L'emèrit compleix dos anys fora d'Espanya amb el seu retorn en l'aire

El rei emèrit Joan Carles I va complir ahir dos anys des que va decidir marxar de l’Espanya rumb als Emirats Àrabs –on manté la seua residència de “forma permanent i estable”– pels escàndols financers que va protagonitzar. Després de la seua sortida d’Espanya, la Justícia va investigar Joan Carles pel presumpte cobrament comissions per l’adjudicació de l’AVE a la Meca, pel suposat ús de targetes black sufragades per un empresari mexicà i per la fortuna que hauria ocultat a l’illa de Jersey. Tanmateix, la Fiscalia Anticorrupció va arxivar al març aquestes tres causes per prescripció o per la seua inviolabilitat com a monarca.

Paral·lelament, la justícia britànica, que considera que el monarca no gaudeix d’immunitat, manté actualment oberta una investigació contra ell pel presumpte assetjament a la seua examant Corinna Larsen.Amb el pla judicial net a Espanya, el monarca no ha donat pistes de quan pretén normalitzar la seua situació al país que va regnar. De fet, segueix allotjat a Abu Dhabi com a hoste del príncep hereu, Mohammed bin Zayed al-Nahya.El passat 20 de maig va tornar a Espanya, en un viatge de tres dies en el qual va participar en una regata a Sanxenxo i va poder reunir-se amb el seu fill, Felip VI. Va ser rebut entre crits de joia i retrets.

La visita va crear una gran expectació mediàtica i va revifar el debat sobre la seua tornada. Malgrat les crítiques, l’emèrit no va donar explicacions sobre la seua situació i tampoc es va disculpar pels escàndols que ha protagonitzat. Després de reunir-se amb el seu fill, la Casa Reial va trencar el seu silenci i va insinuar en una nota que Joan Carles I podria “residir a Espanya en un futur”, un desig que l’excap d’Estat va fer saber a Felip VI en una carta el 5 de març.

Tanmateix, el text no feia al·lusió a l’exigència de Moncloa que el monarca reti comptes pels seus escàndols. El futur de l’emèrit està ara en l’aire, amb les forces polítiques dividides. Mentre Podem i la resta de partits als quals donen suport al Govern retreuen al PSOE que contribueixi a blindar la monarquia i a garantir la seua inviolabilitat, els grups de la dreta defensen la tornada del monarca arran de l’arxivament de les causes contra ell.