La llei del 'només sí és sí' s'aprova finalment 4 anys després de la sentència de La Manada

Quatre anys després de la sentència de La Manada, la violació grupal a una jove en els Sanfermines de 2016, la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual que elimina la distinció entre abús i agressió i regula la necessitat del consentiment exprés, ha estat definitivament aprovada en el Congrés.

Amb 205 vots a favor, 141 vots en contra i 3 abstencions, la llei del només sí és sí, que va prendre el nom del crit feminista que va sortir als carrers després de la polèmica sentència de La Manada -que va considerar abús sexual la violació grupal-, veu ara la llum després d’un llarg camí no exempt de polèmica, amb l’oposició de PP i Vox.

De fet, en el debat d’aquest dijous, els populars han insistit que aquesta norma "pot implicar inseguretat" i que, per tant, "no és la llei que ens hauria agradat recolzar" mentre que Vox ha anat més enllà en titllar la norma d’"infame", perquè "l’objectiu no és protegir a la dona sinó atacar l’home".

Però les seues crítiques no han estat respostes pels partits que sustenten al Govern i artífexs d’aquesta norma, que s’han centrat a subratllar que la llei és "la conquesta del moviment feminista" i "l’assoliment de la reivindicació del moviment feminista".

En presència de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que no ha participat en el debat, la portaveu socialista Laura Berja ha tancat la seua intervenció recordant una frase de la víctima de La Manada que va dir que "aquesta llei no és la seua llei, aquesta llei és de totes les dones".

El recorregut parlamentari es tanca amb més d’un mes de retard respecte al previst, ja que en el Senat es va aprovar per sorpresa una esmena que corregia una vocal del text (on deia "els casos d’avortaments i esterilitzacions forçoses" i es va canviar per "forçosos") i que va obligar a la remissió de la norma de tornada al Congrés per al seu vistiplau definitiu.

Aquesta nova llei reforma el Codi Penal per canviar la forma en què es jutgen els delictes sexuals, regula el consentiment exprés i acaba amb la distinció entre abús i violació.

El consentiment exprés passarà a ser la peça clau per jutjar els delictes sexuals i es defineix de la següent manera: "Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement, mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona."

Les víctimes ja no hauran d’acreditar que han patit violència o que s’han resistit. Tot acte sexual sense consentiment serà agressió i s’eliminaran els abusos sexuals del Codi Penal.

La norma ha comptat amb el rebuig de PP i Vox, que van presentar sengles vetos en considerar que el text manca de seguretat jurídica, viola drets fonamentals i suposa la desprotecció jurídica de les víctimes.

La tramitació ha estat llarga i no ha estat exempta de polèmica. L’última, durant el seu pas pel Congrés, quan va estar a punt de decaure després que el PSOE plantegés una esmena per castigar a tot el que es lucri per qualsevol via de la prostitució aliena, sense la necessitat que existeixi una relació d’explotació.

Davant de la falta de suport dels seus socis tradicionals, el grup socialista va optar finalment per retirar l’esmena i presentar en solitari una nova proposició de llei en la qual aposta per caminar cap a l’abolició de la prostitució.

Encara que van quedar fora els articles més polèmics sobre la prostitució, sí que es van incorporar esmenes per considerar il·lícita la publicitat que contribueixi a promoure aquesta pràctica i reconèixer el dret a la residència i la feina les víctimes que es trobin en situació irregular, en el marc de les autoritzacions excepcionals recollides a la llei d’estrangeria.

La llei consigna l’assistència integral a les víctimes de delictes sexuals i mesurades per millorar la prevenció i detecció d’aquests casos.

S’ha inclòs així mateix una pena de multa d’un a tres mesos a qui reexpedeixi imatges de tercers que hagin estat gravades sense autorització de la persona afectada i que menyscabin greument la intimitat.

També es reconeix el dret a rebre ajuts a les mares dels menors assassinats per les seues parelles o exparelles, com a víctimes de la violència vicaria, i es blinda el finançament de les mesures incloses en el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, en establir-se que el Govern haurà d’aprovar les partides pressupostàries necessàries.

Els menors que cometin delictes sexuals tindran l’obligació de realitzar programes formatius sobre educació sexual i d’igualtat de gènere, tal com van acordar PSOE, Podemos, ERC i Bildu.