria” al Congrés per fer-ho possible. Va assegurar que la reforma d’aquests dos delictes “és necessària i oportuna”, però “que existeixen unes Corts i unes majories parlamentàries, i jo actualment no veig aquesta majoria”. No obstant, segons Sánchez, “si es donessin” aquests suports “el Govern [espanyol] plantejarà aquesta reforma”.Així, va asseverar que no es tracta d’una qüestió “d’opinió política”, sinó que, va dir, Espanya ha d’“homologar-se en aquest tipus de delictes a altres països com a democràcia “consolidada que és”.
Finalment, va avançar que l’Executiu revelarà al setembre els noms dels dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que nomenarà, i va instar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a fer el mateix per avançar en la renovació de quatre membres el mandat dels quals està caducat. Va tornar a reclamar al PP que “després de més de 1.000 dies compleixi la constitució i renovi el Poder Judicial”.