EUROPA DE L?EST CONFLICTE BÈL·LIC
Ucraïna ataca Rússia a Crimea i Putin respon redoblant la seua ofensiva militar
L'Exèrcit rus llança operacions als fronts del sud i l'est després d'abatre un dron a la seu de l'Estat Major || Kíiv veu les tropes ocupants “desmoralitzades” perquè “no reben els pagaments promesos”
Les tropes ucraïneses van fer front ahir a una recrudescència dels atacs de les Forces Armades de Rússia, en els quals Kíiv va interpretar una resposta a les recents explosions i accions de sabotatge a la rereguarda russa i, fins i tot, a l’annexionada Crimea. Mikhaïl Razvozhàev, el governador de Sebastòpol –ciutat ubicada al sud-oest d’aquesta península–, va denunciar al matí que un dron es va estavellar i va esclatar en flames a la teulada de la seu de l’Estat Major de la Flota russa del mar Negre, sense causar víctimes. Va assegurar que “el dron va ser abatut” per la defensa antiaèria just a sobre de l’Estat Major de la flota, i va atribuir la responsabilitat de l’atac a Ucraïna.
Es tracta del segon atac d’un dron contra l’Estat Major de la flota russa a Crimea en menys d’un mes.Hores després, segons les autoritats ucraïneses, les tropes russes van llançar atacs en pràcticament tots els fronts del sud i l’est d’Ucraïna sense aconseguir avenços sobre el terreny. “El personal de l’enemic està desmoralitzat, la qual cosa es deu a la constant postergació de les dates de rotació i al fet que no rep els pagaments promesos”, va assenyalar l’Estat Major General de les Forces Armades d’Ucraïna. En la mateixa línia, el nord-americà Institut d’Estudi de la Guerra va apuntar que els atacs contra les infraestructures a la regió de Kherson controlada per Rússia i a Crimea “estan probablement reduint la confiança russa en la seguretat de la rereguarda”.Paral·lelament, les autoritats ucraïneses van informar que set civils van morir divendres a la regió de Donetsk per atacs russos.
Des de l’Exèrcit rus van anunciar la mort d’una vintena de “mercenaris nord-americans” a la regió ucraïnesa de Khàrkiv, a l’est d’Ucraïna.
La UE i els EUA exigeixen la llibertat “immediata” de NavalniLa Unió Europea (UE) i els EUA van reclamar ahir l’excarceració “immediata” de l’opositor rus Aleksei Navalni, coincidint amb el segon aniversari de l’“intent d’assassinat” contra l’activista, que va emmalaltir greument l’agost del 2020 arran d’un enverinament. Els Vint-i-set, a través del Servei d’Acció Exterior del bloc, van condemnar la intoxicació que va patir Navalni i que el va portar a ser traslladat d’urgència a Alemanya, on va passar diversos mesos abans de tornar a Rússia.
Així mateix, van lamentar la il·legalització de l’organització de Navalni i les mesures imposades contra l’opositor, empresonat des que va tornar a Moscou el gener del 2021 i condemnat a 9 anys de presó per frau i desacatament.També Navalni va recordar els fets de fa dos anys i, davant la falta d’una “investigació oficial” sobre l’assumpte, va tornar a assenyalar el Servei Federal de Seguretat (FSB), sota les ordres del Kremlin. “No s’ha obert cap causa penal, no importa el que hagi dit Putin”, va dir, abans d’afegir que “això probablement és només la punta de l’iceberg”.
El Kremlin acusa Zelenski d’utilitzar armes químiques a ZaporíjiaL’endemà que el president de Rússia, Vladímir Putin, accedís a una visita d’experts de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica a la central nuclear de Zaporíjia per avaluar l’impacte dels combats als seus voltants, el ministeri de Defensa rus va acusar ahir Ucraïna d’utilitzar armament químic durant un atac perpetrat al juliol a la regió.
El Kremlin va afirmar que el “règim” de Volodímir Zelenski està recorrent al “terrorisme químic” davant de les seues “derrotes militars”.