Ribera diu que el gasoducte MidCat podria estar “operatiu d'aquí a vuit o nou mesos”

L’endemà que el canceller alemany, Olaf Scholz, demanés construir un gasoducte que proveeixi Europa des de la península Ibèrica, la vicepresidenta tercera del Govern i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va afirmar ahir que el català MidCat “podria estar operatiu d’aquí a uns vuit o nou mesos”. Fa anys que aquest gasoducte, dissenyat per connectar Espanya i França, està paralitzat pels elevats costos i el baix preu del subministrament. Queden per construir 226 quilòmetres de canonades des de la localitat catalana d’Hostalric fins a la francesa Barbaira.

“Estem treballant amb Enagás i Teréga –empreses promotores d’aquest gasoducte– per veure com accelerar una primera interconnexió amb menys complexitat”, va postil·lar. Tanmateix, la ministra va advertir que el vistiplau de França és “clau” si es volen construir noves infraestructures d’aquest tipus. “Té poc sentit que nosaltres correm molt si del costat francès es converteix en un cul-de-sac”, va remarcar.

També va considerar que, al tractar-se d’un projecte que servirà per millorar la seguretat de subministrament de tot Europa, s’hauria de finançar com un projecte europeu.Va defensar que el gasoducte hauria de tenir una vida útil d’uns trenta o cinquanta anys i que pogués transportar hidrogen, tenint en compte que el gas s’hauria de deixar d’utilitzar per complir amb l’objectiu de neutralitat climàtica de la UE, marcat per al 2050. Paral·lelament, Ribera va dir que la instal·lació d’un compressor addicional a les interconnexions actuals amb França pel País Basc podria elevar entre fins un 30% la capacitat d’exportar gas des d’Espanya.El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va celebrar la iniciativa de Scholz, i va recordar que el Govern català fa “mesos” que reivindica el disseny del MidCat. Va assegurar que és un “projecte estratègic per a Europa i per a Catalunya” i que “és imprescindible que la Comissió Europea hi doni suport i finançament”.

En aquesta mateixa línia, la consellera d’Acció Exterior va apostar per impulsar aquesta infraestructura i va aprofitar per exigir a la UE que pressioni l’Estat per “fer realitat el corredor mediterrani”.També des de Foment del Treball van instar el Govern central a liderar la construcció del MidCat, mentre que el PP va criticar que el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, hagi deixat el projecte “en segon pla”.Per la seua part, Ecologistes en Acció i el partit polític Aliança Verda van rebutjar la construcció del MidCat. Ho van considerar un “pas enrere” en la transició ecològica i van demanar avançar en un model basat “cent per cent” en les energies renovables que aposti “cap a la sobirania energètica”

Espanya pot elevar en fins un 30% el gas enviat a França si instal·la un compressor addicional

Els promotors del MidCat van rebre més de 7,3 milions d’euros per a estudis preliminars

El Midi-Catalunya, més conegut com MidCat, és un megaprojecte d’interconnexió gasística entre Espanya i França impulsat per l’empresa espanyola Enagás i la francesa Teréga, que està valorat en més de 3.000 milions d’euros. El pla inicial preveia la construcció d’un gasoducte de 227 quilòmetres que connecti els dos territoris a través de Catalunya.

Amb el suport del Govern de Mariano Rajoy i de la Comissió Europea, que aleshores ja buscava vies alternatives al gas rus arran de l’annexió de Crimea, els promotors del MidCat van rebre entre el 2013 i el 2019 més de 7,3 milions d’euros de fons públics europeus que únicament es van destinar a estudis preliminars. D’altra banda, el projecte va provocar el rebuig d’una part del territori català, principalment grups ecologistes.Finalment, el MidCat va quedar paralitzat el 2019 i Brussel·les va deixar de finançar els plans d’Enagás. Els reguladors van considerar llavors que el mercat no havia mostrat “interès comercial” per aquesta proposta d’interconnexió i que els costos previstos eren “alts en comparació amb els estàndards europeus”.Actualment, dos gasoductes passen des del País Basc i Navarra fins a l’altre costat del Pirineu i sumen una capacitat de tot just 8.000 milions de metres cúbics anuals, quan el Nord Stream 2, el fallit projecte plantejat per exportar gas de Rússia a Alemanya, pot dur uns 55.000 milions.