COMERÇ CRISI ENERGÈTICA
Alemanya demana construir un gasoducte per proveir Europa des de la península Ibèrica
Advoca per augmentar la importació de gas des de Portugal i Espanya davant de l'amenaça del Kremlin de tallar el proveïment a Berlín || Brussel·les es planteja prohibir l'entrada de turistes russos a la UE
El canceller alemany, Olaf Scholz, va proposar ahir la construcció d’un gasoducte que comuniqui Portugal amb el centre d’Europa, travessant Espanya i França. Va insistir que és necessari buscar alternatives “a llarg termini” per evitar la dependència del gas rus i va assegurar que ja ha parlat d’aquesta qüestió amb Portugal, Espanya i França, així com amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Va explicar que, si s’haguessin reforçat abans les connexions amb la Península, hauria estat “una contribució massiva per alleujar la situació” del subministrament de gas, que Berlín ha rebut bàsicament des de Rússia en aquests últims anys.
No obstant, Scholz no es va referir directament al català MidCat. Fa anys que aquest projecte està paralitzat pels seus elevats costos i el baix preu del proveïment rus. Queden per construir 226 quilòmetres de canonades des de la localitat catalana d’Hostalric fins a la francesa Barbaira i Espanya demana que la UE sufragui les despeses.Actualment, dos gasoductes passen des del País Basc i Navarra a l’altre costat del Pirineu i sumen una capacitat de tot just 8.000 milions de metres cúbics anuals, quan el Nord Stream 2, el fallit projecte plantejat per exportar gas de Rússia a Alemanya, pot portar uns 55.000 milions.
Des de l’arribada al poder de Scholz a Alemanya, el seu Executiu –format per socialdemòcrates, verds i liberals– ha treballat a diversificar el subministrament energètic. “Tot govern ha de tenir en compte que les situacions poden canviar i preparar-se si això succeeix”, va afirmar, a l’explicar que el seu Executiu es va veure “sorprès” per la falta d’alternatives a una reducció dels subministraments russos.Paral·lelament, la vicepresidenta tercera del Govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va celebrar la proposta alemanya. Va emfatitzar que la integració de les polítiques energètiques té “grans avantatges per a tothom”, i va assegurar que “Espanya ha mostrat sempre la seua disponibilitat i reivindicat més interconnexió”.
D’altra banda, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va admetre ahir que no descarta un escenari en el qual Rússia compleixi les seues amenaces i decideixi tallar el proveïment a Alemanya. Encara que va dir que no pretén fer “política de ficció” davant de les amenaces del Kremlin, va avisar que “cal estar preparats per a totes les possibilitats”. Tot i així, Albares va voler transmetre tranquil·litat en el cas d’Espanya: “Tenim el 50% de la capacitat de regasificació d’Europa.
En tot cas, la situació és al revés, som part de la solució si aquest escenari es produeix.” Mentrestant, la UE estudia prohibir l’entrada de turistes russos per la invasió d’Ucraïna. La portaveu de la Comissió Europea responsable d’Afers Interns, Anitta Hipper, va confirmar ahir que hi ha converses entre els 27 sobre aquesta qüestió. De moment, Scholz descarta donar suport a la proposta.
D’altra banda, Ucraïna va denunciar ahir nous bombardejos sobre la central nuclear de Zaporíjia, que van afectar l’estació de bombatge d’aigües residuals.
Dos gasoductes donen subministrament a Europa des d’Espanya amb una capacitat molt limitada
La ministra Montero acusa el PP d’“antisistema” i el partit avala recórrer el programa als tribunals
El consum d’energia elèctrica a Espanya va caure un 5,28% dimecres en comparació amb el mateix dia de la setmana anterior. En concret, la demanda d’electricitat va ser de 752 gigawatts per hora (GWh), davant els 794 del 3 d’agost. Dimecres va entrar en vigor el paquet de mesures per estalviar energia impulsat pel Govern central.
Amb tot, les condicions meteorològiques i l’activitat de la indústria i oficines reduïdes en la segona setmana d’aquest mes d’agost també poden influir en el descens del consum. De fet, si es comparen aquestes dades amb el mateix dia de l’any anterior, els consumidors han gastat un 4,2 per cent més. La diferència encara és més gran si es compara amb l’any previ a la pandèmia de la Covid (+5,02 per cent).Algunes de les mesures que estan en vigor des de dimecres són la limitació de la temperatura dels espais públics climatitzats a 27 graus i l’obligació d’apagar els aparadors dels comerços i els edificis públics buits a les 22.00.
Amb aquestes mesures, l’Executiu de Pedro Sánchez espera una reducció d’entre el 4 i el 5% de l’energia que consumeixi l’Estat.El president de Podem al Congrés, Jaume Asens, va acusar el PP d’actuar de forma “irresponsable i frívola” al negar-se a donar suport al decret d’estalvi energètic, circumstància que el converteix en “còmplice de la pandèmia climàtica”. Per la seua part, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va aplaudir el compromís dels comerciants davant l’actitud del Partit Popular, que va qualificar d’“antisistema”. La cúpula del PP avala que les comunitats recorrin el pla si consideren que envaeix les seues competències.
Projecte pilot per transportar fins a Espanya panís ucraïnès amb trenEl Govern d’Espanya ha posat en marxa un projecte pilot per transportar panís amb tren des d’Ucraïna com a alternativa a la via marítima, un mètode que s’ha vist limitat des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna pel bloqueig dels ports ucraïnesos. Concretament, un tren de 24 contenidors va anar dimarts a Polònia per, a través d’aquest país, treure unes 600 tones de gra d’Ucraïna amb destinació a Barcelona. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va apuntar ahir que es tracta d’una iniciativa per intentar reduir la “crisi alimentària que plana sobre el món”.
“Espanya el que fa és ser solidària i posar tots els mitjans al seu abast per contribuir als desafiaments a què ens presentem, com és aquest”, va sentenciar el ministre.Els primers passos d’aquest projecte pilot coincideixen amb la reobertura dels ports del mar Negre i les rutes marítimes de cereals, supervisades per Turquia després que Rússia i Ucraïna arribessin a un acord.