Hiroshima lluita contra l'oblit

Setanta-set anys després del bombardeig atòmic sobre Hiroshima, aquesta ciutat de l’oest del Japó busca traslladar la seua tràgica història a una nova generació de líders mundials davant de la inquietud per la invasió russa d’Ucraïna i l’escalada de les tensions a Àsia. Hiroshima, la primera ciutat a ser bombardejada amb armes nuclears el 6 d’agost del 1945, serà la seu de la reunió del G7 el maig que ve, des d’on busca transmetre un missatge de pau i en contra de les armes nuclears, davant d’una nova tanda de líders globals.

El 2016, Barack Obama, persuadit per l’aleshores primer ministre japonès Shinzo Abe, va ser el primer president dels Estats Units a viatjar a la ciutat objectiu dels bombardejos nord-americans, en una visita històrica que ara l’actual mandatari nipó, Fumio Kishida, busca repetir amb el nou president dels EUA, Joe Biden.

Per a l’alcalde d’Hiroshima, Kazumi Matsui, la ciutat és un exemple de per què el Japó no ha de tenir armes nuclears, després que diverses faccions polítiques nipones suggerissin aquesta possibilitat davant de la invasió russa d’Ucraïna i la creixent amenaça de Pyongyang, que estaria preparat per a un nou test atòmic en qualsevol moment, a la qual cosa se suma la nova crisi a l’estret de Taiwan.

La preocupació per la situació mundial també és present entre els hibakusha –supervivents de la bomba atòmica–, persones que tenen ara almenys 77 anys i que han anat morint en les últimes dècades pels efectes secundaris de la radiació o causes naturals.

“Simpatitzo amb el que està succeint a Ucraïna, ja que són sempre dones i nens els més afectats i no vull veure ningú passar pel mateix que nosaltres passem. Només puc descriure-ho com un infern”, explica Yoshiko Kajimoto, una supervivent de 91 anys que estava a 2,3 quilòmetres del punt zero de l’explosió. Relata com se les va manegar per fugir de l’edifici en el qual es trobava aquell dia arrossegant-se entre la runa juntament amb una amiga i com després va passar tres dies sense menjar o beure res carregant cossos d’amics i coneguts.

Com que la naturalesa de la bomba i els efectes de la radiació eren desconeguts aleshores, el seu pare va passar dies a prop de l’hipocentre ajudant a moure cadàvers i va morir mesos després, mentre que la mateixa Kajimoto va tenir un càncer anys més tard, possiblement relacionat amb la radiació, segons els seus metges.

“Portàvem un amic en braços, el cel era completament roig i tot el que podíem fer era plorar”, lamenta la supervivent, que diu que “no hi ha guerres per aconseguir la justícia” i que el seu desig és que “les armes nuclears desapareguin del planeta”.

L’Enola Gay va ser l’avió que el 6 d’agost del 1945 va deixar anar sobre la ciutat la primera bomba nuclear utilitzada en combat real i batejada com Little Boy, precipitant la rendició del Japó i el final de la II Guerra Mundial. Va acabar de forma immediata amb la vida d’unes 80.000 persones. A finals del 1945, el balanç s’elevava a unes 140.000 i en els anys posteriors, més del doble.